Ves al contingut principal

Iniciativa Popular: tot depèn de CiU

El meteòric ascens electoral d'ERC el 2003 i 2004 podia fer pensar el contrari, però la veritat és que aconseguir la plena sobirania sempre ha depès i continua depenent de CiU. Com a força central del catalanisme, només quan els convergents facin el tomb definitiu i transitin el camí de la llibertat tindrem possibilitats reals d'arribar a la meta. I aquest continua essent el punt en què ens trobem. L'admissió ahir a tràmit de la Iniciativa Popular de Volem Votar, moviment que té en l'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran les seves cares visibles, amb el suport dels Grups Parlamentaris de CiU, ERC i ICV, pot posar les coses en un tombant decisiu.

Durant els propers mesos caldrà realitzar un esforç important per recollir les 220.000 signatures necessàries per portar al ple del Parlament la votació definitiva. Ben segur, les aconseguirem. I aleshores, com sempre des del 2003, la responsabilitat determinant recaurà a mans de CiU. El Govern que aleshores encapçalarà (ningú a hores d'ara ho dubta) l'Artur Mas, haurà de decidir si el Parlament reclama o no, per primera vegada en la seva història, la celebració d'un Referèndum sobre la Independència de Catalunya. Serà aleshores quan Mas haurà de decidir si continua frustrant el país amb la seva infumable teoria del transatlàntic o si decideix llançar el repte definitiu a un Estat espanyol que ja ha donat mostres més que suficients de la seva incapacitat per acceptar la diversitat nacional. Perquè si el Parlament diu sí al referèndum, el no rotund i intransigent de Madrid portarà a les files de l'independentisme els pocs catalans demòcrates que encara aleshores no hagin vist la llum. Així sia.

Comentaris

  1. De moment, amic Granollachs, en Duran-Lleida ja ha dit que no ho frecolzarà. No crec que Artur Mas el contradigui. Hi ha massa capital pel mig per no fer-li cas. Altra cosa seria que el mullader Millet obligui al rei Artur a fer un gest que li permeti guanyar vots. Ho veig difícil que no ens treixi. Avui he sentit en Pujol i tampoc s'ha volgut mullar.
    La gràcia del cas, serà que quan el Parlament ja tingui les 220.000 firmes i les tramiti a Madrid, aquests, quan vulguin dir no, ens potenciaran prou per poder anar als tribunals internacionals a denunciar l'empresonament de Catalunya des del 1714.
    M'agradarà veure'ls la carona que faran!
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…