Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (III): polítiques d'aparador

Els dies 13 i 14 de maig de 2010 el Síndic de Greuges de Catalunya va organitzar unes interessants jornades sota el títol: "L'accés a la informació pública: l'avenç en transparència". Principal conclusió: cal que el nostre país disposi urgentment d'una Llei d'accés, en el marc d'una administració moderna i respectuosa amb els drets dels ciutadans. El tríptic informatiu sobre la trobada contenia belles afirmacions que no puc deixar de reproduir encara a risc de cansar al lector: "Les persones han de tenir garantit l’accés als documents públics i a la informació relativa als assumptes que poden afectar els seus drets. S’han de prendre les mesures necessàries per fer pública la màxima informació possible, per promoure la transparència i procurar la participació informada de les persones en qüestions d’interès públic. L’accés a la informació és imprescindible per a una democràcia de qualitat".

Fins aquí la teoria. Ara anem a la pràctica. La pràctica no d'un altre òrgan de l'administració, sinó de la mateixa oficina del Síndic de Greuges. Quan les cadires de la sala d'actes encara eren calentes, és a dir, el 18 de maig de 2010, el senyor Rafael Ribó m'adreça una carta en la qual, en resposta a la nostra petició familiar d'accés a l'expedient sobre la preinscripció escolar dels meus fills, que fa deu mesos reclamo al Departament d'Educació (amb l'objectiu d'obtenir el nom dels pares sol·licitants per descobrir als qui van fer frau al padró), afirma literalment: "he estudiat aquest assumpte i he considerat que l'administració educativa no us ha de facilitar a aquestes alçades la informació". L'afegit "a aquestes alçades" és particularment ofensiu per a qui porta quinze escrits reclamant-ne l'accés sense ser atès. Però el més lamentable és la contradicció que suposa organitzar de cara a la galeria jornades tècniques d'obertura a l'accés i de transparència i actuar alhora en suport de les pràctiques més obscurantistes de l'administració, protegint els tramposos i evitant que puguin ser descoberts. I després ens parlen de desafecció. Ni amb un informe dels d'en Saura podria entendre-ho.

Comentaris

  1. Símptoma de que una cosa és la voluntat i l'altra, la realitat; i, que hi ha molt rovell (amb perdó dels ous) al vis dels cargols...
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…