Quedar-se sol (amb la consciència tranquil·la)

Em penso que seré l'únic de la feina que avui farà vaga. Alguns han demanat hores d'assumptes personals (és allò de no ser-hi, però sense que et descomptin del salari). Faré vaga, però crec que és un error. Només s'han d'emprendre batalles que puguis guanyar. I aquesta, amb el clima creat i l'estat d'opinió de la gent (massa castigada i fatalista), està abocada al fracàs. Hauria preferit una acció imaginativa, com ara sortir els vint minuts reglamentaris de l'esmorzar davant la porta del centre treball, fet que hauria tingut un impacte públic prou notori i al qual la gent sí s'hauria apuntat. Però al manual de procediment dels sindicats es veu que només figura la vaga clàssica.

Que si no es podia fer una altra cosa davant la crisi. Que si no els vull donar encara més diners dels que em retallen. Que si no segueixo les proclames dels sindicats perquè no tenen legitimitat. Que si m'espero a la vaga general. D'arguments n'he sentit molts. I segurament tots tenen una part de veritat (com passa sovint). Però no serà per mi que el president arlequí Rodríguez Zapatero podrà avui treure pit davant del fracàs de la vaga. No serà per mi que el Govern es veurà amb prou forces i sense ningú al davant per emprendre la següent retallada dels drets socials i laborals. No serà per mi. I encara un altre motiu: em fastigueja comprovar com cap de les mesures d'estalvi de la despesa pública proposades fins ara està pensada més enllà dels propers cinc minuts. Cap mesura de reorganització en profunditat de la funció pública. Cap proposta de millora de l'eficiència. Només estalvi avui i ara. Sense pensar en el demà. Són uns irresponsables que ens han portat fins on som avui i avui continuen comportant-se com a tals. Sí, faré vaga.

Comentaris

  1. Bon Granollachs,
    No estàs sol, no. Jo no puc fer vaga perquè visc de renda des de fa un temps... Però la meva dona-companya-muller-etc Roser, sí que la fa íntegrament, sense subterfugis. L'indignant és aquesta cosa toba, tèbia, hipòcrita de qui no vol que li sigui retret i no s'atraveix a plantar cara, tampoc. Pensa que la mentalitat del treballador públic és de mena acomodatici, cobard. Això ja ho vaig viure molt durament al meu treball davant de moltes dificultats i tothom es feia el distret.
    Ara bé, avui la vaga està sent un èxit fora del previst!! S'ha desbordat la previsió de màxims dels sindicats (per mi molt desqualificables des de sempre).
    La gent, amb sindicats o no, està que bota. No tant per la nostra retallada, com per l'ineptitud dels polítics. Tothom sabia on anàvem de pet i no feien res. I, ara, només saben obeïr la Merkel sense saber prendre mesures serioses. Jo segueixo en el criteri que la classe política està totalment dominada per la del capital especulador. Aquest problema no el resoldrem ni amb l'independència!! És una crisi de dignitat. Tots, al servei dels lladres, bravo!!
    Una forta abraçada
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas