Ves al contingut principal

Retallada i espoli fiscal

Avui, encara esgarrifant pel fabulós darrer post del Dies de fúria, parlant amb els companys de feina de l'estat de coses actual, he observat que una part del personal assumeix la retallada com un fet ineluctable, com el fat dels deus, el destí, que ha caigut sobtadament i amb violència semi sobrenatural sobre nosaltres. Poca anàlisi sobre les actituds i les incompetències que, més enllà del context internacional, ens han ajudat a caure tan baix. És el fruit de la tasca habitual d'escapisme que incansablement fomenta la brigada de narcòtics. Però, més enllà dels errors d'estratègia, hi ha qüestions fonamentals que s'amaguen, fins i tot en aquests moments. Algú recorda que el fantàstic sistema de finançament que ens va vendre el conseller Castells (les promeses de millora del qual se les ha endut la crisi a la primera ventada) no servirà per tallar la sagnia descomunal del dèficit fiscal català?

Perquè molts poden pensar que està bé practicar la solidaritat amb els qui ho necessiten (que no és el cas de la immensa majoria dels espanyols), però, quan veiem el nostre propi lloc de treball perdut o els salaris rebaixats, quan es retallen les prestacions bàsiques de l'estat del benestar i encara fins i tot la inversió en infraestructures per fer més competitiva la nostra economia. Quan passa tot això, ningú recorda que necessitem urgentment els 20.000 milions d'euros (fent curt) que cada any marxen cap a Madrid per a no tornar mai més? Que, amb aquests diners a la butxaca, no caldria adoptar cap d'aquestes mesures excepcionals... I el conseller Castells, en comptes de plantar cara, d'anar a l'arrel i d'admetre el seu error de fa uns mesos, va i s'apunta al rigor en el retall que marquen els espanyols. Autonomia zero. Seguidisme total. Ara també.

Comentaris

  1. No només tenim un dèficit de 21.000 milions sino que TENIM DESPLAÇATS 100.000 llocs de treball funcionarial que ja estan creats per la societat catalana.!!! El conjunt del mediterrani te 250.000 funcionaris desplaçats a madrid que en te 600.000. Si es desfés l`estat espanyol, l' única comunitat de parla catellana que aporta diners DEIXARIA DE FER-HO ja que perdrien 300.000 llocs de treball!!! Esta clar que els catalans, valencians i mallorquins, som els ESCLAUS d`espanya, ens estan explotant però a base de bé. Quin escàndol. La indústria és la més important dels estas del ben estar (30 % de la força laboral ocupada), necesitem urgentment recuperar tots aquests llocs de treball de qualitat per a continuar creixent.

    ResponElimina
  2. Està a punt de passar. I serà fort.

    ResponElimina
  3. Bon dia,

    descobreixo blocs com aquest cada dia i cada dia m'atrauen més. Sóc dels que no he pensat mai seriament en l'independentisme i m'ho començo a plantejar com a única opció de futur, per diverses raons entre les que es compta l'afartament.

    Només demano una cosa: una candidatura unitària independentista a les properes eleccions a la Generalitat, que englobi totes les tendències polítiques i que tingui com a únic objectiu el d'aconseguir la independència. Si l'independentisme és capaç d'aconseguir això, senyors, tenen el meu vot.

    ResponElimina
  4. En aquets dies es parla molt de les subvencions a fundacions independentistes - titllada de robatori per la "brigada de narcòtics" - aquest supossat robatori a l´estat espanyol - robatori entre cometes ja que son diners dels catalans - representen des de l´any 2003 la suma de 32 millons d´euros. Fem numeros,

    37 m. de euros dividit per 7,5 m. d´habitants i dividit per 6 anys = 0,82 cèntims habitant/any, (en negatiu).

    22 mil m. d´expoli fiscal dividit per 7.5 m. d´habitants = 2.933 euros habitant/any, (en positiu)

    De pagar 0,82 cèntims a cobrar 2.933 euros per any.

    M´apunto a l´indepenedentisme dues vegades.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.