A veure si ens entenem: no hi ha cap pacte

Quan analitzen la sentència pendent (mai millor dit) del Tribunal Constitucional espanyol, els autonomistes catalans, partidaris que ens trenquem la closca una i altra vegada per continuar gaudint del seu món de ficció (en comptes de posar-nos la gorra de cops, no seria millor aprendre a caminar sols?), acostumen a parlar escandalitzats de la possibilitat que es trenqui un suposat pacte entre Catalunya i Espanya. Com tothom sap, els pactes els signen dues parts que es reconeixen mútuament poders per fer-ho.

Per això, a veure si ens entenem d'una vegada: Catalunya i Espanya no poden pactar, perquè no són dos subjectes polítics equiparables. La Constitució espanyola, que van perpetrar els espanyols comptant amb la claudicació dels autonomistes catalans, estableix que la sobirania rau en el poble espanyol i que qui interpreta la norma suprema és el Tribunal constitucional que en la seva funció encarna dita sobirania. Catalunya, doncs, no és cap subjecte polític dotat de sobirania. No pot ser subjecte de cap pacte.

Aquest esquema de subordinació és el que els autonomistes catalans van acceptar el 1978. Que aleshores fossin uns autèntics irresponsables és el que encara paguem. Però ara, passats trenta anys del frau, ja no cola. Sota l'empara d'aquesta Constitució no hi ha pacte possible entre Catalunya i Espanya. Només submissió. La pròpia d'un país assimilat i incorporat. Estar al que ens diguin. Acotar el cap. La brigada de narcòtics ho sap, però, com sempre, juga en el seu món flower power a fer-se l'ofesa. Haurien d'abandonar l'infantilisme i anar prenent la responsabilitat dels adults.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas