Ves al contingut principal

El dia de les seves víctimes


Des d’aquest any, gràcies a un acord del Congreso de los Diputados, el 27 de juny es commemora a Espanya el Dia de les Víctimes del Terrorisme. Com sempre, instaurada amb la mentalitat característica en la construcció de l’estat espanyol: com si no tinguessin història i com si els que tenen identitat espanyola visquessin sols a la península. L’acte solemne celebrat ahir a l'hemicicle parlamentari madrileny, força il·lustratiu. Veure el Borbó en la presidència i, darrera seu, dos uixers amb el característic vestit de les grans ocasions, amb un gran escut de Castella i Lleó (només de Castella i Lleó) al pit, no pot ser més exemplificador. No han entès res. Després de trenta anys, tot continua igual. Això no té remei.

Una ullada al públic convidat: familiars de víctimes d’ETA i de l’atemptat de l’11 de març. Cap representant de les altres víctimes de la violència política exercida pel mateix estat espanyol durant les darreres dècades. Però, sobretot, nul reconeixement a les víctimes provocades durant el dolorós procés històric de construcció de l'actual estat espanyol, fruit de l'acció, tantes vegades criminal, de la Castella imperial. Cap referència a les nostres víctimes: a les dones violades pels seus soldats, als nens esclafats per les bombes llançades per les seves màquines de guerra, ni als homes assassinats desarmats o morts amb les armes a la mà. Nul record dels exiliats, homes i dones de vida truncada. Ni un gram de penediment per part dels Borbons. Si només volen honorar les seves víctimes, el més lògic seria que s'ho confitessin ells sols i que els representants del catalanisme a Madrid no participessin de la festa.

Comentaris

  1. O sigui que aquests dos de bastos amb plumall, són els vigilants de Castella i Lleó?! Mai no ho hauria imaginat; jo creia que eren simples elements decoratius, com aquell que posa un gerro a l'entrada...
    Esclar, tampoc crec que sigui qüestió de rebaixar-nos i imitar-los i fer alguna cosa semblant, posant-nos al nostre Parlament dos almogàvers... o potser sí, i ens en podríem fotre quan ens ho preguntin... -"Són els nostres guardians de la nostra (desitjada) invulnerabilitat..." o bé -"Hi són per refrescar-vos la memòria..." O, millor, hi podríem posar els Gegants de la Ciutat, en lloc de tenir-los amagats en un magatzem. Així, no ens caldria pagar cap nòmina. Què deuen cobrar aquells dos pallassos?
    Misèries d'Espanya...

    Ramon Llull

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.