Ves al contingut principal

ERC, encertar-la només cada quatre anys

Els missatges de campanya preparats darrerament per en Xavier Vendrell són encertats. Sonen bé. Fins i tot diria que fan goig a qualsevol bon patrici. M'agraden les crides a l'atenció dels partits de l'establishment relatives a la mort del sistema autonòmic i a la necessitat de fer el clic cap a la llibertat plena. En sintonia amb les Consultes. Perfecte. El problema és que és una pel·lícula que ja hem vist dues vegades abans: passa la precampanya (llarga, molt llarga,això sí), passa la campanya, passa la jornada electoral. I al matí següent, ERC desa aquell brillant argumentari al bagul dels records, el tanca i llança la clau (la famosa clau, fins al punt que al cap de quatre anys suposo que han de forçar el pany i tot).

I aleshores aquell savi distanciament de l'autonomisme i de la brigada de narcòtics es converteix en deler irrefrenable per arribar-hi a acords. Per gestionar l'autonomia. Contradictio in terminis, com dirien els escolàstics. L'autonomia l'han de gestionar (i fer-ne el ridícul) els autonomistes. Els bons patricis hem de dedicar totes les energies a combatre l'autonomisme. A més de la precampanya, la campanya i la jornada electoral, ens hem de passar també la resta de l'any, la resta dels quatre anys, denunciant per activa i per passiva el mal que provoca a aquest país. Mal, perquè impedeix posar en marxa els remeis contra la crisi que apliquen tots els Governs del món. Mal, perquè esdevé aliat involuntari dels que ens volen destruir i fer passar definitivament a la història. Mal, per tantes i tantes coses...

Comentaris

  1. Penso que aquesta participació d'ERC al Govern de la Generalitat no ha estat en va. Ens hem mullat i molt perdent vot a dojo.
    Crec que una de les aportacions que ha fet ERC, hagi estat probablement posar en Montilla entre les cordes socialistes. No és pas poc! Probablement, al nou Govern no hi sigui ERC amb en Montilla i aquests podran tronar a la seva còmoda posició de dormir al Parlament.
    Crec que calia haver provat si es podia fer alguna cosa des de dins. I, crec que almenys les Conselleries governades d'ERC han funcionat prou bé. I també ICV.
    Ara ja començo a sentir gent que reconeixen que tota la maquinària dels mitjans, i endollada a la dreta catalana, ha fet molt mal a la pròpia identitat de la Generalitat; ara, quan sembla que ERC podria pactar amb CiU...
    En aquests moments, jo preferiria que ERC ni presentés candidats al Parlament. Deixar passar tota una legislatura sense ERC al Parlament. No perquè les poguessim perdre, sinó per no haver-se presentat. Seria tot un símbol...
    Salutacions
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…