Endreçar la propaganda

La Consellera Marina Geli ha dit aquests dies que el federalisme és menys utòpic que l'independentisme. No és aquesta absurda sentència, però, la que em mou a escriure aquest apunt. No aprofundiré en el pensament de la Consellera, sinó en la seva manera de fer. Veureu, fa uns dies, vaig rebre per correu electrònic, a través del Gabinet de Comunicació de la Consellera de Salut, una invitació a la presentació del seu darrer llibre, titulat Endreçar l'ànima. Dona, salut i política a la Catalunya del segle XXI (Plataforma Editorial, 2010), celebrada al Centre Cultural de Caixa Girona-Fontana d’Or el passat 19 de juny. Presentava l'acte l'home del règim Gaspar Hernández, periodista i presentador del programa L’Ofici de Viure de Catalunya Ràdio. Un veritable flower power al servei de la brigada de narcòtics.

La cosa no tindria res de particular si no fos perquè la invitació em va arribar a la meva adreça professional de caràcter públic i a través del correu signat per la Secretaria de la Consellera del Departament de Salut. A mi em sembla molt bé que la senyora Geli escrigui llibres (si és que l'ha escrit ella). Però el que no és acceptable és que utilitzi el seu Gabinet per fer difusió dels escrits particulars (lleig ideològicament, sense comptar amb el benefici econòmic personal que li pugui reportar, si és que cobra els drets d'autor). I que la seva secretaria es dediqui posteriorment a escampar aquesta publicitat per mitjà del correu electrònic de la mateixa Generalitat de Catalunya. Aquesta mixtura entre interessos particulars, de partit i administració pública és un dels que més mal ha fet i fa a la credibilitat dels polítics. És embrutir les institucions. Abans d'arribar a l'ànima, doncs, comenci, senyora Geli, per endreçar la seva propaganda.

Comentaris

  1. Sí, aquesta confusió la he vist permanentment durant tots els vint-i-cinc anys que porto també a l'Adm. Pública. I, no és invent d'ara! Les confusions de no saber quin és el teu pis oficial i el particular, la tenen molta gent. Em ve al cap, potser el més flagrant: Un Director que tant va confondre casa seva amb la feina, que llogava l'edifici per fer-hi espots publicitaris! Esclar, els ingressos anaven directes... a la caixa.... seva. Digue'm-ne que casa seva era una casa pública...
    Afortunadament, també n'he vist de carrecs molt honestos. Posar-se vermells davant meu de plena indignació per demanar-los gent de partit que els copiés llistats concrets. Això ho he viscut en directe.
    No hi ha prou educació política ni cívica per saber com cal comportar-se davant de quina situació. Trenta anys de democràcia (vigilada) no fan cap nova generació del comportament ètic, ni molt menys.
    Qui ho arreglarà?
    Salutacions!
    Albert

    ResponElimina
  2. Una pràctica més, de tantes altres, que els hauria de fer avergonyir. La vrgonya, però, fa dècades que la van perdre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)