Ves al contingut principal

Viure en la ficció

Els economistes d'avui (la veritat és que la majoria d'ells no havia parlat ahir) afirmen que el problema principal de l'economia mundial és que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. A Catalunya, l'eufòria del totxo i la tovallola ens ha portat a un monocultiu econòmic del qual (després de tants llibres d'en Xavier Roig avisant-nos) ens costarà temps i temps recuperar-nos. Però, a més, si ja costa refer-se sol, imagineu-vos arrossegant un espoli fiscal de dimensions desconegudes al món i sense disposar de la capacitat de fer polítiques pròpies dotades de recursos suficients. El panorama és per sortir corrents. En primer lloc, per sortir corrents d'Espanya.

Cal ser conscients, però, que l'enemic ens corre per casa. Com en tantes altres dimensions de la vida política i social hem viscut i vivim en un país de ficció. La brigada de narcòtics treballa dia i nit omplint de somnolència el personal. Només un exemple de país de ficció. Fa uns dies vaig rebre un butlletí del CATAC (la Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l'Administració de Catalunya). Tot i que no acostumo a sintonitzar amb el to d'aquesta mena d'escrits, la veritat és que en aquest cas no tenia pèrdua. Es tractava d'un monogràfic sobre l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). Ficció en estat pur.

D'entrada, sapigueu que els impostos que gestiona l'ATC representen el 6% dels pressupostos de la Generalitat. Una agència tributària de ficció per a un país de ficció, doncs. Durant els darrers anys, a més de gastar en un nou edifici de pega (a sobre, de lloguer) i en un programa informàtic fins a 27 milions d'euros, resulta que per a gestionar la recaptació d'un únic impost rellevant (el de transmissions patrimonials), l'ATC disposa de fins a 45 alts càrrecs, d'entre els nivells 28 i 30, els més elevats que existeixen a l'administració de la Generalitat de Catalunya. Pur malbaratament. Potser per justificar un sistema de finançament que ens havia de donar una gran capacitat financera. Pura ficció del conseller Castells. Una més.

Comentaris

  1. Doncs, caldria fer alguna cosa, no? ... o participar del pastís ....!
    És indignant que siguin de dretes o esquerres, sempre ens em de trobar amb el mateix fenòmen. Diuen que tenim mals polítics -i deshonestos- perquè els bons s'allunyen al cobrar poc. Doncs, jo els prohibiria cobrar res, així només hi hauria els bons d'autèntica vocació.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…