Ves al contingut principal

Foc a discreció

Fa alguns dies vaig participar a l'agradable sopar de patriotes amb motiu de la festa anual de l’Associació Catalunya 1640. Sentit homenatge i concessió de la IV Medalla Pau Claris a Joan Triadú i Font, a punt de complir els 89 anys. Record dels bons patricis que, en les primeres hores de la nit més negra del franquisme, van lluitar perquè la flama, revifada avui en foc vigorós, no s’apagués definitivament. També amb presència (encara que gravada) de Pere Carbonell Fita (94 anys). Les seves memòries “Obrint camins a l’esperança, 1945-1960” (Editorial Mediterrània, 2005), són una autèntica delícia històrica, vivencial i literària. Del tot recomanables.

Debat intens a la taula. Com sempre entre els bons patricis, tants caps tants barrets. Algunes crítiques a la Iniciativa Popular per impulsar des del Parlament un referèndum sobre la independència. Raó: no ens el deixaran fer, cal optar per altres estratègies més efectives. Em pregunto si no seria millor que cadascú portés endavant la seva per anar sumant entre tots. Crec en la IP perquè, com les Consultes, forçarà un procés escrupolosament democràtic que farà engruixir les nostres files i esquerdar les de l’enemic. Hi crec perquè situa el debat entre demòcrates i espanyolistes. Només per això, per fer créixer la nostra majoria social, ja val la pena. Si pot ser amb un milió de signatures, molt millor. L’estratègia és, en els nous temps, que cadascú agafi l’arma que trobi més a mà i dispari. Foc a discreció i sempre endavant.

Comentaris

  1. Havia de ser tot un plaer poder parlar amb gent culte sobre el mateix tema, efectivament. És quan veus que no estàs sol. I, tampoc, no t'has d'estar esforçant repetint arguments que arriben a cansar.

    Vas recollir, bon patrici, alguna relació de les alternatives que proposaven? Perquè si no proposen alternatives més efectives a la IP, més els val que no ens tirin la cavalleria per sobre... La qüestió és anar forçant la intransigència espanyola amb arguments nostres raonats -la IP ho és- i, per tant, fer-los treure de polleguera. Posar-los nerviosos.
    Arribarà dia en que el seu cuiressat s'esquerdarà!
    Salutacions

    ResponElimina
  2. Jo record quan tenia 20 anys que en Triadú estava en el punt de mira, sí, tota aquella gent es van deixar la pell, ahir ho recordava en Pujol a l'entrevista de TV3. Totes les flames són bones, la llàstima és el període estiuenc que s'acosta, encara que internet no fa vacances. A la tardor aquestes flames s'han de reunir en una única veu, hem de trobar la veu i convèncer al personal d'una veu un vot. L´únic problema que hi veig és que les flames es posin d´acord i hem de tindre molt clar que en aquests dies hi ha flames falses tipus Joan i Artur.

    ResponElimina
  3. Totalment d'acord amb tu, la ilp s'ha de fer. Ja sabem que ens diran que no, però és un arma carregada amb dos municions: 1)deixar en evidencia la pobre qualitat democràtica d'Espanya en negar el que vol una majoria 2)demostrar als nostres governants (no els actuals, evidentment, sinò els futurs, ja s'enten de qui parlem) que SI que hi ha base social per a obrir un procés de separació d'Espanya. Jo personalment confio més en aquesta última, per tant en aquesta linia s`ha de treballar. A recollir signatures tothom!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…