Ves al contingut principal

Transformisme reial


Fa uns dies vaig visitar al Museo del Prado l'exposició "El arte del poder", una intel·ligent anàlisi de la força visual de les armadures en la representació pictòrica dels reis hispànics de l'edat moderna. Durant dos segles, l'Armería Real creada per Felip II de Castella fou font d'inspiració per als grans pintors de la cort (Velázquez, el més famós) en el seu propòsit de presentar un model reial de poder basat en la idea de força militar, del rei guerrer. Al cap i a la fi, fou a espasa que es delimitaren la major part de les fronteres del seu temps.

Un dels retrats (potser dels pitjors tècnicament de l'exposició, però prou interessant com a testimoni històric) representa un Felip V amb aspecte infantil, tot i que en el moment d'accedir al tron hispànic el 1700 ja tenia disset anys, portant una de les armadures més conegudes i representades de Felip II de Castella. L'objectiu del retrat era clar: es tractava de representar visualment la perfecta continuïtat entre la dinastia dels Àustria i la nova que se'n reclamava successora. El primer Borbó, vestit amb un dels símbols clàssics del poder de la reialesa hispànica.

Mentre contemplava la pintura, a la darrera sala de l'exposició, pensava en les ironies del destí. Ara, la perfecta continuïtat envers el règim anterior es gaudeix, però els reis són molt curosos d'evitar qualsevol insinuació pública de la seva connexió amb el Franquisme. Per això cal insistir en blocs com aquest, perquè els mitjans de l'establishment (com ara la pàgina web del diari dels Godó) ni tan sols permeten als seus lectors comentar les notícies relatives al monarca. És, encara avui, un veritable exercici de reial transformisme.

Comentaris

  1. Són la mosca collonera i pastosa, aquests Borbons. No ens en sortirem mai d'aquesta pesta. I, els castellans, és clar, els va molt bé amb ells.
    Per això dic que és qüestió d'actualitzar la nostra Constitució del 1700 i presentar-la a Estrasburg, Brusselles, la Haia i sobretot a la premsa internacional amb tot el paquet de greuges. És qüestió de presentar conflicte internacional.
    Bona nit.
    Albert

    ResponElimina
  2. Completament d'acord. Pero si us plau, de tots els documents feu-ne les traduccions a l'angles, alemany, frances i espanyol per tal de que siguin entenedors per al major nombre possible de lectors de tot arreu. A l'Internet podeu trobar tota mena i tants Memorials de Greuges com vulgueu, pero si la gent d'arreu del Mon (tambe els d'America) no poden llegir en la seva llengua, per exemple, l'Expoli Fiscal que patim (amb totes les xifres i detalls) ja m'explicareu com es guanya comprensio i voluntats per a l'apoi de la presentacio del "Conflicte Internacional"

    ResponElimina
  3. Cal no oblidar mai que des del segle XVIII, els Catalans, d'anar a la cagadora sempre n'han dit "anar a CA'L FELIP" en record de tan il.lustres Borbons. I es per aixo que el nostre actual Cabro (ups! volia dir Borbo) quan va tenir un noi, i pensant que algun dia esdevindria Reieto de Les Espanyes, va nomenar-lo Felip: ja se sap, per allo de que "esos desafectos y levantiscos catalanes sigan sometidos a nuestro inclito vasallaje, ..."

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…