Ves al contingut principal

L'assassinat de Pau Claris

Avui es compleixen 370 anys de la jornada del Corpus de Sang de 1640, episodi clau de la Revolució catalana que encapçalà, del punt de vista institucional el canonge urgellenc Pau Claris i Casademont, diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya. Bon dia, doncs, per recordar la seva figura. Si bé historiadors com ara Josep Sanabre o John H. Elliott, entre altres (tot seguint fonts franceses), havien apuntat la possibilitat que Pau Claris, mort el febrer de 1641, hagués estat assassinat per agents al servei del rei Felip IV de Castella, darrerament aquesta tesi ha rebut nou suport documental.

Antoni Simon Tarrés fa alguns mesos publicava l'obra "Pau Claris, líder d'una classe revolucionària" (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008), on repassa la simptomatologia de la seva malaltia (d'una setmana de durada, fins a la defunció) descrita en les fonts coetànies, fins arribar a la conclusió que li fou administrada "aigua tofana, també coneguda per 'acqua di Napoli', un verí barreja d'arsènic i herbes força emprat als segles XVII i XVIII, i, aleshores, difícil de detectar". La hipòtesi ve encara reforçada pel fet que (segons un cronista contemporani) el secretari personal del canonge, Rafael Nogués, va morir amb símptomes semblants i al mateix temps que Pau Claris, el que fa pensar que fou enverinat compartint-ne els àpats. No era la primera vegada que el rei i els ministres de Monarquia hispànica avalaven o directament ordenaven l'execució d'un cap rebel, com bé sabien als Països Baixos.

Comentaris

  1. Gloriosos avantpassats del Borbó de torn....!!
    Se li hauria de lliurar un memoradum dels seus avis. A l'actual rei dels espanyols, per la gràcia de Franco, li caldria fer-se passar un petit referendum -que segur que el passa a l'Espanya!-, a veure quants en treu a favor seu a Catalunya.
    Els primers anys de la suposada democràcia espanyola, em vaig a arribar a creure -pallús de mi!!- que l'arribaria a fer aquest referendum. En aquell moment, fins i tot, hauria aprovat a Catalunya per golejada. El curiós del cas és que ara seria fins i tot legal....!!!

    ResponElimina
  2. Los traidores eran ajusticiados sin miramientos...es lo que había...asi nacen los martires...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.