Ves al contingut principal

Això fa patxoca



Crònica d'urgència, de primeres impressions. Ahir al vespre, presentació de Solidaritat Catalana per la Independència a Sabadell i comarca. Convocatòria per correu electrònic 48 hores abans i uns 300 assistents. La sala d'actes del Casal Pere Quart completament plena, amb gent dempeus vorejant totes les parets de la sala. L'Uriel Bertran (amb l'Àlex Fenoll de presentador) fa memòria de la seva trajectòria personal com a impulsor del moviment de les Consultes i dels objectius del nou projecte. S'escolta algun retret pel fet que fins avui no hagi abandonat la condició de diputat d'Esquerra. Afirma haver defensat bona part dels valors de la nova formació a través del seu corrent crític Esquerra Independentista.

La Solidaritat Catalana és presenta com un projecte de la gent. Les intervencions del públic són molt interessants. El clam contra els partits autonomistes és general. L'objectiu de la reunió és també el de bastir comitès de campanya per començar a preparar les eleccions. La xarxa local es basarà en les plataformes de suport a les Consultes d'independència, segons sembla al Vallès, disposades a integrar-s'hi. Prenen la paraula representants de les de Sabadell, Cerdanyola i Castellar. Hi trobo una part important dels voluntaris sabadellencs de la Consulta, molts reagrupats, vells militants d'Esquerra. L'anhel d'unitat rep les ovacions més grans de la nit. La necessitat que aquest nou independentisme no és fragmenti és compartida per tothom.

Segons sembla, l'obstacle per a una entesa entre tots rau en aquests moments en el propòsit d'escollir les llistes en assemblea i per votació directa dels candidats que s'hi presentin. Les negociacions amb la Conferència Nacional del Sobiranisme i Reagrupament continuen. Encara que a ningú se li escapen les dificultats, cal esperar (seria de bojos el contrari) que arribaran a bon port. Tothom hi ha de posar de la seva part, però la generositat de la gent de Carretero haurà de ser màxima. És ben legítim pensar que ells porten més d'un any treballant pel mateix objectiu que ara els tres tenors han abraçat. També, però, que Reagrupament no ha aconseguit aplegar tothom i que la trobada d'ahir reflecteix una capacitat de convocatòria amb més potencialitat. Per tant, patriotisme, patriotisme, patriotisme. Ens queda poc temps i molta feina.

Comentaris

  1. Tu ho has dit!

    De moment ja s'està possant fil a l'agulla, però s'han d'unir tots plegats, no uns als altres, sinó tots entre ells.

    Cal que Rcat i la Conf Nacional del Sob hi siguin, sinó no hi haurà unitat, que és l'element primordial per a que els independentistes entrem al Parlament amb una força nova i contundent.

    A més, crec que és l'únic camí per tal que l'altre gran partit independentista (ERC) s'acabi integrant en el futur.
    Si no prospera la unitat de la resta en el context actual, tot pot quedar en "molt soroll" i poc més, fet que acabaria donant la raó (i oxigen) a sociates com el "decamizao" d'en Guerra.

    Així que endavant, sense pases en fals, a bon ritme però sense preses i amb ull viu!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, Anònim. Tots agrupats, sinó això serà un desfici.
    Per altra banda, crec que Solid. Cat. és un moviment, no? No és un partit, crec. Llavores, per què cal estripar carnets per poder-hi participar? Cal aglutinar i no criticar el veï.

    Ara, permeteu-me una idea boja d'ara mateix:
    Aquest moviment podria, pregunto, agrupar tots els historiadors possibles per crear una "Nova Història de Catalunya" just abans de les eleccions? Seria bonic com a testimoni de cursa per fer veure clar de què va aquesta inquietut nostra: "Recuperem la veritat!"
    Què us sembla?

    ResponElimina
  3. Ho trobo una gran idea. S'hauria de mirar de publicar la història de Catalunya de veritat abans de les eleccions.

    ResponElimina
  4. Estimat Llull, de moment, des d'aquí, fem el que podem per recuperar episodis de la nostra història...

