Ves al contingut principal

Indissoluble unitat d'Espanya

Encara que l'establishment autonomista i la seva fidel brigada de narcòtics intentarà vendre'ns la moto, la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut de Catalunya dinamita definitivament l'estat autonòmic, després de quatre anys de continu desgast de l'opinió pública del país. La sortida que l'Estat espanyol va dissenyar després de la mort del dictador per diluir la força del nostre país i encaixar-lo definitivament a l'Espanya de sempre s'ha anat en orris. Aquesta Espanya confiada dels darrers temps ha calculat malament les seves forces. Tal i com coneixerem al detall en els propers dies, la humiliació a què sotmet Catalunya és tan burda que fins i tot a un poble tan mesell com el nostre no li quedarà un altre remei que dir-ne prou.

A falta d'una anàlisi més en profunditat del text retallat i reinterpretat, finalment validat pel tribunal, vull centrar-me en un detall cabdal. Tots els símils que se m'acudeixen per descriure l'obligació d'encaixar l'expressió franquista recollida en la Consititució espanyola de 1978 sobre la "indissoluble unitat de la nació espanyola" en la interpretació del preàmbul de l'Estatut votat pel poble de Catalunya en 2006, negant-ne explícitament "la realitat nacional de Catalunya", són força barroeres. És l'acte definitiu d'humiliació d'un estat fonamentat en el totalitarisme espanyolista. Agenollats, ens perdonen la vida, amputats però vius, a condició de què els fem un petó als darreres. I això ja és massa. A la brigada de narcòtics se li gira una feina hercúlia. Ho aconseguiran? En tindrem notícia els propers dies.

Comentaris

  1. Cal una resposta contundent del poble català. Ahir vaig estar fent zapping fins ben entrada la mitjanit i fent un tomb per la caverna mediàtica vaig llegir i adonar-me que estan tant descontents amb l'estatut com nosaltres però pel fet de no haver-se tirat per terra en la seva totalitat. Lo més impressionant eren els SMS anònims dels espanyols en que la majoria insistixn en fer boicot a tot producte MADE IN CATALONIA (un de Valencia capital), o a que si Catalunya vol ser independent s'ha de preguntar-ho a tot espanya (un de Toledo), etc. etc.
    Compte!
    Cal respondre a tota agressió i avui més que mai. Cal que la gent obrim els ulls (o aquells que encara no ho han fet) i mirar envant i deixar a espanya, país sinònim de blogueig institucional i retrocés social.

    PD: Per cert, al valencià l'hi diria si sap el volum de negoci que fan empreses com Mercadona a Catalunya sense que ens importi que sigui una empresa valenciana (si volen també podem fer com ells...) i al de Toledo li diria que seguir fent espases fa dos segles que ja no es rentable ni sostenible i si no es saben guanyar la vida en ple segle XXI dins Europa, que s'espavilon, pq l'espoli sobre Catalunya s'acava.

    VISCA CATALUNYA LLIURE!

    ResponElimina
  2. Amb el teu permís avui he penjat l'enllaç a la teva web al meu blog, ja que la meva indignació, encara que programada i prevista, no em permet escriure de manera coherent...

    Gràcies avançades!

    ResponElimina
  3. Potser sigui pels meus anys d'arrossegar-me pel planeta Terra, o també sigui perquè ja sabíem el que passaria, però la veritat és que m'he quedat fins i tot alleugerit. No m'ho podia creure que renunciessin a dir-ne la seva. La xuleria quixotesca no els ho permet, encara que saben que s'aboquen a un merder suicida. "Mantenello y no meneallo", oi?
    Ara no direm pas que no n'estavem preparats! Els més Bons Patricis, han de tenir preparades les actuacions més definitives per acabar d'una vegada per totes aquest joc tan malsà per a tots nosaltres. És com si els fessim el joc d'emprenyar-nos.
    Ara, en aquest moment i, per tant, molt probablement errat, se m'acudeix vaga general amb mani permanents. Desobediència civil. Però, quants ho fariem? Molt pocs.
    Alhora, portar la constipació espanyola, l'Estatut i la resolució d'ells al Tribunal de l'Haya a veure què en diuen.
    Mentrestant, ens arriben les eleccions i, molt probablement, torni a pujar el vot independentista. Si aconseguim majoria absoluta, es podria iniciar una secessió unilateral, a veure com ens repliquen els espanyols.
    És qüestió de tantejar la UE, a veure com respira. Com que a la UE són de dretes, ens cal vendre el nostre producte com un país molt més rendible estant alliberats del ròssec espanyol.

