Ves al contingut principal

A veure si ens entenem: no hi ha cap pacte

Quan analitzen la sentència pendent (mai millor dit) del Tribunal Constitucional espanyol, els autonomistes catalans, partidaris que ens trenquem la closca una i altra vegada per continuar gaudint del seu món de ficció (en comptes de posar-nos la gorra de cops, no seria millor aprendre a caminar sols?), acostumen a parlar escandalitzats de la possibilitat que es trenqui un suposat pacte entre Catalunya i Espanya. Com tothom sap, els pactes els signen dues parts que es reconeixen mútuament poders per fer-ho.

Per això, a veure si ens entenem d'una vegada: Catalunya i Espanya no poden pactar, perquè no són dos subjectes polítics equiparables. La Constitució espanyola, que van perpetrar els espanyols comptant amb la claudicació dels autonomistes catalans, estableix que la sobirania rau en el poble espanyol i que qui interpreta la norma suprema és el Tribunal constitucional que en la seva funció encarna dita sobirania. Catalunya, doncs, no és cap subjecte polític dotat de sobirania. No pot ser subjecte de cap pacte.

Aquest esquema de subordinació és el que els autonomistes catalans van acceptar el 1978. Que aleshores fossin uns autèntics irresponsables és el que encara paguem. Però ara, passats trenta anys del frau, ja no cola. Sota l'empara d'aquesta Constitució no hi ha pacte possible entre Catalunya i Espanya. Només submissió. La pròpia d'un país assimilat i incorporat. Estar al que ens diguin. Acotar el cap. La brigada de narcòtics ho sap, però, com sempre, juga en el seu món flower power a fer-se l'ofesa. Haurien d'abandonar l'infantilisme i anar prenent la responsabilitat dels adults.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…