Ves al contingut principal

Irresponsables, deixeu pas

Els seus opinadors els adoben constantment el terreny per terra, mar i aire. Dia a dia, com més s'aprofundeix la crisi, més insisteixen en la seva cantarella: ara no toca, hem d'aparcar el tema, primer la crisi. Algun ínclit gurú, de cognom Cuní, fins i tot escriu un article afirmant, simplement, que els independentistes som gent poc preparada. Els he sentit tantes vegades, impotent, dedicar-se a acusar els bons patricis de portar el país a un futur incert. Són els mateixos polítics autonomistes que ens han dut (per acció i per omissió) al sorral actual, a l'enfonsament total. Tots darrera l'il·luminat d'en Zapatero. Uns incompetents, uns incapaços, uns cecs guiant el poble. El seu concepte de responsabilitat és molt curiós. Consisteix a mantenir el país dins la ratera al preu que sigui i, alhora, aparèixer com aquells en quin confiar a les palpentes. I així ens han deixat.

Però encara que de vegades no ho sembli (perquè la situació actual voreja la catàstrofe), continuo optimista sobre el futur del país. Tot i la nostra endèmica (i tantes vegades patètica i incomprensible) divisió. La brigada de narcòtics té cada dia més dificultats per difondre el seu missatge. De fet, li costa cada vegada més convèncer fins i tot als més proclius. Ahir, una companya de feina em deia que, tot i que ella mai de la vida no ha estat nacionalista, la independència comença a semblar-li l'única sortida col·lectiva raonable. És temps d'afirmar que l'establishment autonomista ens ha portat a un cul de sac del qual necessitem sortir per respirar. Se'ls acaba el temps. Sortim de la ratera.

Comentaris

  1. Continua amb aquest bloc, m'agrada molt i et segueixo cada dia (malgrat que no sé qui ets ni com et dius... o no sé trobar-ho...).
    Ànims

    ResponElimina
  2. Gràcies pels ànims. M'esperonen i molt a continuar. Encara que no em coneguis nom i cognoms, pel que explico, espero poc a poc que em coneguis força!

    ResponElimina
  3. Granollacs, m'afegeixo al que ha dit el company Anònim abans. El teu bloc s'està convertint en un dels meus preferits.

    ResponElimina
  4. Josep Cuní, l'home que quan portava tres mesos als EUA va escriure un llibre titulat 50 coses que cal fer per a que els Estats Units funcionin millor.

    Per cert, paraula de verificació "prousera".

    ResponElimina
  5. Bé, al meu entendre, crec que l'independentisme està de capa caiguda per molts motius, i que la mostra d'això és l'escassa participació dels recents comicis sobiranistes. D'altra banda, aquestes consultes només van aixecar expectació a la resta d'Espanya: són absolutament indiferents en la mesura que tenen la força i la Llei per fer complir l'article 8 de la Constitució, cosa que no tinc cap dubte que es faria. I finalment dir que Catalunya és Espanya, així de fàcil i de senzill, i és així perquè moltíssims espanyols de Catalunya se senten això: espanyols, i és molt possible que si en algun moment hi hagués un perill cert de secessió, hi hauria una guerra que guanyaria (com sempre), el més fort, i la pregunta intel ligent és: qui és més fort?. Salutacions.

    ResponElimina
  6. PUBLIO, T'has lluit, segur que has estat una bona estona per escriure això. Et recordo que estem al segle XXI, que estem a Europa. Millor et guardes els tancs i els canons a la butxaca o els reserves per anar a fer missions de pau a l'Afganistan.
    Estàs segur que has fet alguna pregunta intel·ligent?

    Em sap greu respondre al teu escrit, no val la pena ni tenir-lo en consideració, però no pateixis que no tornaré a caure en la tentació.


    GRANOLLACS, ENDAVANT AMB AQUEST BLOC ÉS FANTÀSTIC.
    SALUT I INDEPENDÈNCIA!!!

    ResponElimina
  7. Ben dit, Publio! Tens tota la raó! Amb aquesta colla, el fracàs esta assegurat!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…