Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (VII)

La violència exercida pels militars contra les dones ha estat una de les constants més horroroses dels conflictes del segle XX. A la darrera Guerra dels Balcans, la violació com a instrument sistemàtic per aterrir i vexar la població civil de l'ètnia o minoria nacional a sotmetre fou una constant. Els nostres "amics" espanyols (amb els quals hem de mantenir relacions d'amor i fraternitat tot construint una unió federal en un món flower power) ja van excel·lir segles abans en aquesta mena de pràctiques de guerra. I una vegada ocupat el país, l'insult i el menysteniment als civils, al poble ocupat i emmordassat, titllats a la primera ocasió de covards, fou una constant en tots els conflictes amb participació militar al llarg de tot el segle XVIII.

En una altra apunt d'aquest bloc vaig parlar fa setmanes de la cambra del soldat com a habitual a molts dels habitatges dels catalans del segle de l'ocupació castellana, obligats a allotjar-los a casa seva. Com no és difícil suposar, aquesta cambra, o d'altres de la casa, fou testimoni d'abusos i violacions de la soldadesca envers les joves de les famílies coercitivament acollidores. El 1728, fins i tot els regidors de l'Ajuntament borbònic de Banyoles s'escandalitzaven d'aquestes pràctiques a la seva pròpia vila:

"De muchos años a esta parte se aquartelan en ella sucesivamente diferentes regimientos y destacamentos de caballería y de dragones, aloxando hasta los soldados rasos en las casas de aquellos moradores, de que se experimentan no solo la incomodidad e inquietud continua, sino también graves daños y desórdenes en lo espiritual que aumentan cada día el escándalo, de forma que en quinze meses que a estado el regimiento de dragones de Balavia han quedado desfloradas la mayor parte de las donzellas, y preñadas en número de setenta y ocho." Banyoles tenia aleshores, probablement, poc més de dos mil habitants. Encara que al Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquestes bones patrícies víctimes de violacions i abusos sexuals també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Sempre he tingut clar que entre humans, la dona és més evolucionada que l'home. I, d'entre els homes, la "raça" militar és la de més baix nivell d'evolució. Per altra banda, no m'estranya gens aquesta afirmació ja que la carrera militar no deixa de consagrar la violència, lagalitzant-la.
    Per tant, que la dona sempre hagi estat objecte d'humiliació per part de la soldadesca, no deixa de demostrar com en som d'animals brutals i criminals. Hi ha animals que també tenen comportament criminal, masclista i humiliadors.

    És cert que el ser humà evoluciona, però també és cert que, si la dona empeny endavant, l'home retrocedeix davant de l'esforç. Tot el contrari de la fama que ens atribuim els homenets...

    ResponElimina
  2. El "Alcalde de Zalamea" trata el tema, ya presente en el siglo XVI de los abusos de los militares con los civiles. El suceso ocurre en Extremadura durante la Anexión de Portugal por Felipe II. Y acaba con la ejecución del Capitán "violador"...en aquella época habia justicia de verdad...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…