Ves al contingut principal

Reis malalts

De reis bojos n'hi ha hagut uns quants a la història d'Europa. El 1994 va triomfar la pel·lícula, La bogeria del rei Jordi, basada en la crisi de regència del monarca anglès el 1788. Segons la rumorologia, el títol de l'adaptació al cinema de l'obra teatral original (The Madness of George III) fou The Madness of King George, perquè els productors del film temien que el públic nordamericà pensés que es tractava de la tercera part i continuació d'una pel·lícula anterior.

Els catalans varem tenir el "privilegi" de ser massacrats per un altre rei boig. Un historiador, biògraf de Felip V de Castella, tan poc sospitós de simpaties amb els bons patricis com ara Henry Kamen, explica acuradament com el monarca que ens aplicà el dret de conquesta i ens prengué la sobirania que mai no hem recuperat patia un trastorn bipolar profund. Travessava periòdicament fases d'eufòria i de depressió maníaca, durant les quals els comportaments autodestructius li reportaven un sentiment de benestar i alleujament. L'entrada en combat n'era dels més plaents.

Es tractava d'un desordre neurològic greu de caràcter hereditari, que va transmetre als seus fills, i que a ell se li despertà durant l'adolescència. El 1728, no només passava dies sencers al llit enmig de la depressió, sinó que començà a invertir l'ordre del dia i la nit, convocant reunions ministerials de matinada. Les fases violentes arribaven a l'agressió contra la seva segona dona, Isabel de Farnese, que, més d'una vegada, hagué de justificar en actes públics les esgarrapades i els blaus que li decoraven la cara. El seu malaltís odi contra nosaltres també té, doncs, una part d'explicació psiquiàtrica.

Comentaris

  1. Sempre m'ha cridat l'atenció que s'oculti sistemàticament el transtorn bipolar de Felip V de Castella.
    Amb el més profund respecte pels malalts que ho pateixen, quan es tracta d'un personatge històric cal esmentar també això.
    Gràcies per recordar-ho, i per fer-ho a la xarxa.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Montserrat, pel teu interès per aquest bloc! Continuarem lluitant per un Parlament realment independentista!

    ResponElimina
  3. De hecho Felipe abdicó en su hijo Luis durante su reinado. Pero éste murio a los pocos meses así que volvió al trono. Estos Borbones siempre han dado la nota.

    ResponElimina
  4. Sort va tenir d'en Farinelli, el castrat napolità que, d'ençà que el monarca el va sentir cantar, cada vespre li cantava unes quantes àries per a que es poguès adormir. De totes maneres crec que van ser més malparits els castellans ( tota la colla de la seva noblessa, bisbes, poble, etc )que no pas el monarca per molt centralisticament francès que fos.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…