Ves al contingut principal

Vila, frena que acabaràs a Ciutadans

El flamant futur candidat de CiU per la província de Girona a les properes eleccions autonòmiques de la tardor, l'alcalde figuerenc Santi Vila, s'ha despenjat amb unes declaracions profundament ofensives amb la sensibilitat de centenars de milers de votants sobiranistes. No és l'únic dels joves de la nova fornada que desacredita la lluita dels bons patricis: només cal recordar les paraules de menyspreu envers les Consultes amb les que ens han "delectat" fins ara l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o el de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (tot i que, al final, per fer-se la foto, combregués amb un acte en el que havia dit no creure només una setmana abans).

Però, és que, més enllà de la discrepància, titllar de "còmiques i grotesques" les posicions sobiranistes dins de CiU supera el llindar del bon gust. I sorprèn encara més que es faci en nom del centrisme polític. Primer, perquè insultar no acostuma a ser una posició moderada i respectable. En segon lloc, perquè qualsevol observador de la realitat sap que el centre, a Catalunya, s'està desplaçant cap als partidaris de la llibertat plena. Un mitjà tan poc sospitós com "El Periódico" ha publicat enquestes successives (novembre de 2007 i novembre de 2009) sobre el vot en un hipotètic referèndum sobre la independència: els votants de CiU que votaven SÍ passaven d'un 44,9% en la primera a un 56,9% en la segona.

El centre es desplaça, doncs. El centre és, cada dia més, dels bons patricis. Per pura responsabilitat. En canvi, Vila es mou en sentit invers. Pel que es veu primer va militar a ERC i ara s'ubica al sector nacionalment tebi de CiU. De tant caminar vers el centre es passarà de frenada. Si continua transitant en direcció contrària a la realitat, encara el veurem a Ciutadans. En la marginalitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…