Ves al contingut principal

Escenificació sobre escenificació

Són mestres del camuflatge. I el conseller Castells hi excel·leix. Encara el sento venent la moto del nou finançament. Em va recordar tant l'Aznar amb allò de "creánme, en Iraq hay armas de destrucción masiva". De números no hi entenc gaire, excepte quan m'afecten més directament. Fa potser deu anys que cobro una factura anual del Departament de Justícia a tres mesos; després del fabulós pacte del conseller Castells (el millor finançament de la nostra història), aquest any me la paguen a set mesos. Caram, conseller, quin progrés.

Com les enquestes són terribles, ara toca guanyar un cert vernís de catalanitat. Abans que els "paraques" llancin la Chacón sobre Catalunya, cal fer una escenificació en dues capes. Primera fase. Ens fem els ofesos amb el Tribunal Constitucional i proposem una nova llei que a Madrid (que és qui mana, com bé sabeu) no recolzarà ningú i que, encara que s'aprovés no serviria de res (fum, fum, fum). Segona. Ens fem els ofesos amb el PSOE perquè passa de nosaltres. Omplirem diaris i farem veure que no depenem de qui depenem i potser ensarronarem algun incaut.

Fins i tot direm que no volem que Zapatero vingui a fer campanya i ho mantindrem tot just 24 hores (tampoc no pot ser una actuació tan convincent que el nostres amos es pensin que va de veres). Contra l'Inter ens varem quedar amb les ganes de cantar-li a Mourinho allò de "Vés al teatre, Mourinho vés al teatre!" Certament, no és l'únic que mereix aquest càntic. A casa en tenim mestres consumats!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.