Ves al contingut principal

Un incapaç mogut pel vent

Pocs podien imaginar que el president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arribaria a uns nivells d'incompetència tan extraordinaris. Després del malson Aznar, aquí, molts, masses, es van fer il·lusions, captivats pel seu tarannà i per aquell ja mític "Aprobaré..." que els socialistes catalans predicaven a tort i a dret. En realitat, però, a la pètria i malhumorada fixació d'Aznar ha succeït la volatilitat absoluta, la inconsistència total, de Zapatero.

La seva capacitat de virar en els principis ha superat qualsevol experiència coneguda (en la línia marxista, però de Grouxo). Ara, ni sap de què li parlen quan algú esmenta l'Estatutet de la Moncloa. I de la seva fermesa absoluta en defensa dels drets socials ha passat en una setmana (si és que arriba) a deixar els salaris dels treballadors públics als nivells de 1994 i a llançar sobre els pensionistes i les persones dependents l'atac més virulent des de la mort del dictador.

I el que fa més ràbia no és que uns i altres (Aznar i el seu successor), no ataquessin quan calia el problema de fons del monocultiu del totxo i la tovallola. No. És que Zapatero, després de negar l'evidència de la crisi durant mesos i mesos, va passar, primer, a una política d'endeutament incomprensible i gratuïta (xecs i voreres per a tothom), i ara, a atacar els pilars del sistema de benestar social i el foment del consum per un excés d'endeutament. Era possible un canvi de sentit més radical? És un incapaç. Solbes tenia raó: era millor arribar quan abans a la categoria d'exministre de Zapatero.

Comentaris

  1. És la mateixa cançó de sempre: el nacionalisme espanyol per davant de partits i idees (España, antes roja que rota / the song remains the same). Mentre no actuem amb la major normalitat possible -fent veure que estem en un país no ocupat- i per tant passant dels espanyols, no anirem pas bé.

    ResponElimina
  2. Zapatero, eres lo más inútil que hay. Peor imposible. Nos vas a hundir a todos en la miseria.

    ResponElimina
  3. Home, anònim castellà!
    Sí que hi ha una cosa pitjor que el ZP enfonsant-nos a la misèria; hi ha l'asnarico de torn ... Son cusins germans, ja ho sé. Però preferiexo tonto abans que mal-parit!

    ResponElimina
  4. A Espanya no se le puede hundir más en la miseria, porque es la más mísera de toda Europa. Lleva siglos de genocidio con Galicia, Catalunya Y el glorioso pueblo vasco.
    Aunque los cabrones de los vascos han sabido luchar por un concierto económico digno, su principal partido el PNV ha sido más nefasto para la Independencia que CDC para Catalunya.
    Menos mal que está subiendo la concienciación de la agonía de Catalunya si seguimos así con estos políticos hipócritas "profesionalizados".
    Hay que hacer un esfuerzo de titanes para ir juntos a las elecciones todos los que VERDADERAMENTE quieren la INDEPENDENCIA. El egoísmo puede ser lo que le quite la oportunidad histórica de conseguirlo este otoño, y no en el siglo XXVIII.
    Visca Reagrupament y que los hipócritas del nacionalismo se hundan en el barro de la INDIGNIDAD.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…