    ResponElimina
  5. Assisteixo entristit a l´espectacle que està donant l´independentisme en l´últim mes.
    Sóc associat de Catalunya Acció des de fa més de 3 anys ( 30 € mensuals).Des de fa aproximadament 1 any també sóc mebre de Reagrupament (20 € mensuals) i amb tota la il.lusió del món també sóc adherit a Solidaritat Catalana des de la setmana passada ( en aquest cas sense pagar). Pensava que tots eren gent honesta i patriotes de veritat que s´entendrien ràpidament perquè això és el que volem les bases que representen. Anava errat, fins avui no són dignes, CAP, del meu suport.

    DEMANO: A tota la bona gent que vol un país lliure i que com jo ha deixat hores, diners
    i il.lusió per fer-lo realitat, que a partir de demà es doni de baixa i mostri el seu enuig
    per la manca de generositat i voluntat d´entesa de TOTS els grups, associacions i partits polítics que aquests dies s´han oblidat del país per pensar només en les seves aspiracions personals.

    Segueixo diàriament els digitals dels país,on segurament totes les persones adherides o associades a aquestes entitaS deixen els seus comentaris i pensaments, i el que estic dient jo ara és un clam a la xarxa. Si volen fer el ridícul i es volen promocionar oblidant l´objectiu pel que diuen estar treballant, QUE HO FACIN AMB ELS SEUS CALÉS!!.

    Els meus a partir de demà ja no els tindran, i si tots fem el mateix en menys d´una setmana segur que s´entenen. Quan això passi, tornaran a tenir tot el meu suport.




    Joan Aloy ( catisnotspain2010@hotmail.com )

    Sant Feliu de Codines

    ResponElimina
  6. www.opinionsdigitals.cat
    Francesc Mortés. Tot repassant la vikipèdia.

    ResponElimina
  7. Unitat o fracàs.

    ho tenim tots clar menys ells?

    ResponElimina
  8. Núria, estic amb tu.

    Francesc Mortés.

    Tot repassant la Viquipèdia, hi he trobat un magnífic avís per a navegants, que reprodueixo a continuació de forma resumida:

    “El Bloc d’esquerra d’alliberament nacional (BEAN) fou una coalició política creada l’any 1979 entre un grup d’independents encapçalats per Lluís Maria Xirinacs, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Català de Treballadors (BCT). Es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1979, superant en total els 50.000 vots. En el seu programa electoral es reivindicaven els quatre punts programàtics de la llavors dissolta Assemblea de Catalunya. Posteriorment el PSAN va deixar la coalició, i el BEAN va convertir-se en partit polític. Davant la creació d’una nova formació política, Nacionalistes d’Esquerra, es va fer un manifest per la presentació conjunta d’aquesta amb el BEAN a les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya, l’any 1980. Tot i que el mateix Xirinacs va signar el manifest i que el BEAN va proposar infructuosament d’anar en coalició amb Nacionalistes d’Esquerra, les dues formacions polítiques es van presentar per separat. Cap de les dues no va obtindre representació al Parlament de Catalunya. El BEAN es va autodissoldre el 1982.”

    S’entén, oi? Doncs espero que n’haguem après alguna cosa.

    ResponElimina
  9. Les ganes, les bones vibracions i l'ambient que va haver-hi ahir en la presentació de SC no recordo haver-les viscut en cap altre míting. Estem forjant la Història de la Llibertat de Catalunya.
    Esperem, com bé dius, patriotisme i generositat per totes les bandes.

    ResponElimina
  10. La notícia és bona però els antecedents de divisió de l'independentisme fan patir. Tots SOM independentistes i imprescindibles.

    ResponElimina
  11. Segueixo en la meva teoria de que tot s'ha espatllat per la aparició de la Conferéncia Nacional del Sobiranisme, el gestor d'aquesta conferència era un coordinador de Rcat, veieu aquest enllaç:

    http://politica.e-noticies.cat/fugues-a-reagrupament-43314.html

    Tard o dora sortirà la veritat d'aquest embolic, quan així sigui ja us anunciaré a on ho podreu llegir. Mentretant paciencia i esperar que el doctor decideixi quelcom.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…