Fernández, no ens prenguis per idiotes

El diputat Daniel Fernández, secretari general adjunt del Grup Socialista al Congrés espanyol, va protagonitzar ahir al programa "L'Oracle" de Catalunya Ràdio, un dels habituals espectacles lamentables dels socialistes catalans amb cadira a Madrid. Es tractava de fer propaganda del seu nou pamflet, escrit a quatre mans amb l'historiador Joaquim Coll, veritable declaració d'amor a Espanya i al sistema autonòmic constitucional. Com la mercaderia que volen vendre put a quilòmetres de distància (va caducar amb la LOPA, fa gairebé trenta anys), després de reiterar l'eslogan clàssic que l'única opció eficient per progressar (?!) és una aliança entre el catalanisme i el socialisme espanyol, va optar per un atac descarnat a l'única opció responsable que li queda al nostre país.

I així va desenvolupar la pútrida idea d'una pinça regressiva entre els involucionistes espanyols (que ell limita evidentment al papu PP, però que en realitat inclou també gairebé tots els ciutadans de l'Espanya espanyola, inclosos la immensa majoria dels càrrecs, militants i votants del seu partit) i els independentistes catalans. Tal i com algú assenyat li va respondre en directe, aquest argument constitueix una autèntic escarni en termes morals i històrics. Per al senyor Fernández vícitimes i botxins són iguals.

Mentre ell contempla l'escena des de la barrera, evitant esquitxar-se de sang, atorga als agressors el mateix respecte intel·lectual que li mereixen els agredits. Veu igual l'acció dels ocupants i els ocupats. Dels espoliadors i els espoliats. Com ell sap que aquesta batalla té un únic guanyador en termes morals, en la història i en el present, cal deduir que amb la seva defensa de la via del mig cap al no res, amb la seva política de no intervenció, l'únic que pretén es que els involucionistes acabin la feina que fa cinc-cents anys que intenten completar. No hi ha possibles confluències. Totes han fracassat. Els models són incompatibles. O el projecte històric espanyol en assimila o aconseguim sortir per sempre de la ratera.

Comentaris

  1. Bon dia i bona hora.

    He passat pel Nació Digital i he vist la teva adreça en un comentari.

    M'han agradat molt tots els escrits que ha llegit.

    Endavant i suma tant com puguis per l'estat propi, a veure si acabem amb aquest malson que va començar com bé dius fa més de cinc cents anys, podríem dir que el 1410.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Vaig sentir al Fernandez aquest i vaig estar a punt de vomitar. Un autentic lacai espanyol i botifler, es va passar tota l'entrevista que pretesament anava sobre ell i un llibre que no se d'on va treure (algu tan incapac com ell dubto que sapigui escriure), criticant en Mas. El nivell intelectual dels sociates (parlamentaris, senadors, diputats..) es tan miserable i el seu nivell moral tan baix que nomes poden treure vots d'entre els espectadors de Telecinco.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas