Reis malalts

De reis bojos n'hi ha hagut uns quants a la història d'Europa. El 1994 va triomfar la pel·lícula, La bogeria del rei Jordi, basada en la crisi de regència del monarca anglès el 1788. Segons la rumorologia, el títol de l'adaptació al cinema de l'obra teatral original (The Madness of George III) fou The Madness of King George, perquè els productors del film temien que el públic nordamericà pensés que es tractava de la tercera part i continuació d'una pel·lícula anterior.

Els catalans varem tenir el "privilegi" de ser massacrats per un altre rei boig. Un historiador, biògraf de Felip V de Castella, tan poc sospitós de simpaties amb els bons patricis com ara Henry Kamen, explica acuradament com el monarca que ens aplicà el dret de conquesta i ens prengué la sobirania que mai no hem recuperat patia un trastorn bipolar profund. Travessava periòdicament fases d'eufòria i de depressió maníaca, durant les quals els comportaments autodestructius li reportaven un sentiment de benestar i alleujament. L'entrada en combat n'era dels més plaents.

Es tractava d'un desordre neurològic greu de caràcter hereditari, que va transmetre als seus fills, i que a ell se li despertà durant l'adolescència. El 1728, no només passava dies sencers al llit enmig de la depressió, sinó que començà a invertir l'ordre del dia i la nit, convocant reunions ministerials de matinada. Les fases violentes arribaven a l'agressió contra la seva segona dona, Isabel de Farnese, que, més d'una vegada, hagué de justificar en actes públics les esgarrapades i els blaus que li decoraven la cara. El seu malaltís odi contra nosaltres també té, doncs, una part d'explicació psiquiàtrica.

Comentaris

  1. Sempre m'ha cridat l'atenció que s'oculti sistemàticament el transtorn bipolar de Felip V de Castella.
    Amb el més profund respecte pels malalts que ho pateixen, quan es tracta d'un personatge històric cal esmentar també això.
    Gràcies per recordar-ho, i per fer-ho a la xarxa.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Montserrat, pel teu interès per aquest bloc! Continuarem lluitant per un Parlament realment independentista!

    ResponElimina
  3. De hecho Felipe abdicó en su hijo Luis durante su reinado. Pero éste murio a los pocos meses así que volvió al trono. Estos Borbones siempre han dado la nota.

    ResponElimina
  4. Sort va tenir d'en Farinelli, el castrat napolità que, d'ençà que el monarca el va sentir cantar, cada vespre li cantava unes quantes àries per a que es poguès adormir. De totes maneres crec que van ser més malparits els castellans ( tota la colla de la seva noblessa, bisbes, poble, etc )que no pas el monarca per molt centralisticament francès que fos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas