Els desastres de la guerra contra Catalunya (VII)

La violència exercida pels militars contra les dones ha estat una de les constants més horroroses dels conflictes del segle XX. A la darrera Guerra dels Balcans, la violació com a instrument sistemàtic per aterrir i vexar la població civil de l'ètnia o minoria nacional a sotmetre fou una constant. Els nostres "amics" espanyols (amb els quals hem de mantenir relacions d'amor i fraternitat tot construint una unió federal en un món flower power) ja van excel·lir segles abans en aquesta mena de pràctiques de guerra. I una vegada ocupat el país, l'insult i el menysteniment als civils, al poble ocupat i emmordassat, titllats a la primera ocasió de covards, fou una constant en tots els conflictes amb participació militar al llarg de tot el segle XVIII.

En una altra apunt d'aquest bloc vaig parlar fa setmanes de la cambra del soldat com a habitual a molts dels habitatges dels catalans del segle de l'ocupació castellana, obligats a allotjar-los a casa seva. Com no és difícil suposar, aquesta cambra, o d'altres de la casa, fou testimoni d'abusos i violacions de la soldadesca envers les joves de les famílies coercitivament acollidores. El 1728, fins i tot els regidors de l'Ajuntament borbònic de Banyoles s'escandalitzaven d'aquestes pràctiques a la seva pròpia vila:

"De muchos años a esta parte se aquartelan en ella sucesivamente diferentes regimientos y destacamentos de caballería y de dragones, aloxando hasta los soldados rasos en las casas de aquellos moradores, de que se experimentan no solo la incomodidad e inquietud continua, sino también graves daños y desórdenes en lo espiritual que aumentan cada día el escándalo, de forma que en quinze meses que a estado el regimiento de dragones de Balavia han quedado desfloradas la mayor parte de las donzellas, y preñadas en número de setenta y ocho." Banyoles tenia aleshores, probablement, poc més de dos mil habitants. Encara que al Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquestes bones patrícies víctimes de violacions i abusos sexuals també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Sempre he tingut clar que entre humans, la dona és més evolucionada que l'home. I, d'entre els homes, la "raça" militar és la de més baix nivell d'evolució. Per altra banda, no m'estranya gens aquesta afirmació ja que la carrera militar no deixa de consagrar la violència, lagalitzant-la.
    Per tant, que la dona sempre hagi estat objecte d'humiliació per part de la soldadesca, no deixa de demostrar com en som d'animals brutals i criminals. Hi ha animals que també tenen comportament criminal, masclista i humiliadors.

    És cert que el ser humà evoluciona, però també és cert que, si la dona empeny endavant, l'home retrocedeix davant de l'esforç. Tot el contrari de la fama que ens atribuim els homenets...

    ResponElimina
  2. El "Alcalde de Zalamea" trata el tema, ya presente en el siglo XVI de los abusos de los militares con los civiles. El suceso ocurre en Extremadura durante la Anexión de Portugal por Felipe II. Y acaba con la ejecución del Capitán "violador"...en aquella época habia justicia de verdad...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas