Ves al contingut principal

Endreçar la propaganda

La Consellera Marina Geli ha dit aquests dies que el federalisme és menys utòpic que l'independentisme. No és aquesta absurda sentència, però, la que em mou a escriure aquest apunt. No aprofundiré en el pensament de la Consellera, sinó en la seva manera de fer. Veureu, fa uns dies, vaig rebre per correu electrònic, a través del Gabinet de Comunicació de la Consellera de Salut, una invitació a la presentació del seu darrer llibre, titulat Endreçar l'ànima. Dona, salut i política a la Catalunya del segle XXI (Plataforma Editorial, 2010), celebrada al Centre Cultural de Caixa Girona-Fontana d’Or el passat 19 de juny. Presentava l'acte l'home del règim Gaspar Hernández, periodista i presentador del programa L’Ofici de Viure de Catalunya Ràdio. Un veritable flower power al servei de la brigada de narcòtics.

La cosa no tindria res de particular si no fos perquè la invitació em va arribar a la meva adreça professional de caràcter públic i a través del correu signat per la Secretaria de la Consellera del Departament de Salut. A mi em sembla molt bé que la senyora Geli escrigui llibres (si és que l'ha escrit ella). Però el que no és acceptable és que utilitzi el seu Gabinet per fer difusió dels escrits particulars (lleig ideològicament, sense comptar amb el benefici econòmic personal que li pugui reportar, si és que cobra els drets d'autor). I que la seva secretaria es dediqui posteriorment a escampar aquesta publicitat per mitjà del correu electrònic de la mateixa Generalitat de Catalunya. Aquesta mixtura entre interessos particulars, de partit i administració pública és un dels que més mal ha fet i fa a la credibilitat dels polítics. És embrutir les institucions. Abans d'arribar a l'ànima, doncs, comenci, senyora Geli, per endreçar la seva propaganda.

Comentaris

  1. Sí, aquesta confusió la he vist permanentment durant tots els vint-i-cinc anys que porto també a l'Adm. Pública. I, no és invent d'ara! Les confusions de no saber quin és el teu pis oficial i el particular, la tenen molta gent. Em ve al cap, potser el més flagrant: Un Director que tant va confondre casa seva amb la feina, que llogava l'edifici per fer-hi espots publicitaris! Esclar, els ingressos anaven directes... a la caixa.... seva. Digue'm-ne que casa seva era una casa pública...
    Afortunadament, també n'he vist de carrecs molt honestos. Posar-se vermells davant meu de plena indignació per demanar-los gent de partit que els copiés llistats concrets. Això ho he viscut en directe.
    No hi ha prou educació política ni cívica per saber com cal comportar-se davant de quina situació. Trenta anys de democràcia (vigilada) no fan cap nova generació del comportament ètic, ni molt menys.
    Qui ho arreglarà?
    Salutacions!
    Albert

    ResponElimina
  2. Una pràctica més, de tantes altres, que els hauria de fer avergonyir. La vrgonya, però, fa dècades que la van perdre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…