Ves al contingut principal

Fer campanya tacats de sang

Ahir, quan es vivien les primeres hores del matí següent al colpidor accident ferroviari de Castelldefels, algú a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va decidir que de tots els mals es pot extreure un bé i que aquella era una bona ocasió per reforçar la imatge pública a Catalunya de la cap de llista del PSC per la província de Barcelona i despareguda en combat durant quatre anys Carme Chacón. I així, sense que vingués a tomb, el Canal 3/24 va començar a incorporar amb insistència una intervenció de condol als familiars de les víctimes feta en un acte públic per la ministra espanyola de Defensa.

En aplicació d’un estrany criteri periodístic, es bandejà alhora la possibilitat d’emetre talls de la roda de premsa del matí a l’Ajuntament de Castelldefels, on havien intervingut el Secretari General d’Infraestructures del Govern espanyol, els consellers Saura, Nadal i Geli, el director de RENFE i l’alcalde de la població. No, el testimoni de condol rellevant que calia emetre era el de la ministra Chacón, com és evident, part implicadíssima en la qüestió. Podien haver triat també el del Síndic General d’Aran, la Directora General d’Esports o el president del Consell Comarcal del Baix Ebre. Però no, ara que la ministra ha de retornar al món dels vius com a número dos a les llistes del PSC a les eleccions autonòmiques de la tardor, casualment, la cara amable designada per confortar l’audiència a través dels mitjans va se la de la ministra de Defensa. Fins i tot podria arribar a ser commovedor, si no fos perquè, analitzat a fons, fa venir ganes de vomitar.

Comentaris

  1. Completament d'0acord amb tu.

    No hi ha cap manera (a part del càstig a les urnes, però això queda molt lluny i molt difós) de castigar actituts com aquesta?

    Aprofitar l'avinantesa en una ocasió així és menyspreable, vil i baix, molt baix. Propi de voltors, carronyaires i polítics.

    Ara que... què ho fa que no em sorprengui?

    Per desgràcia no és la primera vegada, ni la més escandalosa, que la sang serveix per vendre paperetes electorals.

    Ara només falta que a l'enterrament tots plegats es posin una samarreta amb l'eslògan "vota'm", que poc els falta de vegades.

    Una vegada més, com gairebé cada dia que passa, em torno a avergonyir dels qui representa que em manen.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  2. Totalment d´acord tan amb l´escrit com en el comentari, només falta que digui la seva ERC, ja que una regidora de l´ajuntament de Castelldefels, va opinar que las mesuras de seguretat en aquest baixador eran insuficients en dies de molta aglomeració com Sant Joan i dies de platja de Juliol i Agost. El que no es comenta de moment, és la realitat de les infraestructures existents a Catalunya.
    Un baixador de "fira" dintre d´una red de rodalies tercemundista circulant trens de llarg recorregut a 150 km/hora (Euromed). Per a entendre´ns, imaginem-nos que la Diagonal de Barcelona fos una prolongació de l´autopista AP-7 en ple centre urbà, amb pas de vianants i semàfors inclosos. Aquestes son les sol·lucions de l`estat espanyol acceptades pels governs de Catalunya, millor no parlem de les comunicacions des de Barcelona cap al nord (N-II i xarxa ferroviària), ara bé l´AVE té preferència, sobre tot a Castella, el centre de l´univers. El que ens cal a Catalunya es una revolució i la millor arma son els diners. Ni un cèntim més a l´amo, on està la Conferència Nacional per la Sobirania?. Hauria de ser el primer pas, malauradament,està a mans d´uns que es fan dir bon patricis, però en aquests moments el que els preocupa és la seva foto. En Granollacs sap de que parlo, com a bon patrici, fes-nos cinc cèntims del tema.

    ResponElimina
  3. Fins i tot el Montilla va colar una falca publicitària a favor del sistema sanitari català i les seves bondats. No hi veuen persones, només hi ha potencials votants i d'això la campanya electoral perpètua.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…