Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (VI)

Si bé el comandant de l'exèrcit ocupant de la ciutat de Barcelona el setembre de 1714, el mariscal duc de Berwick, pactà amb les autoritats municipals un compromís de respecte a les vides i hisendes dels defensors, el cert és que les noves autoritats borbòniques, obviaren qualsevol limitació i aplicaren una repressió sense contemplacions, adreçada especialment als caps militars de la resistència. Una vegada desmantellat el sistema constitucional català, calia assegurar que les previsibles revoltes dels bons patricis no gaudissin d'una direcció experta i de prou coordinació. Les fortificacions reials d'Hondarríbia, la Corunya, Segòvia i Pamplona foren el destí dels caps militars detinguts.

Sobre les condicions d'empresonament d'Antoni de Villarroel, després d'un intent de fugida, el capità general de Galícia afirmava el següent el 1717: "los he hecho poner en los calaboços o encierros que estaban, con dos cerrojos en las puertas y sus cerraduras fuertes, y en la ventanilla que tenían, echar la puerta fuerte que la tapa toda, por lo que ni ven luz ni tienen otra comunicación que la vez que se abre la ventana por donde se les da la comida". Per a alguns dels bons patricis, les condicions de reclusió seran letals, com ara en el cas de Joan Bordes: "que de los dies anyos que ha que está preso [diu ell mateix] los tres primeros estubo en una bodega que chorraba l'agua por no tener texado, y quando lo ixieron, el suplicante estaba tullido".

Quan la pau definitiva de 1725 entre els borbons i l'imperi permeti l'alliberament definitiu dels presoners, molts d'ells seran ja autèntiques desferres humanes, després de tants anys de captiveri. El mateix Villarroel morirà el febrer de 1726 a la Corunya, sense haver-se pogut moure del llit des del seu alliberament. Encara que al Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis empresonats i torturats també mereixen memòria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…