Aperitiu amb un escafandrer

Aquest cap de setmana ha tocat casament a terres llunyanes. Les dels meus orígens. A l'Aragó fa anys que no parlo amb ningú de política, menys encara si és de la família. El tall, l'abisme conceptual, és tan absolutament extraordinari que no val la pena ni entrar-hi. Curiosament, doncs, la conversa política del dia l'he mantingut amb un espanyol, directiu d'una antiga empresa pública privatitzada, que fa vint anys que viu i treballa al nostre país. Ep, però de català, res de res. No és que l'exclogui jo: ho fa ell mateix. Simpatia per l'acollidor, zero. Empatia amb l'entorn, en valors negatius. Un veritable funcionari colonial.

Dia de sol radiant. Refugiats sota l'ombra d'un arbre. Comença l'aperitiu mentre la meva dona, pobra, mira de controlar els fills que corren embogits per la gespa d'un cantó a l'altre. No és que no vulgui fer-me responsable de les criatures, és que he estat abduït pel to de la conversa. Surt el pernil ibèric. Vine a Catalunya porque es España. Si la cosa cambia me tendrán que indemnizar a fondo, con casa y empleo en otro sitio. Gotet de crema de pèsols. Tenéis que entender que esto es muy serio y que algunos nos sentiremos legitimados para revelarnos. Dàtils amb bacó. Sólo puedo aceptar la independencia de Catalunya si un noventa por ciento la quiere. Croquetes casolanes. Faltan mecanismos de unión entre todos los españoles: todo no puede reducirse a la "roja" i el "Diario de Patricia". Gambes amb gavardina. No se puede acabar así com así con quinientos años de unión.

Al final de la conversa, una curiositat m'aclapara. Com és possible que un veritable escafandrer, un home incapaç durant vint anys de tenir el més mínim contacte amb la realitat nacional que l'envolta, respirant només l'aire de les seves bombolles d'origen (no d'oxigen), hagi pogut engolir, mentre pronunciava els seus improperis, el pernil ibèric, el gotet de crema de pèsol, els dàtils amb bacó, les croquetes casolanes i les gambes amb gavardina? Ah, és perquè som a l'Aragó. Si l'aperitiu hagués estat a Catalunya, l'home, incapaç de treure's l'escafandre, n'hauria fet patriòtic dejuni.

Comentaris

  1. Si, d'indesitjables no integrats ni gens ni mica com aquest homenet n'hi ha molts, molts més dels que ens pensem. Envers ells poca cosa es pot fer, el que cal es que els que estimen Catalunya (amb els catalans, es clar) estiguem més units en el sentit d'identitat de país. Però com sempre, a l'hora de la veritat ens tremolen els ginolls, i a tall d'exemple en Mas, qui provablement serà el pròxim President de la Generalitat, ja descarta l'opció de realitzar el referèndum sobre la independència a canvi d'enbolcallar-se amb l'estira i arronsa del concert econòmic i el dret a decidir (objectius que ja s'haurien d'haver aconseguit amb 30 de "demodràcia" i amb els que hi estic a favor). Espero que ja que el país no està "madur" segons Sant Mas, haviam si treballa per que floreixi o bé el possa al frigorífic per que tot quedi igual.
    Salut i Catalunya catalana.

    ResponElimina
  2. Molt poètic i descriptiu el teu drama familiar, estimat compatrici!
    Per primera vegada a casa meva, ara ho estem patim amb un dona afegida a la família, acabada de venir de Galícia.
    El meu pare, els anys seixanta ja ho va descriure com un problema de bilis, on no hi ha cap possiblitat de diàleg. Només ho solucionaria uns llibres de text veraços. Però això ja he vist que no els arribarà mai, perquè no volen enfrontar-se amb la seva realitat, els que la saben.
    S'hi barreja ignorància esforçada, frustació i ressentiments de mentides que se'ls ha fet veritat des de segles enrere.
    Com arreglar-ho? Apartant-nos d'ells, ara que ja ens és possible.
    No serà tampoc qüestió de negar els que ja hi visquin aquí, tampoc. Els immigrants sempre han de ser benvinguts, acceptats; Alerta, no caiguessim avall, com els Balcans.
    Salutacions,
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas