Ves al contingut principal

Amics holandesos

Molt abans de l'arribada de Johann Cruyff a aquest país, l'admiració pels Països Baixos ja havia estat present a aquesta terra. L'èxit de la República holandesa durant el segle XVII, assolint la seva independència alhora que guanyava una posició capdavantera com a veritable potència comercial atlàntica, seduí molts catalans, per als quals, aquella petita nació esdevingué un veritable model a seguir. Les relacions més directes entre Catalunya i els Països Baixos durant les darreres dècades del Sis-cents s'establiren sobretot a l'entorn dels negocis d'Arnold Jäger i Johan Kies comerciants neerlandesos de família catòlica establerts a Barcelona el 1661 i 1669, respectivament. El seu arrelament al país (s'enriquiren amb grans contractes amb l'administració per al proveïment de grans, exportaren aiguardents catalans i posaren els seus capitals en algunes de les empreses més ambicioses del seu temps) els portà a obtenir el títol de ciutadans honrats de Barcelona el 1690.

El 1702, quan les potències aliades (entre elles els Països Baixos) eren ja una amenaça contra la jove monarquia de Felip V, l'ordre d'expulsió de Jäger i la seva família, adduint que havia estat cònsol holandès a Barcelona, fou un dels afers que més enterbolí la política catalana (les institucions del país acudiren en la seva defensa) i ajudà a decantar el Principat cap a l'arxiduc. Ell i Kies foren enllaç amb els seus compatriotes d'un dels primers nuclis de l'austriacisme a Catalunya, el del cercle de negocis de Narcís Feliu de la Penya, i participaren activament en els preparatius del Pacte de Gènova, a través del qual Catalunya s'assegurà la protecció abans del decantament definitiu a mans de Carles III. Foren bons amics holandesos. Esperem que avui d'altres compatriotes seus guanyin també aquesta categoria derrotant una vegada més Espanya, ara, damunt d'un llunyà terreny de joc africà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…