Ves al contingut principal

Passeig de diumenge

És un privilegi que aquesta tardor de pluges gairebé diàries s’hagi trencat finalment amb dies esclatants de sol. Massa i tot. Les muntanyes dels Ports queden fins i tot emboirades. Un esmorzar de poble, de porc i fregit. I a caminar, abans que el sol acabi de pujar. En dies així passejar pels contorns del poble és un plaer per als sentits. Els cereals ja han pujat i el verd no és tan intens com el de fa un mes. A diferència només potser dels tarongers, els tarongers són verds d’un verd intensíssim, que crida l’atenció a primer cop d’ull.

Als qui venim de ciutat, tothom ens ofereix enciams. Es veu que és el moment de l’enciam. A l’hora de dinar, fugida a la natura a la recerca d’un lloc fresc i agradable per trobar-se i petar la xerrada. En el nostre passeig hem anat a veure els amics de sempre. Felipe m’ha tornat a parlar del seu neguit: és un pagès a la vora dels setanta anys i, a casa, ningú li prendrà el relleu. Fa poc va caure aparatosament i (amb operació i ferros pel mig) ha quedat mig coix.

El destí ha volgut que el seu tractor (peça bàsica, fonamental per treballar, sobretot l’olivera) hagi fet figa precisament ara, després de tants anys d’anar-hi. Comprar-ne un altre i continuar lluitant o baixar definitivament els braços i abandonar. A Catalunya, a les terres de l’Ebre, és cada dia més dur viure del camp i les expectatives no conviden a l’optimisme. Comparar els preus del mercat amb els de venda dels productes els produeix un efecte (tot i les explicacions del Govern) completament incomprensible. De ràbia. Felipe m’ho ha confessat al final de la conversa: abans votava en blanc, ara no hi penso anar, que s'ho facin....

Comentaris

  1. Que en saps d'escriure, Granollacs!!
    És un gran plaer llegir aquestes pastorals com també les reflexions polítiques que fas. No en va conec (crec) la teva qualitat humana!!
    Salutacions!!
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…