Ves al contingut principal

Vila, frena que acabaràs a Ciutadans

El flamant futur candidat de CiU per la província de Girona a les properes eleccions autonòmiques de la tardor, l'alcalde figuerenc Santi Vila, s'ha despenjat amb unes declaracions profundament ofensives amb la sensibilitat de centenars de milers de votants sobiranistes. No és l'únic dels joves de la nova fornada que desacredita la lluita dels bons patricis: només cal recordar les paraules de menyspreu envers les Consultes amb les que ens han "delectat" fins ara l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, o el de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (tot i que, al final, per fer-se la foto, combregués amb un acte en el que havia dit no creure només una setmana abans).

Però, és que, més enllà de la discrepància, titllar de "còmiques i grotesques" les posicions sobiranistes dins de CiU supera el llindar del bon gust. I sorprèn encara més que es faci en nom del centrisme polític. Primer, perquè insultar no acostuma a ser una posició moderada i respectable. En segon lloc, perquè qualsevol observador de la realitat sap que el centre, a Catalunya, s'està desplaçant cap als partidaris de la llibertat plena. Un mitjà tan poc sospitós com "El Periódico" ha publicat enquestes successives (novembre de 2007 i novembre de 2009) sobre el vot en un hipotètic referèndum sobre la independència: els votants de CiU que votaven SÍ passaven d'un 44,9% en la primera a un 56,9% en la segona.

El centre es desplaça, doncs. El centre és, cada dia més, dels bons patricis. Per pura responsabilitat. En canvi, Vila es mou en sentit invers. Pel que es veu primer va militar a ERC i ara s'ubica al sector nacionalment tebi de CiU. De tant caminar vers el centre es passarà de frenada. Si continua transitant en direcció contrària a la realitat, encara el veurem a Ciutadans. En la marginalitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…