Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (II). Notícies de l'enemic

Notícies sucoses en el meu contenciós amb el Departament d'Educació. Objectiu: portar els meus fills a l'escola que m'agrada, que a més, resulta que és la que tinc més a la vora de casa (si és que, és tan senzill...). El Director dels Serveis Territorials m'envia acusament de rebuda del meu escrit del 19 d'abril (vegeu el post dedicat en aquest bloc el dia següent, aquell del registre, clac clac) i em comunica que remet la meva petició a la Direcció General d'Atenció a la Comunitat Educativa. Fa poc vaig saber que la directora es trobava bé de salut, després de no tenir-ne notícies (no contestava els meus escrits) al llarg de set mesos.

Convençut que alguns dels meus conciutadans, com a tants altres llocs del país on han estat denunciats, van fer trampa en el padró per poder optar a l'escola que vull per als meus fills (fet que privar els meus d'entrar-hi) fa set mesos que intento aconseguir del Departament d'Educació que, atès que ells no volen investigar-ho, em permetin a mi accedir al nom dels pares sol·licitants (només al nom) per fer la meva pròpia recerca.

Pel que es veu, no comprenen que (ens agradi o no) a través de la xarxa es pot obtenir molta informació pública sobre gairebé tothom. Per exemple, sense anar més lluny, es pot veure com l'alcalde de la població on viu el Director dels Serveis Territorials (que a mi em nega aquesta informació), va fer públic el dia 4 de març de 2010 un edicte contra ell per haver-se construït a casa un porxo il·legal segons la normativa urbanística local que haurà de ser enderrocat. Aquest és l'home que vetlla perquè no pugui investigar els tramposos. Què fort. S'entén perfectament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…