Ves al contingut principal

Aperitiu amb un escafandrer

Aquest cap de setmana ha tocat casament a terres llunyanes. Les dels meus orígens. A l'Aragó fa anys que no parlo amb ningú de política, menys encara si és de la família. El tall, l'abisme conceptual, és tan absolutament extraordinari que no val la pena ni entrar-hi. Curiosament, doncs, la conversa política del dia l'he mantingut amb un espanyol, directiu d'una antiga empresa pública privatitzada, que fa vint anys que viu i treballa al nostre país. Ep, però de català, res de res. No és que l'exclogui jo: ho fa ell mateix. Simpatia per l'acollidor, zero. Empatia amb l'entorn, en valors negatius. Un veritable funcionari colonial.

Dia de sol radiant. Refugiats sota l'ombra d'un arbre. Comença l'aperitiu mentre la meva dona, pobra, mira de controlar els fills que corren embogits per la gespa d'un cantó a l'altre. No és que no vulgui fer-me responsable de les criatures, és que he estat abduït pel to de la conversa. Surt el pernil ibèric. Vine a Catalunya porque es España. Si la cosa cambia me tendrán que indemnizar a fondo, con casa y empleo en otro sitio. Gotet de crema de pèsols. Tenéis que entender que esto es muy serio y que algunos nos sentiremos legitimados para revelarnos. Dàtils amb bacó. Sólo puedo aceptar la independencia de Catalunya si un noventa por ciento la quiere. Croquetes casolanes. Faltan mecanismos de unión entre todos los españoles: todo no puede reducirse a la "roja" i el "Diario de Patricia". Gambes amb gavardina. No se puede acabar así com así con quinientos años de unión.

Al final de la conversa, una curiositat m'aclapara. Com és possible que un veritable escafandrer, un home incapaç durant vint anys de tenir el més mínim contacte amb la realitat nacional que l'envolta, respirant només l'aire de les seves bombolles d'origen (no d'oxigen), hagi pogut engolir, mentre pronunciava els seus improperis, el pernil ibèric, el gotet de crema de pèsol, els dàtils amb bacó, les croquetes casolanes i les gambes amb gavardina? Ah, és perquè som a l'Aragó. Si l'aperitiu hagués estat a Catalunya, l'home, incapaç de treure's l'escafandre, n'hauria fet patriòtic dejuni.

Comentaris

  1. Si, d'indesitjables no integrats ni gens ni mica com aquest homenet n'hi ha molts, molts més dels que ens pensem. Envers ells poca cosa es pot fer, el que cal es que els que estimen Catalunya (amb els catalans, es clar) estiguem més units en el sentit d'identitat de país. Però com sempre, a l'hora de la veritat ens tremolen els ginolls, i a tall d'exemple en Mas, qui provablement serà el pròxim President de la Generalitat, ja descarta l'opció de realitzar el referèndum sobre la independència a canvi d'enbolcallar-se amb l'estira i arronsa del concert econòmic i el dret a decidir (objectius que ja s'haurien d'haver aconseguit amb 30 de "demodràcia" i amb els que hi estic a favor). Espero que ja que el país no està "madur" segons Sant Mas, haviam si treballa per que floreixi o bé el possa al frigorífic per que tot quedi igual.
    Salut i Catalunya catalana.

    ResponElimina
  2. Molt poètic i descriptiu el teu drama familiar, estimat compatrici!
    Per primera vegada a casa meva, ara ho estem patim amb un dona afegida a la família, acabada de venir de Galícia.
    El meu pare, els anys seixanta ja ho va descriure com un problema de bilis, on no hi ha cap possiblitat de diàleg. Només ho solucionaria uns llibres de text veraços. Però això ja he vist que no els arribarà mai, perquè no volen enfrontar-se amb la seva realitat, els que la saben.
    S'hi barreja ignorància esforçada, frustació i ressentiments de mentides que se'ls ha fet veritat des de segles enrere.
    Com arreglar-ho? Apartant-nos d'ells, ara que ja ens és possible.
    No serà tampoc qüestió de negar els que ja hi visquin aquí, tampoc. Els immigrants sempre han de ser benvinguts, acceptats; Alerta, no caiguessim avall, com els Balcans.
    Salutacions,
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.