Ves al contingut principal

Els pebrots de la "roja"

Hem hagut d'aguantar tanta tonteria i durant tant de temps. Resulta que, de fa anys, mentre lluitem per aconseguir la nostra presència com a país al món esportiu internacional removent cel i terra per a obtenir recursos econòmics, sentim sempre la cantarella relativa al dispendi que suposa per a l'erari públic les migrades quantitats finalment posades als servei de la causa. I el mateix quan hem volgut obrir oficines de representació exterior del país amb la finalitat de defensar els nostres interessos econòmics, culturals i polítics al món. I el mateix amb els nostres mitjans públics nacionals, que tants espanyols volen encara folklòrics i de segona. I el mateix amb tantes i tantes coses que no ens deixen respirar.

I ara, en plena crisi, quan el president arlequí, el simpàtic José Luis Rodríguez Zapatero, secundat a Catalunya per l'establishment autonomista en ple, decideix estalviar despesa pública pel cantó més fàcil (retallant salaris, aturant obres d'infraestructura i congelant prestacions socials), va la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) i decideix pagar als seus jugadors la prima més alta en cas de victòria de totes les seleccions que participen al Mundial 2010 de Sudàfrica. I resulta que la RFEF rep cada any, a través del Consejo Superior de Deportes (CSD) que dirigeix l'ultranacionalista Jaime Lissavetzsky, substancioses quantitats de diner públic procedents dels Pressupostos Generals de l'Estat. En concret, l'any 2009, 3.422.104,14 € (segons la memòria pública del CSD). Perdoneu la vulgaritat: la "roja", quins pebrots.

Comentaris

  1. És normal. Els espanyols volen que es patrocini allò que és seu. Ells ens veuen com uns "estrangers assimilats" que hem de ser espanyols per collons. Com va dir molt bé l'Alex Salmond ahir referint-se a Escòcia, si nosaltrs causéssim el més mínim cost a les seves arques, ja ens haguessin fotut fora. El que volen, realment, és esprémer el nostre país fins que ja no en quedi res.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…