Transformisme reial


Fa uns dies vaig visitar al Museo del Prado l'exposició "El arte del poder", una intel·ligent anàlisi de la força visual de les armadures en la representació pictòrica dels reis hispànics de l'edat moderna. Durant dos segles, l'Armería Real creada per Felip II de Castella fou font d'inspiració per als grans pintors de la cort (Velázquez, el més famós) en el seu propòsit de presentar un model reial de poder basat en la idea de força militar, del rei guerrer. Al cap i a la fi, fou a espasa que es delimitaren la major part de les fronteres del seu temps.

Un dels retrats (potser dels pitjors tècnicament de l'exposició, però prou interessant com a testimoni històric) representa un Felip V amb aspecte infantil, tot i que en el moment d'accedir al tron hispànic el 1700 ja tenia disset anys, portant una de les armadures més conegudes i representades de Felip II de Castella. L'objectiu del retrat era clar: es tractava de representar visualment la perfecta continuïtat entre la dinastia dels Àustria i la nova que se'n reclamava successora. El primer Borbó, vestit amb un dels símbols clàssics del poder de la reialesa hispànica.

Mentre contemplava la pintura, a la darrera sala de l'exposició, pensava en les ironies del destí. Ara, la perfecta continuïtat envers el règim anterior es gaudeix, però els reis són molt curosos d'evitar qualsevol insinuació pública de la seva connexió amb el Franquisme. Per això cal insistir en blocs com aquest, perquè els mitjans de l'establishment (com ara la pàgina web del diari dels Godó) ni tan sols permeten als seus lectors comentar les notícies relatives al monarca. És, encara avui, un veritable exercici de reial transformisme.

Comentaris

  1. Són la mosca collonera i pastosa, aquests Borbons. No ens en sortirem mai d'aquesta pesta. I, els castellans, és clar, els va molt bé amb ells.
    Per això dic que és qüestió d'actualitzar la nostra Constitució del 1700 i presentar-la a Estrasburg, Brusselles, la Haia i sobretot a la premsa internacional amb tot el paquet de greuges. És qüestió de presentar conflicte internacional.
    Bona nit.
    Albert

    ResponElimina
  2. Completament d'acord. Pero si us plau, de tots els documents feu-ne les traduccions a l'angles, alemany, frances i espanyol per tal de que siguin entenedors per al major nombre possible de lectors de tot arreu. A l'Internet podeu trobar tota mena i tants Memorials de Greuges com vulgueu, pero si la gent d'arreu del Mon (tambe els d'America) no poden llegir en la seva llengua, per exemple, l'Expoli Fiscal que patim (amb totes les xifres i detalls) ja m'explicareu com es guanya comprensio i voluntats per a l'apoi de la presentacio del "Conflicte Internacional"

    ResponElimina
  3. Cal no oblidar mai que des del segle XVIII, els Catalans, d'anar a la cagadora sempre n'han dit "anar a CA'L FELIP" en record de tan il.lustres Borbons. I es per aixo que el nostre actual Cabro (ups! volia dir Borbo) quan va tenir un noi, i pensant que algun dia esdevindria Reieto de Les Espanyes, va nomenar-lo Felip: ja se sap, per allo de que "esos desafectos y levantiscos catalanes sigan sometidos a nuestro inclito vasallaje, ..."

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas