Ves al contingut principal

Una legislatura decisiva

S'acumulen les expectatives. Moviments profunds que deixaran petjada en la història del país. Encara no sabem si serem a temps de configurar una candidatura transversal de l'independentisme que, per damunt de fronteres ideològiques, sigui capaç de posar la lluita contra l'autonomisme que practiquen la resta de partits com a principal prioritat. Però, encara que aquest intent fracassi, ens esperen emocions fortes en els propers anys. Primera, les eleccions nacionals. Majoria nacionalista clara al Parlament (tot i els advertiments al respecte d'en Vicenç Villatoro), esclatant si l'opció abans citada es configura bé.

Serà aquest Parlament l'encarregat d'entomar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de finals d'aquest any. Una sentència demolidora que posarà definitivament una llosa pesada per tancar definitivament la tomba del difunt Estatutet de la Moncloa. Serà aquest Parlament qui haurà de votar la Iniciativa Popular (IP) a favor de la convocatòria d'un referèndum d'independència proposada per Alfons López Tena i Uriel Bertran en nom de Volem Votar. Un nou pas endavant. El Parlament no es limitarà a recordar que tenim un hipotètic dret a l'autodeterminació (com ha fet fins ara), sinó que demanarà per primera vegada a Madrid la seva convocatòria. I com Espanya dirà que no, haurem guanyat nous arguments i haurem eixamplat el nombre de demòcrates que s'alinearan amb nosaltres.

Després, el PSC haurà d'afrontar la gran crisi de la seva relació amb el PSOE derivada de la pèrdua del poder autonòmic (Generalitat el novembre de 2010), municipal (l'Ajuntament de Barcelona socialista caurà el juny de 2011) i de la majoria absoluta del PP a Espanya (març de 2012). El còctel format pels ingredients següents: govern recentralitzador del PP, mala maror socialista, sentència del Constitucional i aprovació catalana i rebuig espanyol a la IP, ens pot apropar molt i molt al nostre objectiu final. El 2014, la campanya electoral catalana podria afrontar-se com un veritable 14 d'abril de 1931: si guanyen els partits partidaris de la sobirania, el país proclamarà automàticament la seva llibertat. Que bonic seria. Ara no sé si ho he somiat o és possible...

Comentaris

  1. Sabieu que Alexandre Deulofeu va predir a la seva "Matemàtica de la història" la recuperació de la llibertat de Catalunya? Crec que parlava de l'any 2019. També va predir la caiguda del comunisme, etc. Tot sempre a partir d'unes fórmules matemàtiques. Aquestes fórmules les va batejar amb el nom d'"Els cicles de la història", repetitius en totes les cultures.
    Aquest llibre el va publicar l'Editorial Aymà i, actualment no hi ha manera e trobar-lo.
    Tot està encaixant molt bé: Arribem a fer el Referendum; Madriz el tomba; denúncia als Tribunals Inernacionals, i... la LLBERTAT RECUPERADA!!
    És qüestió de desempolsegar la nostra Constitució i actualizar-la, que no ens queda gaire temps per repassar-la!
    Albert

    ResponElimina
  2. No obstant, i malauradament, actualment el moviment independentista segueix estant molt desperdigat. No hi ha unitat, sinó multitud de petites esferes que sumades són molt significatives, però per separat no són. Som com un gran ramat d'ovelles sense pastor ni gos d'atura, sabem que volem arrivar a l'aixopluc del corral, però falta un guia autèntic. Crec que caldria prioritzar la independència per davant dels diferents models i pensaments de cadascuna de les parts i per suposat tenir un líder o equip polític convincent i amb les idees clares. Penso que aixó és lo més difícil i veient la classe dirigent que tenim, encar queda molt per a que sigui factible.
    Salut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…