Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (II). Notícies de l'enemic

Notícies sucoses en el meu contenciós amb el Departament d'Educació. Objectiu: portar els meus fills a l'escola que m'agrada, que a més, resulta que és la que tinc més a la vora de casa (si és que, és tan senzill...). El Director dels Serveis Territorials m'envia acusament de rebuda del meu escrit del 19 d'abril (vegeu el post dedicat en aquest bloc el dia següent, aquell del registre, clac clac) i em comunica que remet la meva petició a la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa. Fa poc vaig saber que la directora es trobava bé de salut, després de no tenir-ne notícies (no contestava els meus escrits) al llarg de set mesos.

Convençut que alguns dels meus conciutadans, com a tants altres llocs del país on han estat denunciats, van fer trampa en el padró per poder optar a l'escola que vull per als meus fills (fet que privar els meus d'entrar-hi) fa set mesos que intento aconseguir del Departament d'Educació que, atès que ells no volen investigar-ho, em permetin a mi accedir al nom dels pares sol·licitants (només al nom) per fer la meva pròpia recerca.

Pel que es veu, no comprenen que (ens agradi o no) a través de la xarxa es pot obtenir molta informació pública sobre gairebé tothom. Per exemple, sense anar més lluny, es pot veure com l'alcalde de la població on viu el Director dels Serveis Territorials (que a mi em nega aquesta informació), va fer públic el dia 4 de març de 2010 un edicte contra ell per haver-se construït a casa un porxo il·legal segons la normativa urbanística local que haurà de ser enderrocat. Aquest és l'home que vetlla perquè no pugui investigar els tramposos. Què fort. S'entén perfectament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.