Ves al contingut principal

Referèndum: no valen excuses

L'informe del Cercle d'Estudis Sobiranistes, presentat la setmana passada pel notari i jurista Alfons López Tena, relatiu a la legalitat de la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, sempre que es plantegi com a una reforma constitucional, demostra una vegada més que, quan hi ha voluntat, s'obren camins a la voluntat del poble. Les properes eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor haurien de constituir una magnífica oportunitat per posar a l'hemicicle una majoria independentista que actuï com a tal, conscient de la seva responsabilitat en els temps que vivim.

Encara que els resultats i els pactes posteriors no facin possible una declaració unilateral d'independència (em temo que CiU serà massa a prop de la majoria absoluta com per a acceptar pressions excessives en aquesta línia), s'obri almenys la tramitació d'un referèndum. A això els convergents, espero, no podran negar-se. Perquè totes les enquestes publicades durant els darrers anys assenyalen majories que superen el 60% a favor que el poble de Catalunya pugui almenys pronunciar-se sobre la independència. Majories, doncs, prou àmplies.

I ja sé que la proposta que faci el Parlament no prosperarà, perquè el govern espanyol no acceptarà la convocatòria d'un referèndum. Però, almenys, haurem posat novament de manifest qui són els qui coarten la nostra llibertat i com és d'inviable viure en aquesta Espanya, dissenyada d'acord amb el projecte històric d'hegemonia castellana. I aquesta evidència, potser ja no podrà dissimular-la ni la nostra eficient brigada de narcòtics.

Comentaris

  1. Jo sóc més optimista, bon patrici !

    Ja veurem el resultat de les eleccions...

    Al cap i a la fi, les persones fan les lleis i no a la inversa.

    I la proposta de declaració unilateral de la independència està avançant de manera impensable fa un parell d'anys. No ho creieu?

    M'agrada el vostre bloc !

    ResponElimina
  2. Tots units per l ' independència amb Joan Laporta i Anna Arqué.
    Els espanyols intel-ligents haurien de fer com els Anglesos i mirar-se aixo de la independència de Catalunya amb uns altres ulls , com molts d ' ells fan amb ESCOCIA .
    MARC-SABATES.COM
    FC BARCELONA DE CATALUNYA //*//

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.