dilluns, 28 juny de 2010

El dia de les seves víctimes


Des d’aquest any, gràcies a un acord del Congreso de los Diputados, el 27 de juny es commemora a Espanya el Dia de les Víctimes del Terrorisme. Com sempre, instaurada amb la mentalitat característica en la construcció de l’estat espanyol: com si no tinguessin història i com si els que tenen identitat espanyola visquessin sols a la península. L’acte solemne celebrat ahir a l'hemicicle parlamentari madrileny, força il·lustratiu. Veure el Borbó en la presidència i, darrera seu, dos uixers amb el característic vestit de les grans ocasions, amb un gran escut de Castella i Lleó (només de Castella i Lleó) al pit, no pot ser més exemplificador. No han entès res. Després de trenta anys, tot continua igual. Això no té remei.

Una ullada al públic convidat: familiars de víctimes d’ETA i de l’atemptat de l’11 de març. Cap representant de les altres víctimes de la violència política exercida pel mateix estat espanyol durant les darreres dècades. Però, sobretot, nul reconeixement a les víctimes provocades durant el dolorós procés històric de construcció de l'actual estat espanyol, fruit de l'acció, tantes vegades criminal, de la Castella imperial. Cap referència a les nostres víctimes: a les dones violades pels seus soldats, als nens esclafats per les bombes llançades per les seves màquines de guerra, ni als homes assassinats desarmats o morts amb les armes a la mà. Nul record dels exiliats, homes i dones de vida truncada. Ni un gram de penediment per part dels Borbons. Si només volen honorar les seves víctimes, el més lògic seria que s'ho confitessin ells sols i que els representants del catalanisme a Madrid no participessin de la festa.

1 comentari:

  1. O sigui que aquests dos de bastos amb plumall, són els vigilants de Castella i Lleó?! Mai no ho hauria imaginat; jo creia que eren simples elements decoratius, com aquell que posa un gerro a l'entrada...
    Esclar, tampoc crec que sigui qüestió de rebaixar-nos i imitar-los i fer alguna cosa semblant, posant-nos al nostre Parlament dos almogàvers... o potser sí, i ens en podríem fotre quan ens ho preguntin... -"Són els nostres guardians de la nostra (desitjada) invulnerabilitat..." o bé -"Hi són per refrescar-vos la memòria..." O, millor, hi podríem posar els Gegants de la Ciutat, en lloc de tenir-los amagats en un magatzem. Així, no ens caldria pagar cap nòmina. Què deuen cobrar aquells dos pallassos?
    Misèries d'Espanya...

    Ramon Llull

    ResponElimina