Ves al contingut principal

Iniciativa Popular: tot depèn de CiU

El meteòric ascens electoral d'ERC el 2003 i 2004 podia fer pensar el contrari, però la veritat és que aconseguir la plena sobirania sempre ha depès i continua depenent de CiU. Com a força central del catalanisme, només quan els convergents facin el tomb definitiu i transitin el camí de la llibertat tindrem possibilitats reals d'arribar a la meta. I aquest continua essent el punt en què ens trobem. L'admissió ahir a tràmit de la Iniciativa Popular de Volem Votar, moviment que té en l'Alfons López Tena i l'Uriel Bertran les seves cares visibles, amb el suport dels Grups Parlamentaris de CiU, ERC i ICV, pot posar les coses en un tombant decisiu.

Durant els propers mesos caldrà realitzar un esforç important per recollir les 220.000 signatures necessàries per portar al ple del Parlament la votació definitiva. Ben segur, les aconseguirem. I aleshores, com sempre des del 2003, la responsabilitat determinant recaurà a mans de CiU. El Govern que aleshores encapçalarà (ningú a hores d'ara ho dubta) l'Artur Mas, haurà de decidir si el Parlament reclama o no, per primera vegada en la seva història, la celebració d'un Referèndum sobre la Independència de Catalunya. Serà aleshores quan Mas haurà de decidir si continua frustrant el país amb la seva infumable teoria del transatlàntic o si decideix llançar el repte definitiu a un Estat espanyol que ja ha donat mostres més que suficients de la seva incapacitat per acceptar la diversitat nacional. Perquè si el Parlament diu sí al referèndum, el no rotund i intransigent de Madrid portarà a les files de l'independentisme els pocs catalans demòcrates que encara aleshores no hagin vist la llum. Així sia.

Comentaris

  1. De moment, amic Granollachs, en Duran-Lleida ja ha dit que no ho frecolzarà. No crec que Artur Mas el contradigui. Hi ha massa capital pel mig per no fer-li cas. Altra cosa seria que el mullader Millet obligui al rei Artur a fer un gest que li permeti guanyar vots. Ho veig difícil que no ens treixi. Avui he sentit en Pujol i tampoc s'ha volgut mullar.
    La gràcia del cas, serà que quan el Parlament ja tingui les 220.000 firmes i les tramiti a Madrid, aquests, quan vulguin dir no, ens potenciaran prou per poder anar als tribunals internacionals a denunciar l'empresonament de Catalunya des del 1714.
    M'agradarà veure'ls la carona que faran!
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…