Vés al contingut principal

Quan encara tenia sentit

L’atzar va fer que, fa uns dies, passegés agradablement en família pel centre de Tortosa, mentre llegia l’obra “La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709)”, de Xavier Baró i Queralt (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009). Al llibre, topo amb la clàssica polèmica sobre la idea d’Espanya als inicis de l’edat moderna. Sembla mantenir-se incòlume la percepció que, abans del matrimoni de 1469 entre Isabel I i Ferran II d’Aragó, Espanya era sobretot tot un concepte geogràfic (com avui ho seria Europa), prestigiat pel record de la Hispania romana.

La unió de les dues herències dinàstiques va convertir aquell antic patrimoni conceptual en un objectiu polític en sí mateix. I aleshores fou quan una legió d’historiadors castellans es llançaren, abans que Castella completés la conquesta de tot el territori peninsular, a l’apropiació del mateix concepte d’Espanya, assimilant-lo ras i curt a la mateixa Castella. Ressonen en resposta, les paraules del cavaller tortosí Cristòfor Despuig: “Catalunya no només és Espanya, sinó que és la millor de les Espanyes”. Era quan encara pagava la pena resistir-se al monopoli castellà d’aquella idea nascuda de l’imaginari clàssic.

Mentre passava per davant del Palau Despuig, obra apreciable de l’arquitectura civil del cinc-cents, pensava que aquella reivindicació tenia sentit quan l’escrivia Despuig als seus "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1559) i Castella no havia completat la seva obra d’ocupació peninsular. Una vegada conquerida a sang i foc tota la península per Castella, vistes des d'avui, les paraules d’en Despuig, encara que per a alguns sonin a espanyolisme, no constitueixen sinó el testimoni d’allò que mai va poder ser: una Espanya construïda mitjançant la unió i el consens, no dic del poble (en una societat d’antic règim), però almenys, de les seves classes dirigents. A hores d’ara, ja no té sentit. Castella ha guanyat el seu predomini peninsular però alhora ens ha perdut per sempre. Incompetent, no ha estat capaç d’assimilar-nos.

Comentaris

  1. El terme Espanyes o Espanya, en aquell moment, tenia un sentit merament geogràfic, i era utilitzat així pel rei en Jaume I o per en Jacint Verdaguer. I avui dia, quan pren possessió del càrrec l'arquebisbe de Tarragona, encara l'utilitza en aquest sentit.

    Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Monòleg / Persecució

MONÒLEG. La vicepresidenta espanyola, ministra delegada especial per a les colònies, Soraya Sáenz de Santamaría, ha començat la seva tasca al despatx del virregnat tot reunint-se amb els indígenes que pensen exactament igual que ella. D’això en diuen diàleg. Naturalment, Inés Arrimadas i Miquel Iceta han procedit a la sortida, davant dels periodistes, al corresponent bany i massatge al Partido Popular, tal i com convé en aquest moment a la política de la metròpoli. A continuació, la vicepresidenta comissionada a promès reunir-se amb personalitats i entitats del país. Encara no en coneixem el llistat, però podem sospitar que totes hauran de creuar la Diagonal i que no hi mancaran Sociedad Civil Catalana, el Foment del Treball Nacional i el Cercle d’Economia. I és que, de tant “informar-se” a través dels mitjans espanyols al PP han arribat a la conclusió interessada de que aquí només existeixen els seus. 
PERSECUCIÓ. Després que, pocs dies abans, el nou delegat del Govern al Regne Unit…