Tot esberlant el mur (III): polítiques d'aparador

Els dies 13 i 14 de maig de 2010 el Síndic de Greuges de Catalunya va organitzar unes interessants jornades sota el títol: "L'accés a la informació pública: l'avenç en transparència". Principal conclusió: cal que el nostre país disposi urgentment d'una Llei d'accés, en el marc d'una administració moderna i respectuosa amb els drets dels ciutadans. El tríptic informatiu sobre la trobada contenia belles afirmacions que no puc deixar de reproduir encara a risc de cansar al lector: "Les persones han de tenir garantit l’accés als documents públics i a la informació relativa als assumptes que poden afectar els seus drets. S’han de prendre les mesures necessàries per fer pública la màxima informació possible, per promoure la transparència i procurar la participació informada de les persones en qüestions d’interès públic. L’accés a la informació és imprescindible per a una democràcia de qualitat".

Fins aquí la teoria. Ara anem a la pràctica. La pràctica no d'un altre òrgan de l'administració, sinó de la mateixa oficina del Síndic de Greuges. Quan les cadires de la sala d'actes encara eren calentes, és a dir, el 18 de maig de 2010, el senyor Rafael Ribó m'adreça una carta en la qual, en resposta a la nostra petició familiar d'accés a l'expedient sobre la preinscripció escolar dels meus fills, que fa deu mesos reclamo al Departament d'Educació (amb l'objectiu d'obtenir el nom dels pares sol·licitants per descobrir als qui van fer frau al padró), afirma literalment: "he estudiat aquest assumpte i he considerat que l'administració educativa no us ha de facilitar a aquestes alçades la informació". L'afegit "a aquestes alçades" és particularment ofensiu per a qui porta quinze escrits reclamant-ne l'accés sense ser atès. Però el més lamentable és la contradicció que suposa organitzar de cara a la galeria jornades tècniques d'obertura a l'accés i de transparència i actuar alhora en suport de les pràctiques més obscurantistes de l'administració, protegint els tramposos i evitant que puguin ser descoberts. I després ens parlen de desafecció. Ni amb un informe dels d'en Saura podria entendre-ho.

Comentaris

  1. Símptoma de que una cosa és la voluntat i l'altra, la realitat; i, que hi ha molt rovell (amb perdó dels ous) al vis dels cargols...
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas