Ves al contingut principal

Un incapaç mogut pel vent

Pocs podien imaginar que el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arribaria a uns nivells d'incompetència tan extraordinaris. Després del malson Aznar, aquí, molts, masses, es van fer il·lusions, captivats pel seu tarannà i per aquell ja mític "Aprobaré..." que els socialistes catalans predicaven a tort i a dret. En realitat, però, a la pètria i malhumorada fixació d'Aznar ha succeït la volatilitat absoluta, la inconsistència total, de Zapatero.

La seva capacitat de virar en els principis ha superat qualsevol experiència coneguda (en la línia marxista, però de Grouxo). Ara, ni sap de què li parlen quan algú esmenta l'Estatutet de la Moncloa. I de la seva fermesa absoluta en defensa dels drets socials ha passat en una setmana (si és que arriba) a deixar els salaris dels treballadors públics als nivells de 1994 i a llançar sobre els pensionistes i les persones dependents l'atac més virulent des de la mort del dictador.

I el que fa més ràbia no és que uns i altres (Aznar i el seu successor), no ataquessin quan calia el problema de fons del monocultiu del totxo i la tovallola. No. És que Zapatero, després de negar l'evidència de la crisi durant mesos i mesos, va passar, primer, a una política d'endeutament incomprensible i gratuïta (xecs i voreres per a tothom), i ara, a atacar els pilars del sistema de benestar social i el foment del consum per un excés d'endeutament. Era possible un canvi de sentit més radical? És un incapaç. Solbes tenia raó: era millor arribar quan abans a la categoria d'exministre de Zapatero.

Comentaris

  1. És la mateixa cançó de sempre: el nacionalisme espanyol per davant de partits i idees (España, antes roja que rota / the song remains the same). Mentre no actuem amb la major normalitat possible -fent veure que estem en un país no ocupat- i per tant passant dels espanyols, no anirem pas bé.

    ResponElimina
  2. Zapatero, eres lo más inútil que hay. Peor imposible. Nos vas a hundir a todos en la miseria.

    ResponElimina
  3. Home, anònim castellà!
    Sí que hi ha una cosa pitjor que el ZP enfonsant-nos a la misèria; hi ha l'asnarico de torn ... Son cusins germans, ja ho sé. Però preferiexo tonto abans que mal-parit!

    ResponElimina
  4. A Espanya no se le puede hundir más en la miseria, porque es la más mísera de toda Europa. Lleva siglos de genocidio con Galicia, Catalunya Y el glorioso pueblo vasco.
    Aunque los cabrones de los vascos han sabido luchar por un concierto económico digno, su principal partido el PNV ha sido más nefasto para la Independencia que CDC para Catalunya.
    Menos mal que está subiendo la concienciación de la agonía de Catalunya si seguimos así con estos políticos hipócritas "profesionalizados".
    Hay que hacer un esfuerzo de titanes para ir juntos a las elecciones todos los que VERDADERAMENTE quieren la INDEPENDENCIA. El egoísmo puede ser lo que le quite la oportunidad histórica de conseguirlo este otoño, y no en el siglo XXVIII.
    Visca Reagrupament y que los hipócritas del nacionalismo se hundan en el barro de la INDIGNIDAD.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…