Ves al contingut principal

Tot esberlant el mur (IV): Hara-kiri

Avui, aprofitant que he entrat més tard a treballar, he dedicat una estona a la meva guerra particular contra el Departament d'Educació. He parlat finalment (em diuen que ho hauria d'haver fet abans) amb el teòric contrari de la meva petició d'accés a l'expedient de preinscripció escolar dels meus fills: l'Agència Catalana de Protecció de Dades. Al·lucinant. Sóc a punt de fer-me l'hara-kiri. Després d'un primer contacte telefònic i de dir-me que em trucarien en uns minuts, parlo amb una de les advocades de l'Agència. Exposició del problema (que ja coneixen per la meva insistència en altres institucions) i resposta: crec que vostè té dret a accedir a l'expedient administratiu i que si anés al contenciós-administratiu el jutge li donaria la raó. De veritat. De bojos.

Totes les administracions que em deneguen l'accés a l'expedient es basen en la impossibilitat de difondre dades personals. I l'agència del Govern encarregada de protegir els afectats per la difusió d'aquest tipus de dades em diu que tinc dret a conèixer-les com a part interessada i que, fins i tot, tinc dret a una còpia sencera de l'expedient (ep, quan només demano els noms dels pares, mares o tutors responsables). Se m'acaben els qualificatius. Ara espero una trucada del Síndic de Greuges de Catalunya per comentar la qüestió. L'espero amb delit. Com justificaran la seva actitud ara que fins i tot l'Agència Catalana de Protecció de Dades els hi nega la raó? Tinc curiositat. Segur que trobaran un forat per continuar protegint els tramposos i, sobretot, per evitar-se feina. Quina barra, companys, quina barra.

Comentaris

  1. Que sabi que era Kafka!!!!!!!

    Cal llegir-li alguna de les seves obres per adonar-se que sabia molt bé el què deia.
    Una alternativa més assequible és la lectura profunda i exitosa de l'Asterix a "Les dotze proves". Aquest volum diu totes les veritats de l'Administració (Cal dir-ho amb majúscula perquè realment és única i irrepetible. I, alhora, universal!
    Es clar, aquí apareix una problemàtica profunda i que pot ser de mal digerir: En quina etapa estàs de les dotze proves???? Per la meva experiència, crec que malauradament, estàs entre les primeres. Tot és qüestió de comparar-ho amb l'edat que puguin tenir els teus fills...
    Per exemple, pots tenir pendent haver de defensar aquell professor a qui no desitges fer-ho davant d'un pare, el més burro de setsoles que mai hagis pogut pensar... i no cito noms....; o perdre't un expedient escolar i dir-te que mai no ha existit, bo hi tanint el fill matriculat.... o la vergonya que has de passar quan el professor et cita perquè acaba de descubrir que tots els deus del teu fill els ha aconseguit copiant d'internet....
    En fi, suposo que et queden moltes etapes "kafkano-asterixianes" per passar, amic meu!!
    Albert

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…