dijous, 3 juny de 2010

Quan encara tenia sentit

L’atzar va fer que, fa uns dies, passegés agradablement en família pel centre de Tortosa, mentre llegia l’obra “La historiografia catalana en el segle del Barroc (1585-1709)”, de Xavier Baró i Queralt (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009). Al llibre, topo amb la clàssica polèmica sobre la idea d’Espanya als inicis de l’edat moderna. Sembla mantenir-se incòlume la percepció que, abans del matrimoni de 1469 entre Isabel I i Ferran II d’Aragó, Espanya era sobretot tot un concepte geogràfic (com avui ho seria Europa), prestigiat pel record de la Hispania romana.

La unió de les dues herències dinàstiques va convertir aquell antic patrimoni conceptual en un objectiu polític en sí mateix. I aleshores fou quan una legió d’historiadors castellans es llançaren, abans que Castella completés la conquesta de tot el territori peninsular, a l’apropiació del mateix concepte d’Espanya, assimilant-lo ras i curt a la mateixa Castella. Ressonen en resposta, les paraules del cavaller tortosí Cristòfor Despuig: “Catalunya no només és Espanya, sinó que és la millor de les Espanyes”. Era quan encara pagava la pena resistir-se al monopoli castellà d’aquella idea nascuda de l’imaginari clàssic.

Mentre passava per davant del Palau Despuig, obra apreciable de l’arquitectura civil del cinc-cents, pensava que aquella reivindicació tenia sentit quan l’escrivia Despuig als seus "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa" (1559) i Castella no havia completat la seva obra d’ocupació peninsular. Una vegada conquerida a sang i foc tota la península per Castella, vistes des d'avui, les paraules d’en Despuig, encara que per a alguns sonin a espanyolisme, no constitueixen sinó el testimoni d’allò que mai va poder ser: una Espanya construïda mitjançant la unió i el consens, no dic del poble (en una societat d’antic règim), però almenys, de les seves classes dirigents. A hores d’ara, ja no té sentit. Castella ha guanyat el seu predomini peninsular però alhora ens ha perdut per sempre. Incompetent, no ha estat capaç d’assimilar-nos.

1 comentari:

  1. El terme Espanyes o Espanya, en aquell moment, tenia un sentit merament geogràfic, i era utilitzat així pel rei en Jaume I o per en Jacint Verdaguer. I avui dia, quan pren possessió del càrrec l'arquebisbe de Tarragona, encara l'utilitza en aquest sentit.

    Salutacions.

    ResponElimina