Ves al contingut principal

Els pebrots de la "roja"

Hem hagut d'aguantar tanta tonteria i durant tant de temps. Resulta que, de fa anys, mentre lluitem per aconseguir la nostra presència com a país al món esportiu internacional removent cel i terra per a obtenir recursos econòmics, sentim sempre la cantarella relativa al dispendi que suposa per a l'erari públic les migrades quantitats finalment posades als servei de la causa. I el mateix quan hem volgut obrir oficines de representació exterior del país amb la finalitat de defensar els nostres interessos econòmics, culturals i polítics al món. I el mateix amb els nostres mitjans públics nacionals, que tants espanyols volen encara folklòrics i de segona. I el mateix amb tantes i tantes coses que no ens deixen respirar.

I ara, en plena crisi, quan el president arlequí, el simpàtic José Luis Rodríguez Zapatero, secundat a Catalunya per l'establishment autonomista en ple, decideix estalviar despesa pública pel cantó més fàcil (retallant salaris, aturant obres d'infraestructura i congelant prestacions socials), va la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) i decideix pagar als seus jugadors la prima més alta en cas de victòria de totes les seleccions que participen al Mundial 2010 de Sudàfrica. I resulta que la RFEF rep cada any, a través del Consejo Superior de Deportes (CSD) que dirigeix l'ultranacionalista Jaime Lissavetzsky, substancioses quantitats de diner públic procedents dels Pressupostos Generals de l'Estat. En concret, l'any 2009, 3.422.104,14 € (segons la memòria pública del CSD). Perdoneu la vulgaritat: la "roja", quins pebrots.

Comentaris

  1. És normal. Els espanyols volen que es patrocini allò que és seu. Ells ens veuen com uns "estrangers assimilats" que hem de ser espanyols per collons. Com va dir molt bé l'Alex Salmond ahir referint-se a Escòcia, si nosaltrs causéssim el més mínim cost a les seves arques, ja ens haguessin fotut fora. El que volen, realment, és esprémer el nostre país fins que ja no en quedi res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…