Ves al contingut principal

Fer la renda

Aquests dies m'he posat a fer la declaració de renda. Tenia una certa mala consciència per no haver-la pogut lliurar la primera setmana d'obertura del procés. La meva dona, però, assenyada com sempre, em va recordar que no calia córrer, que l'any passat havíem cobrat els dos la devolució al mes de novembre. Ja no ho recordava. Acostumat a aquelles agressives campanyes d'eficiència administrativa, en les quals a principis de juny es donaven xifres i percentatges elevadíssims de devolucions, encara mantinc la tendència a córrer.

Però la veritat és que sí, que ja no cal. Com em recordava una companya de feina amb la sagacitat que normalment acompanya les dones, fins que l'Estat no cobri la segona part del lliurament dels contribuents que paguen, no retornarà els diners als qui mereixen devolució. Tant entra, tant surt. Això vol dir que, posem per cas, els diners que t'han retingut innecessàriament el gener d'un any, no te'ls retornen fins el novembre de l'any següent, és a dir, 23 mesos més tard. Jugada mestra, que demostra que la caixa està molt i molt escurada.

Aquest any, a més, fer-la resulta encara més engrescador, amb les expectatives vigents de retallades de salari i prestacions. Signar fulls i més fulls. Baixar a la caixa, lliurar-los i esperar el part. L'any passat, se'm va acudir protestar perquè era juliol i encara no havia cobrat i l'administració d'hisenda em van contestar amablement amb un bonic ofici en què, educadament, em contestaven que em posés tranquil, que tenien sis mesos per fer-ho. I efectivament, just abans que legalment haguessin de compensar-me amb interessos, la devolució va entrar, plàcidament, al meu compte corrent. Aquest any, no les tinc totes.

Comentaris

  1. Doncs, jo m'he trobat amb la molt grata sorpresa de ser de sobte multimilionari i, per tant, haig de pagar 1.600 €. Suposo que seran molt ben repartits entre l'exèrcit, els capellans (només catòlics!) i altres bestieses.
    Total, com que estic amb mitja pre-jubilació, resulta que entre els dos bàndols de les dues nòmines, el fet ha estat que totes dues nòmines han quedat amb la mínima retenció possible. No m'hi havia fixat amb aquestes collonades i ara haig de pagar.... a l'últim dia!!
    Fot molt perquè tots veiem la manera tan eficient com ho apliquen.
    De vegades la independència ja no la desitjo per a que ens deixin en pau, la desitjo també per no haver de sentir-me tan ridiculitzat.

    ResponElimina
  2. Pere, deixa de martiritzar-nos amb el teu spampropagandistic del teu bloc! si tens l'ego baix no és culpa nostra...

    Gràcies

    ResponElimina
  3. Pere, no pateixis, traslladaré la teva admonició a l'altre Pere. Disculpa'l, pensa que està molt engrescat en la difusió d'aquest nou bloc...

    ResponElimina
  4. ESTIC INTRIGAT..!!!

    QUÈ ÉS DE LECTURA OBLIGATÒRIA AQUEST BLOC???

    ...COM QUE HI HA QUE SE SENT MARTIRITZAT, NO DEU PODER EVITAT DE LLEGIR-HO, ENCARA QUE LI RESULTI DESFAVORABLE, QUNA LLÀSTIMA.
    ÀNIMS, AMB UNA MICA DE FORÇA DE VOLUNTAT ES POT FER..., ES POT DEIXAR DE LLEGIR-LO.

    A MI TAMBÉ EM PASSA, NO PUC DEIXAR DE LLEGIR-LO. PERÒ A MI MAGRADA I NO EM MARTIRITZA, ANS AL CONTRARI.

    MOLT BON "BLOC",
    SALUT I ENDAVANT COMPANY!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…