Ves al contingut principal

Superioritat moral

José Mourinho ha fitxat per Real Madrid. El flamant entrenador guanyador de la Lliga de Campions 2010 aterra al club blanc. Tot quadra, com quan en una pel·lícula es revela finalment un dolent inesperat i es posa de part de qui han d’estar les forces del mal. Com va succeir l’any passat amb Cristiano Ronaldo a qui tots veiem amb la samarreta de l'enemic tradicional. Un doble perfil: el d’un estil de joc on l’efectivitat és la primera referència (no, la conseqüència d’una aposta estètica) i unes maneres de fer on l’insult, el menyspreu i el combat dialèctic permanent se situen sempre per davant de la correcció i l’esportivitat.

Tot quadra. Mourinho entrenant el Real Madrid. Guardiola el Barça. Dos perfils. Dos models. Dues maneres de fer diametralment oposades. Afortunadament, l’estiu del 2008 el president Laporta, arriscant i guanyant, va optar pel segon. El totpoderós Florentino, dos anys més tard, tirant al més fàcil, ha optat per la primera. Tot quadra. Els nostres països també representen divergències morals gairebé totals. Un representa la seducció, la integració, la tolerància, el consens i la democràcia. L’altre, la imposició, la mort, la sang, l’exili, la intolerància, el sectarisme i la dictadura. Dos models, dues maneres de fer. Una sola superioritat moral. I, com en gairebé totes les pel·lícules, tant en la lluita nacional com en l’esportiva, estic convençut que al final acabaran guanyant els bons.

Comentaris

  1. Aquesta temporada s'havia parlat de donar un "nom" a la manera de jugar del Barça. A mi em sembla que només n'hi ha una: és futbol català. I això comporta un munt d'adjectius en si mateix: discreció, companyonia, sacrifici, objectius i comportaments...
    De vegades les coses són molt més fàcils d'entendre que no sembla.

    ResponElimina
  2. Ejem, ejem, cof, cof... buf!!
    Està molt bé tot això. Però això és posar el llistó molt justet per què es pugui aguantar...
    Algú pot assegurar que no podrem tornar a caure amb un nunyisme, etc?
    Jo hi veig massa cofoïsme amb tot això.
    El que sembla que sí que sempre es confirma és aquesta manera de fer espanyola. No tenen solució. Digue'm que els espanyols ens ho posen fàcil, en aquest sentit!!
    Salutacions
    Albert

    ResponElimina
  3. Eres un enfermo, Eres un enfermo....del ciber-sexo !!!!! la la la la

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.