Escenificació sobre escenificació

Són mestres del camuflatge. I el conseller Castells hi excel·leix. Encara el sento venent la moto del nou finançament. Em va recordar tant l'Aznar amb allò de "creánme, en Iraq hay armas de destrucción masiva". De números no hi entenc gaire, excepte quan m'afecten més directament. Fa potser deu anys que cobro una factura anual del Departament de Justícia a tres mesos; després del fabulós pacte del conseller Castells (el millor finançament de la nostra història), aquest any me la paguen a set mesos. Caram, conseller, quin progrés.

Com les enquestes són terribles, ara toca guanyar un cert vernís de catalanitat. Abans que els "paraques" llancin la Chacón sobre Catalunya, cal fer una escenificació en dues capes. Primera fase. Ens fem els ofesos amb el Tribunal Constitucional i proposem una nova llei que a Madrid (que és qui mana, com bé sabeu) no recolzarà ningú i que, encara que s'aprovés no serviria de res (fum, fum, fum). Segona. Ens fem els ofesos amb el PSOE perquè passa de nosaltres. Omplirem diaris i farem veure que no depenem de qui depenem i potser ensarronarem algun incaut.

Fins i tot direm que no volem que Zapatero vingui a fer campanya i ho mantindrem tot just 24 hores (tampoc no pot ser una actuació tan convincent que el nostres amos es pensin que va de veres). Contra l'Inter ens varem quedar amb les ganes de cantar-li a Mourinho allò de "Vés al teatre, Mourinho vés al teatre!" Certament, no és l'únic que mereix aquest càntic. A casa en tenim mestres consumats!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas