Ves al contingut principal

Joves per guanyar la batalla (II)

Altres generacions de joves han estat decisives per mantenir la flama de l’esperança en la nostra victòria definitiva (que s’apropa i que ells saben que és inevitable. Parlo d’aquells que ja no van viure com a protagonistes la Guerra Civil espanyola i prengueren plena consciència de la nostra submissió política en plena dictadura franquista. La seva tasca, en condicions de risc personal que res no tenen a veure amb les nostres, va ser fonamental.

La celebració aquests dies dels 50 anys dels Fets del Palau ha permès recordar-los. Fa ara deu anys, l’any 2000, en un altre aniversari d’aquell esdeveniment, Josep Benet, comentava que ells i els seus enemics eren conscients d’haver perdut una guerra i de l’intent patit de genocidi cultural, però també de que tot allò no havia aconseguit desfer el poble català i que arribarien dies millors.

Les autoritats feixistes sabien que havien imposat la seva lògica a sang i foc, però també que l’enemic havia caigut a terra, fora de combat, però algun dia podria aixecar-se. Per això, en una de les seves detencions (potser els anys 1957 o 1958), Josep Benet recordava haver sentit del cafre Vicente Juan Creix: “mira Benet, aquí el problema es con quien ira la juventud, con nosotros o con ustedes [...], por esto es tan grave lo que estais haciendo, porque vosotros vais a las barriadas a dar cursos. Por esto lo de las comunicaciones, lo de la cultura; todo esto es gravísimo, porque aquí nos estamos jugando el futuro de Cataluña, el futuro de España. Quien tenga la juventud, tendrá el futuro”. No hase falta desir nada más.

Comentaris

  1. Parlant dels bons patricis joves subversius, us copio aquesta nota que m'acaba d'arribar:


    Cervesa Moritz

    Catalunya i el catalanisme continuen sent l'objectiu predilecte de l'armada mediàtica madrilenya.
    Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en potència i ells fan d'àngel exterminador de bèsties.. Aquest mes la
    víctima propiciatòria és la cervesa Moritz.
    Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio i la premsa-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començat a
    disparar contra els propietaris de la marca 'catalana', 'per haver subvencionat l'organització Plataforma per la Llengua'.
    Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica.
    Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta 'exclusivament en català'.
    La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen 'el profund compromís amb Catalunya des de 1856'.
    'Per això donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l'ús del català i a la cultura catalana' .
    Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català 'perquè és l' idioma propi del país en el qual té l'origen, la seu social i el
    cent per cent del mercat'. Que n'és de difícil, ser normal...

    I si t'agrada la cervesa, ja ho saps!

    ...i si no...... ( també )

    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…