Fórmules de convivència

El gran Josep Antoni Duran i Lleida ha afirmat que CiU no portarà en el seu programa electoral la convocatòria d'un referèndum sobre la plena llibertat de Catalunya. Afirma ell, intèrpret centrat de la realitat, que la majoria dels catalans no està per la independència, sinó per fórmules de convivència amb Espanya. Com si la primera afirmació i la segona fossin en realitat contradictòries. Just el contrari. No se m'acudeix una fórmula més sana de convivència entre Catalunya i Espanya que la cooperació entre els dos estats com a membres de la Unió Europea. La resta, solucions caduques, camins truncats, vies sense sortida.

El bon polític no ha de dir allò que hom vol sentir, sinó la veritat, per crua que resulti. Perquè, quan Duran i Lleida diu el que diu, a quina fórmula de convivència es deu referir? A l'actual Estat de les autonomies, una veritable ratera de submissió per als catalans, mentre la centralització acaba d'escapçar definitivament la nostra economia? O potser al federalisme de les grans produccions de ficció de la factoria socialista? No Duran, no. Per a que dos puguin conviure han de començar per respectar-se. I a nosaltres, els catalans, el projecte històric espanyol ens va integrar per dret de conquesta i no ens ha demanat mai més la nostra lliure adhesió. La mentalitat del maltractador no canvia amb la submissió i les víctimes tenen dret a no sentir-se presoneres. Només quan ens trobem cadira amb cadira asseguts a les institucions europees podrem conviure. De fet, iniciarem el millor període de cooperació en la història dels pobles ibèrics.

Comentaris

  1. Sí,
    Trobo molt encertada la teva comparació del maltractador. El maltractador mai no rectifica la seva conducta. Forma part de la seva manera de ser, malalta o no, això ho diran els psiquiatres. La policia, però, sap molt bé que el que cal fer d'immediat és allunyar-se d'aquest ser.
    Nosltres sabem per experiència del maltractament i la tergiversació de tot que ens ha fet Castella des de sempre, amb la seva monarquia ajudant-los. Si Duran Lleida vol seguir jugant amb foc, doncs allà ell. Potser sigui que el que hi hagi darrere seu, amb tota la seva cara d'autoritat, sigui res menys que un altre maltractador amagat al qui ja li vagi bé enredar permanentment els ciutadans catalans per poder-ne treure el seu profit personal, tan altruïsta que sembla... i que a casa el veiem com un enorme hipòcrita.
    No m'estranyaria gens que combregués cada dia de ca l'OpusDei, a veure si neteja els seus pecats.
    Albert

    ResponElimina
  2. En un dels textos anteriors ja s'indica la importància que té CIU en el projecte de creació d'un estat català propi. Coincideixo amb el text, però la,mentablement crec que la U de CIU no ho voldrà mai. Que cal fer? Des del meu humil punt de vista, el gir cap a un sobiranisme clar de CIU passa per a que C i U vagin per separat. Cosa difícil, quan la prioritat és obtenir el poder.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas