Ves al contingut principal

D'entre 24.370


Mentre els espanyols celebraven el seu Día de las Fuerzas Armadas, tot aplaudint el Borbó recuperat, 24.370 sabadellencs varem dedicar diumenge (molts ho havien fet per avançat) a manifestar democràticament i cívica la nostra opinió sobre el futur del país. Són dos models. Dues maneres de fer. Uns amb l'exhibició de la força militar, altres pel camí de la lliure determinació, ben oberta als joves i als nouvinguts. Poc abans d'obrir la seu electoral de Sabadell Cultura, a la Creu Alta, ens varem retratar els membres de les dues meses i la responsable (amb el Manel, el fotògraf, que per motius obvis no hi apareix), la Concepció, que no creia que poguéssim arribar als 300 vots. I varem fer 340, en competició aferrissada per portar a la nostra urna cada vot. Amb rigor, responsabilitat, alegria i satisfacció final. Amb copa de cava inclosa.

Satisfacció per haver participat en una experiència de mobilització de la societat civil sense precedents a la història de la nostra ciutat i del nostre país. Quina força la de les Consultes sobre la Independència. Ha sabut aplegar entre els voluntaris gent de totes les edats: avis, pares i fills. Gent de totes les sensibilitats socials i ideològiques. A Sabadell Cultura hi havia bons patricis (sobretot patrícies) veterans d'altres Consultes. Gent de cultura popular i de teatre contemporani. Políticament diversa, des de Reagrupament a l'esquerra independentista. Amb la Consulta, ben segur, la minoria activa que formem ha establert lligams que constituiran la llavor de noves passes endavant. Ha estat un plaer conèixer la Concepció, el Manel, la Maria Rosa, l'Huc, la Maria Elena, el Jaume, el Joan Carles, l'Anna i la Sílvia. Continuem avançant pel camí de la democràcia i del convenciment de la majoria. Construïm el futur. Agafem impuls per saltar la paret.

Comentaris

  1. Endavant. Un referèndum sense cap dimissió posterior ja és tot un èxit.

    ResponElimina
  2. Doncs enhorabona, sabadellencs. Ja arribarà el dia en que farem el referèndum vinculant.

    Salutacions!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…