Ves al contingut principal

Esquerdes a l'ensarronada federal

El diari dels Godó, membre capdavanter de la brigada de narcòtics, en la línia de la seva darrera política de crides d'auxili a Madrid i d'advertència dels perills que vénen (el famós editorial en seria exemple i l'Antoni Puigverd, l'espanyolista meliflu, una constant piconadora) va publicar ahir una enquesta certament espectacular sobre les actuals expectatives dels independentistes. Si el novembre del 2008 la diferència entre els vots favorables i contraris a la plena sobirania de Catalunya era de 14 punts, l'octubre del 2009 havia baixat a 11 i en aquest maig de 2010 s'ha reduït a 4, en concret, 37 a 41%. Si aquesta és la versió d'aquest mitjà és que la majoria social a favor de la independència comença a ser prou clara.

Però, encara, el millor de tot, és que aquesta evolució ve cimentada especialment sobre el canvi d'actitud de l'electorat del PSC (i aquí és on en Xavier Vendrell defensa el tripartit). En aquest sentit, l'enquesta coincideix fil per randa amb la publicada el novembre de 2009 per El Periódico, on la diferència entre el sí i el no es reduïa a un sol punt i on l'evolució de l'electorat socialista era espectacular. Totes dues enquestes situen la proporció dels electors socialistes partidaris de votar sí en un referèndum sobre la independència en el 35%.

I això amb tot els líders del partit remant en la direcció (cap al no res) federal. Imagineu quin pas endavant farem cap a la llibertat quan significatives personalitats socialistes (no només velles glòries com en Jaume Sobrequés, Joan Blanch, Xavier Rubert de Ventós o Oriol Bohigas, gairebé, aproximant-se a velocitat de creuer, Ferran Mascarell) comencin a sortir de l'armari. L'engany, potser en alguns honest autoengany federal, ja no s'aguanta. El canvi cap a la llibertat és inexorable. Quan trigaran a assabentar-se'n?

Comentaris

  1. Estimat Granollacs: Veig que sovinteges les enquestes, ara bé, no manipulis i dona totes les dades: LA OPCIÓ MAJORITÀRIA DEL POBLE CATALÀ ÉS EL FEDERALISME.

    Gràcies.

    ResponElimina
  2. Algu ja ho va dir l'estiu del 2007


    http://www.elsingulardigital.cat/cat/viewer.php?IDN=6641

    Abstencions

    dimarts, 21 d'agost de 2007

    http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100519/53928729662/la-independencia-logra-su-mayor-cota-mientras-cae-el-rechazo-a-la-secesion-erc-ciu-estatut-noxa-psc-.html

    ResponElimina
  3. Bona tarda, soc catala de catalunya del nord a costat de perpinya i el teu blog es interesant i m'agrada.

    VISCA CATALUNYA LLIURE i REUNIDA.

    ResponElimina
  4. Sincerament, temo el que en pugui resultar de Catalunya si un grapat de famolencs de poder pasen a tenir-lo. Si ja imposen coses com la rotulació obligatòria en català estant per sota del govern espanyol si els donen llibertat per manar al seu aire, tindrem un seriós problema.

    Valdria més intentar solucionar els problemes actuals i no fer un experiment tenint uns polítics que no servirien al poble ja que ni ara ho fan.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…