Ves al contingut principal

Aperitiu amb un escafandrer

Aquest cap de setmana ha tocat casament a terres llunyanes. Les dels meus orígens. A l'Aragó fa anys que no parlo amb ningú de política, menys encara si és de la família. El tall, l'abisme conceptual, és tan absolutament extraordinari que no val la pena ni entrar-hi. Curiosament, doncs, la conversa política del dia l'he mantingut amb un espanyol, directiu d'una antiga empresa pública privatitzada, que fa vint anys que viu i treballa al nostre país. Ep, però de català, res de res. No és que l'exclogui jo: ho fa ell mateix. Simpatia per l'acollidor, zero. Empatia amb l'entorn, en valors negatius. Un veritable funcionari colonial.

Dia de sol radiant. Refugiats sota l'ombra d'un arbre. Comença l'aperitiu mentre la meva dona, pobra, mira de controlar els fills que corren embogits per la gespa d'un cantó a l'altre. No és que no vulgui fer-me responsable de les criatures, és que he estat abduït pel to de la conversa. Surt el pernil ibèric. Vine a Catalunya porque es España. Si la cosa cambia me tendrán que indemnizar a fondo, con casa y empleo en otro sitio. Gotet de crema de pèsols. Tenéis que entender que esto es muy serio y que algunos nos sentiremos legitimados para revelarnos. Dàtils amb bacó. Sólo puedo aceptar la independencia de Catalunya si un noventa por ciento la quiere. Croquetes casolanes. Faltan mecanismos de unión entre todos los españoles: todo no puede reducirse a la "roja" i el "Diario de Patricia". Gambes amb gavardina. No se puede acabar así com así con quinientos años de unión.

Al final de la conversa, una curiositat m'aclapara. Com és possible que un veritable escafandrer, un home incapaç durant vint anys de tenir el més mínim contacte amb la realitat nacional que l'envolta, respirant només l'aire de les seves bombolles d'origen (no d'oxigen), hagi pogut engolir, mentre pronunciava els seus improperis, el pernil ibèric, el gotet de crema de pèsol, els dàtils amb bacó, les croquetes casolanes i les gambes amb gavardina? Ah, és perquè som a l'Aragó. Si l'aperitiu hagués estat a Catalunya, l'home, incapaç de treure's l'escafandre, n'hauria fet patriòtic dejuni.

Comentaris

  1. Si, d'indesitjables no integrats ni gens ni mica com aquest homenet n'hi ha molts, molts més dels que ens pensem. Envers ells poca cosa es pot fer, el que cal es que els que estimen Catalunya (amb els catalans, es clar) estiguem més units en el sentit d'identitat de país. Però com sempre, a l'hora de la veritat ens tremolen els ginolls, i a tall d'exemple en Mas, qui provablement serà el pròxim President de la Generalitat, ja descarta l'opció de realitzar el referèndum sobre la independència a canvi d'enbolcallar-se amb l'estira i arronsa del concert econòmic i el dret a decidir (objectius que ja s'haurien d'haver aconseguit amb 30 de "demodràcia" i amb els que hi estic a favor). Espero que ja que el país no està "madur" segons Sant Mas, haviam si treballa per que floreixi o bé el possa al frigorífic per que tot quedi igual.
    Salut i Catalunya catalana.

    ResponElimina
  2. Molt poètic i descriptiu el teu drama familiar, estimat compatrici!
    Per primera vegada a casa meva, ara ho estem patim amb un dona afegida a la família, acabada de venir de Galícia.
    El meu pare, els anys seixanta ja ho va descriure com un problema de bilis, on no hi ha cap possiblitat de diàleg. Només ho solucionaria uns llibres de text veraços. Però això ja he vist que no els arribarà mai, perquè no volen enfrontar-se amb la seva realitat, els que la saben.
    S'hi barreja ignorància esforçada, frustació i ressentiments de mentides que se'ls ha fet veritat des de segles enrere.
    Com arreglar-ho? Apartant-nos d'ells, ara que ja ens és possible.
    No serà tampoc qüestió de negar els que ja hi visquin aquí, tampoc. Els immigrants sempre han de ser benvinguts, acceptats; Alerta, no caiguessim avall, com els Balcans.
    Salutacions,
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…