Ves al contingut principal

Gent d'opinió. Gent de Vanguardia

Aquest és el lema de l'actual campanya publicitària del diari dels comtes de Godó. Com tothom sap, no passa precisament pel seu millor moment econòmic. Tal és l'agressivitat promocional que hi ha dies que, al centre de Barcelona, és més fàcil que te'l regalin que comprar el diari. En aquestes circumstàncies, l'esperat llançament de l'edició catalana sembla haver quedat relegat sine die. No pot estranyar-nos en un mitjà que no ha fet mai de la lluita pel país una bandera. Continua monàrquic i espanyol, al servei de la causa de l'establishment, capdavanter entre els membres il·lustres de la brigada de narcòtics.

Casualment, ha caigut a les meves mans un document ben il·lustratiu sobre l'afer Galinsoga (amb antecedents propis com aquest, com han d'explicar el passat de Samaranch?), un dels primers èxits del catalanisme en la lluita antifranquista. Com sabeu, aquest director de "La Vanguardia" cridà públicament allò de "todos los catalanes son una mierda" en acudir a missa i descobrir que era en català. El rector de la parròquia, amb bon criteri, li retornà per carta la targeta de visita lliurada en aquell moment desagradable, tot afirmant que suposava, pels seus mals modals, que es tractava d'un cas de suplantació de personalitat. La carta de resposta de Galinsoga, datada a Barcelona el 26 de juny de 1959 no té desperdici:

"Sr. Don Narciso Saguer.

Muy señor mío:

Recibo su carta con la devolución de la tarjeta. Agradezco su buena intención de prevenir posibles suplantaciones de mi personalidad, pero, en este caso está usted equivocado. La tarjeta, es en efecto, mía y fuí yo, en verdad, quien protestó en la secretaría por tener que oir en la misa una plática en lenguage que no entiendo. Ser español y asistir en una iglesia de una ciudad española a cultos en que, aparte del latín naturalmente, se oiga una lengua, como vehículo del pensamiento, que un español no tiene la obligación de entender, me parece absurdo y así lo manifesté en la sacristía en forma no grosera y soez a que usted se refiere sino vehementemente como correspondía a la indignación que el caso me produjo.

Añadí entonces, que no iría ciertamente sobre mi pensamiento de católico, de una formación religiosa profunda, acrisolada a través de seis años de Colegio de Jesuitas, y no sabía si podría cumplir con el precepto pues me marchaba de viaje en aquel momento. Gracias a Dios, pude oirla en un pueblecito de la provincia de Lérida, en donde por cierto, tuve la satisfacción de ver la Hoja Parroquial escrita en castellano, a pesar de tratarse como digo, de un pueblecito en donde la lengua catalana puede tener uso más aceptable, como la gallega en los pueblos de Galicia por ejemplo; pero en Barcelona, ciudad cosmopolita, me parece que el caso tiene otra significación y tal vez otro retintín.

Perdoneme la sinceridad con que le hablo. Ya en otra ocasión he observado la tendencia de esta Parroquia a estas expresiones que no me parecen apropiadas a una feligresía en donde no dejamos de abundar los españoles que nos honramos de serlo y creemos tener derecho a que nos hable en el idioma oficial de la Nación a que gracias a Dios pertenecemos. De usted afectísimo, quien besa su mano.

Firmado: Luis de Galinsoga".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…