Ves al contingut principal

Acostumant-se a perdre

Estan nerviosos. Se'ls veu desorientats. Darrerament, segueixen estratègies enfollides. Estrictament testiculars. Sembla talment com si els agradés perdre. Ni d'una victòria, al Mundial, n'han sabut treure rèdit. Contradiré la sàvia màxima de no distreure l'enemic quan s'equivoca per comentar uns quants dels darrers episodis i la incomprensible presa de posició espanyola al respecte. La darrera, en el debat sobre l'abolició de les curses de braus, tot sigui dit, un veritable progrés de la civilització, del qual els nostres fills se'n sentiran orgullosos:

1. Guerra de banderes: la circular del Partit Popular de Catalunya demanant als militants que llueixin banderes espanyols als balcons, juntament amb l'eufòria d'altres, ha portat a mostrar gràficament (a més de la seva ínfima presència) la incompatibilitat entre la identitat espanyola i catalana: no he vist ni un sol balcó amb les dues banderes; és, o l'una o l'altra; o caspa o il·lusió. Gràcies per posar-ho de relleu.

2. Curses de braus: el nacionalisme espanyol decideix convertir el debat sobre la protecció dels animals en una pugna Catalunya-Espanya. Resultat: al Parlament, 68 a 55; als mitjans de comunicació internacionals, publicitat mundial impagable sobre la nostra voluntat d'independència. Ara, a més, volen convertir la fiesta en bé cultural protegit a Espanya. Gràcies per eixamplar les nostres diferències.

3. Reconeixement de Kosovo: la demencial postura espanyola té difícil explicació racional. Tan fàcil que era alinear-se amb els grans països de tradició democràtica adduint que el cas dels Balcans és completament diferent al nostre, que els serbis van suspendre la seva autonomia i van deportar centenars de milers de kosovars. Però, de quatre grapes a la galleda. Amb Rússia i la Xina i bufetada a la cara del Tribunal Internacional de Justícia. Gràcies, ara tothom sap que les aspiracions de Catalunya no poden limitar-se apel·lant al Dret Internacional.

En definitiva: gràcies, gràcies, gràcies! Podeu continuar així.

Comentaris

  1. Plenamnet d'acord (tot i que si que vaig veure un balcó a BCN amb les 2 banderes, però al diari i en portada del Periódico de ZP...)

    No obstant, insisteixo. Aquesta gent no s'està acostumant a perdre pq no en saben i no ho accepten, pnt la seva reacció serà plena total i unitària.

    Tan de bo m'equiboqui, però aquí com al llarg de tota la història (contemporània) molts han defensat i/o defensem l'estat propi, però cadascú a la seva puta bola (ara sembla que n'hi Reagrupament es fotrà d'acord amb esl tres de les galtes grosses, però on anirem a parar! Prou divisió collons!).

    Però a la dreta aixó no l'hi passa, ni l'hi passarà i el "proyecto nacional" que ja està iniciant lo PP ens pot passar com un "rodillo".

    Compte que la identidat nacional espanyola és "muy pero que muy chunga".

    Si ens agafen desprevinguts amb lluites internes pendrem mal pq no ens sabrem protegir.

    Ara és hora d'estar alerta!

    ResponElimina
  2. Que el món dels toros és un món especial, ho demostra que, des de feia molt temps que no passava mai res, ahir el vespre el torero Enrique Guillén amb una banda d'amics seus, van atacar una seu d'ERC. Resultat, un ferit a l'Hospital Clínic d'ERC i la biblioteca feta miques.
    Per si no n'hi hagués prou, aquest fet em va fer recordar una informació que em va arribar farà uns dos anys molt esgarrifosa:
    El torero Manolete va demanar al Franco, als seus principis, poder lidiar presoners de la dictadura. Sí, ho heu llegit bé. El Franco li ho va concedir. L'informant em va dir que hi ha documentació que ho testifica, i que ell l'havia vist.
    Si és veritat (que és possible), és digne de ser investigat i publicat.

    ResponElimina
  3. Que si vagin acostumant, això sí com més a tocar ho tinguem més bèstia serà la seva reacció.

    ResponElimina
  4. Lidiar? vols dir lidiar persones, presoners en lloc de braus? Ostia!

    ResponElimina
  5. Estimat Llull, potser el que expliques és una adaptació de la història que reprodueix avui al seu bloc en Savalls: http://savallscat.blogspot.com/2010/07/toros-i-altres-tradicions-hispaniques.html

    ResponElimina
  6. Doncs ha de ser això.
    Seria massa gros que hi hagués més d'un cas. Les diferències podrien ser provocades per simplicacions de "franquistes" a "Franco", i de "Manolete" pel torero més important de l'època. Tota la documentació a la que aquell em feia referència, seria a que està escrit.

    Aquesta cafrada és la més bèstia que he sentit mai. I, mireu que n'he sentit...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…