Ves al contingut principal

Em fa mala espina

No he seguit la campanya amb passió, entre altres motius perquè no sóc soci del Barça, però a cop calent he de dir que Sandro Rossell em fa mala espina. No és qüestió dels seus negocis i la col·lusió d'interessos com a empresari esportiu. És alguna cosa en la seva fesomia que em sona a engany. Reconec que és un sentiment molt subjectiu, però em fa la impressió, tant debò m'equivoqui, que la seva presidència acabarà com el rosari de l'aurora. El fet que els poders de l'antic règim li hagin donat suport i que els mitjans de l'establishment autonomista hi hagin jugat tan a fons a favor de la seva candidatura, encara acaba de rematar aquesta impressió. I les portades d'avui dels diaris esportius de Madrid la confirmen.

El que és clar és que ha jugat bé les seves cartes. I que en un context en què el continuisme, després dels èxits socials i esportius del Barça durant els darrers dos anys, havia de tenir en bona lògica molt camp per córrer, ha escombrat amb més d'un 61% dels vots. Incontestable. Com ho és també la lliçó que hi hem de prendre aquells que, com ara un servidor, ens sentíem més propers a altres projectes: sense unitat, aquí com en altres aspectes de la realitat social i política, no es pot construir res de sòlid i la derrota està assegurada. A treballar, doncs, i a no vessar-la massa. Afortunadament, disposem d'una plantilla i d'un entrenador que van sols.

Comentaris

  1. Només dues observacions que li donen la raó, Sr. Granollachs,
    La primera és la que va anotar un periodista de TV3, ahir just després de les eleccions: Hi havia, de manera totalment espontània, aclamacions de "Pep President"!
    La segona, escoltada aquest matí a ca'n Cuní (mentre esmorzo un magnífic pa-amb-tomàquet):-"Afortunadament, el segon elegit, en Benedito, probablement el pugui controlar".

    Vaig sentir dies enrere que en Txiqui Beguiristain cobra d'un contracte que té amb un club remot del món, club del que el propietari n'és el mateix Barça. Pot ser, si és cert, legal però molt poc ètic. Sembla que s'hi pot afagir un ETC molt llarg....
    Pel que sembla, en Benedito vol controlar i posar-hi ordre a tot aquest desgavell.
    Podrà amb el Sandrusco??
    Tenim dos avantatges que ens distancien molt de la resta de clubs:
    1- El Pep
    2- El desgavell als altres clubs és tan enorme que el Barça afortunadament encara n'està lluny. Tenim marge per veure venir els problemes.

    ResponElimina
  2. SI EL SRO.ROSELL,AGRADA TAN A "EL MUNDO","LA RAZON" I A "EL MARCA",QUINA POR¡¡¡¡¡
    XIQUETS,AL TANTO QUE POT ANAR DE CANTO.
    JUGANT AMB BCN.

    ResponElimina
  3. El Rosell ha estat inflat i promocionat pels Godó, Zeta, Prisa i companyia. Ha estat anys preparant-se i maquinant a l'ombra per aquest moment. Tot i no compartir el model de Club actual, les bases que ha deixat el Laporta són tan sòlides que li costarà portar a terme en canvi en negatiu que deu tenir en ment.

    ResponElimina
  4. El nou president ja el coneixem, parlem d'en Jan. És un bon patrici?, tot això ho ha fet per veure com reaccionava la parròquia?, perquè la seva web no ha incorporat avui cap novetat?, a partir del 30 haurà de bellugar fitxa no ens oblidem que va ser ell qui va reptar aquesta partida. Pel mateix preu i jugant al joc de tots hores d'ara seria un ídol del regne de Castella formant part de la brigada de narcòtics. Penseu com jo patrici Granollacs?

    ResponElimina
  5. En efecte, company. Toca posar-se en marxa d'una vegada. Ja triguem massa. L'exèrcit comença a formar-se...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…