Vés al contingut principal

El dia de les seves víctimes


Des d’aquest any, gràcies a un acord del Congreso de los Diputados, el 27 de juny es commemora a Espanya el Dia de les Víctimes del Terrorisme. Com sempre, instaurada amb la mentalitat característica en la construcció de l’estat espanyol: com si no tinguessin història i com si els que tenen identitat espanyola visquessin sols a la península. L’acte solemne celebrat ahir a l'hemicicle parlamentari madrileny, força il·lustratiu. Veure el Borbó en la presidència i, darrera seu, dos uixers amb el característic vestit de les grans ocasions, amb un gran escut de Castella i Lleó (només de Castella i Lleó) al pit, no pot ser més exemplificador. No han entès res. Després de trenta anys, tot continua igual. Això no té remei.

Una ullada al públic convidat: familiars de víctimes d’ETA i de l’atemptat de l’11 de març. Cap representant de les altres víctimes de la violència política exercida pel mateix estat espanyol durant les darreres dècades. Però, sobretot, nul reconeixement a les víctimes provocades durant el dolorós procés històric de construcció de l'actual estat espanyol, fruit de l'acció, tantes vegades criminal, de la Castella imperial. Cap referència a les nostres víctimes: a les dones violades pels seus soldats, als nens esclafats per les bombes llançades per les seves màquines de guerra, ni als homes assassinats desarmats o morts amb les armes a la mà. Nul record dels exiliats, homes i dones de vida truncada. Ni un gram de penediment per part dels Borbons. Si només volen honorar les seves víctimes, el més lògic seria que s'ho confitessin ells sols i que els representants del catalanisme a Madrid no participessin de la festa.

Comentaris

  1. O sigui que aquests dos de bastos amb plumall, són els vigilants de Castella i Lleó?! Mai no ho hauria imaginat; jo creia que eren simples elements decoratius, com aquell que posa un gerro a l'entrada...
    Esclar, tampoc crec que sigui qüestió de rebaixar-nos i imitar-los i fer alguna cosa semblant, posant-nos al nostre Parlament dos almogàvers... o potser sí, i ens en podríem fotre quan ens ho preguntin... -"Són els nostres guardians de la nostra (desitjada) invulnerabilitat..." o bé -"Hi són per refrescar-vos la memòria..." O, millor, hi podríem posar els Gegants de la Ciutat, en lloc de tenir-los amagats en un magatzem. Així, no ens caldria pagar cap nòmina. Què deuen cobrar aquells dos pallassos?
    Misèries d'Espanya...

    Ramon Llull

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…