Ves al contingut principal

Joves per guanyar la batalla (II)

Altres generacions de joves han estat decisives per mantenir la flama de l’esperança en la nostra victòria definitiva (que s’apropa i que ells saben que és inevitable. Parlo d’aquells que ja no van viure com a protagonistes la Guerra Civil espanyola i prengueren plena consciència de la nostra submissió política en plena dictadura franquista. La seva tasca, en condicions de risc personal que res no tenen a veure amb les nostres, va ser fonamental.

La celebració aquests dies dels 50 anys dels Fets del Palau ha permès recordar-los. Fa ara deu anys, l’any 2000, en un altre aniversari d’aquell esdeveniment, Josep Benet, comentava que ells i els seus enemics eren conscients d’haver perdut una guerra i de l’intent patit de genocidi cultural, però també de que tot allò no havia aconseguit desfer el poble català i que arribarien dies millors.

Les autoritats feixistes sabien que havien imposat la seva lògica a sang i foc, però també que l’enemic havia caigut a terra, fora de combat, però algun dia podria aixecar-se. Per això, en una de les seves detencions (potser els anys 1957 o 1958), Josep Benet recordava haver sentit del cafre Vicente Juan Creix: “mira Benet, aquí el problema es con quien ira la juventud, con nosotros o con ustedes [...], por esto es tan grave lo que estais haciendo, porque vosotros vais a las barriadas a dar cursos. Por esto lo de las comunicaciones, lo de la cultura; todo esto es gravísimo, porque aquí nos estamos jugando el futuro de Cataluña, el futuro de España. Quien tenga la juventud, tendrá el futuro”. No hase falta desir nada más.

Comentaris

  1. Parlant dels bons patricis joves subversius, us copio aquesta nota que m'acaba d'arribar:


    Cervesa Moritz

    Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.
    Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties.. Aquest mes la
    víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.
    Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a
    disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.
    Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
    Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.
    La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'.
    'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana' .
    Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l' idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el
    cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...

    I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

    ...i si no...... ( també )

    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…