    Estiguem asserenats i actius!
    Ramon Llull

    ResponElimina
  4. Ara més que mai els catalans ens hem d'unir per assolir el nostre objectiu, una manera de fer-ho és convertir les pròximes eleccions en un plebiscit, votant una d'aquestes tres opcions:
    1) Constitucionalista
    2) Federalista
    3) Independentista

    És innecessari posar les sigles dels partits que representen aquestes tendències, en el moment actual hi ha una opció sense representació, la independentista. Considero que a partir d'avui la brigada de narcòtics augmentarà la seva plantilla, seran els partits polítics tradicionals els encarregats de subministrar-nos sedants amb finalitats electorals.
    Tinguem les idees clares i fixem un objectiu.

    ResponElimina
  5. Adoro aquest bloc!

    També dic la meva sobre la sentència en el meu...

    http://www.savallscat.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Ja no és només el problema d'espanya i els seus aires de grandesa i superioritat envers qualsevol cultura que els faci ombra i que els recordi que hi han altres llocs a part del seu... ara ja entrem en l'odi i la ràbia, la impotència, les ganes de viure lluny de tot alló que intenta anul.lar-nos i reduïr-nos a la mínima expressió..... l'odi es dipositarà en les properes generacions si no són capaços els polítics de prendre determinacions contundents, però malgrat que molts vàrem anar amb il.lusió i esperança el dia 20J a dir la nostra, fixem-nos que només ho vàrem fer menys d'un 20% de la gent, i això, ara per ara, no és suficient. I els polítics ho saben i no ho acceleren, són massa prudents i no prenen mesures. Jo sé que els que tenim els 30 difícilment veurem canvis importants els propers anys, però si no fem res, les generacions posteriors aniran o bé cap a un espanyolisme vergonyós, per acomodació, o cap a una revolta en la que tenim totes les de prerdre. S'han de prendre mesures intel.ligents, legals, vaja, agafar-los pels collons d'alguna forma que tanquin la boca soberanista per sempre.

    INDEPENDÈNCIA JA, URGENT, NECESSÀRIA I VITAL.

    Salutacions cordials al bloc

    ResponElimina
  7. Benvolguts i admirats patricis,

    Sento no seguir-vos la veta, però el que passarà és que no passarà res de res. Farem el dia 10 una manifestació ben lluïda (o no, que els dissabtes a la tarda del juliol s'hi està molt bé a la platja), on tots cridarem i ens esbravarem, que serà portada a TV3, i sortirà en tercer o quart lloc en els noticiaris estatals, si és que surt, i després, tots, a acatar la sentència i a adaptar-nos a la legalitat imposada des de Madrid. Perquè un ens dirà que si el concert econòmic, l'altre que si la pluja fina, l'altre que si el federalisme, i tots encara veuran possibilitats d'encaix i marge per "poder decidir" en la interpretació que farà el TC, que serà "més suau" del que s'esperaven, perquè "en el fons, respecten i temen a Catalunya" i així, de victòria en victòria fins a la dissolució dins del magma espanyol.

    Per fer front realment a aquest estat de coses, només podem fer una cosa. Votar per opcions que apostin clarament i sense manies per la independència. És a dir, a Reagrupament, o la candidatura que recolzi. Tota la resta, són jocs florals.

    ResponElimina
  8. Oriol, si, tens raó. No passarà gaire bé res de res, però crec més que per culpa de la crisi que de les ganes de que passi quelcom. Pensem que tots aquests assumptes d'estatuts i polítiques vàries, comparades amb el malviure de molta gent són pecata minuta, encara que tenen més relació de la que la gent pensa, perquè si fossim independents, ah, amigo, ja voldria veure com ens aniria l'economia a aquest petit pais..... per això és important votar a gent que ens representi dignament, però que també tinguin ganes de podar els collons damunt la taula del puto conqueridor.

    I avui que guanyi ja d'una vegada portugal i enviïn la merda aquesta de la "vermella" a l'altre punta de la galaxia!

    ResponElimina
  9. És força curiós l'interés de l'espanyolisme a recordar-nos la "indissoluble unitat de la nació espanyola", just quan es compleixen dos-cents anys de la independència de l'Argentina i altres territoris de l'Amèrica Llatina i sense que l'Estatut de 2006 qüestioni aquest precepte de la Constitució Espanyola de 1978. El Tribunal Constitucional espanyol actua segons les dèries i les obsessions del nacionalisme castellà més ranci, i no pas segons els dictats de la Justícia i la democràcia. Quan la voluntat d'un poble és la lliure determinació del seu futur, no hi ha cap sentència judicial ni cap norma legal que ho impedeixi a llarg termini. Els països d'Hispanoamèrica són un bon exemple que la unitat de la nació espayola per imposició és pura fal·làcia, però n'hi ha més: els Països Baixos, Bèlgica, etc. Catalunya en serà el següent.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…