Ves al contingut principal

Passeig de diumenge

És un privilegi que aquesta tardor de pluges gairebé diàries s’hagi trencat finalment amb dies esclatants de sol. Massa i tot. Les muntanyes dels Ports queden fins i tot emboirades. Un esmorzar de poble, de porc i fregit. I a caminar, abans que el sol acabi de pujar. En dies així passejar pels contorns del poble és un plaer per als sentits. Els cereals ja han pujat i el verd no és tan intens com el de fa un mes. A diferència només potser dels tarongers, els tarongers són verds d’un verd intensíssim, que crida l’atenció a primer cop d’ull.

Als qui venim de ciutat, tothom ens ofereix enciams. Es veu que és el moment de l’enciam. A l’hora de dinar, fugida a la natura a la recerca d’un lloc fresc i agradable per trobar-se i petar la xerrada. En el nostre passeig hem anat a veure els amics de sempre. Felipe m’ha tornat a parlar del seu neguit: és un pagès a la vora dels setanta anys i, a casa, ningú li prendrà el relleu. Fa poc va caure aparatosament i (amb operació i ferros pel mig) ha quedat mig coix.

El destí ha volgut que el seu tractor (peça bàsica, fonamental per treballar, sobretot l’olivera) hagi fet figa precisament ara, després de tants anys d’anar-hi. Comprar-ne un altre i continuar lluitant o baixar definitivament els braços i abandonar. A Catalunya, a les terres de l’Ebre, és cada dia més dur viure del camp i les expectatives no conviden a l’optimisme. Comparar els preus del mercat amb els de venda dels productes els produeix un efecte (tot i les explicacions del Govern) completament incomprensible. De ràbia. Felipe m’ho ha confessat al final de la conversa: abans votava en blanc, ara no hi penso anar, que s'ho facin....

Comentaris

  1. Que en saps d'escriure, Granollacs!!
    És un gran plaer llegir aquestes pastorals com també les reflexions polítiques que fas. No en va conec (crec) la teva qualitat humana!!
    Salutacions!!
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.