Ves al contingut principal

Amics holandesos

Molt abans de l'arribada de Johann Cruyff a aquest país, l'admiració pels Països Baixos ja havia estat present a aquesta terra. L'èxit de la República holandesa durant el segle XVII, assolint la seva independència alhora que guanyava una posició capdavantera com a veritable potència comercial atlàntica, seduí molts catalans, per als quals, aquella petita nació esdevingué un veritable model a seguir. Les relacions més directes entre Catalunya i els Països Baixos durant les darreres dècades del Sis-cents s'establiren sobretot a l'entorn dels negocis d'Arnold Jäger i Johan Kies comerciants neerlandesos de família catòlica establerts a Barcelona el 1661 i 1669, respectivament. El seu arrelament al país (s'enriquiren amb grans contractes amb l'administració per al proveïment de grans, exportaren aiguardents catalans i posaren els seus capitals en algunes de les empreses més ambicioses del seu temps) els portà a obtenir el títol de ciutadans honrats de Barcelona el 1690.

El 1702, quan les potències aliades (entre elles els Països Baixos) eren ja una amenaça contra la jove monarquia de Felip V, l'ordre d'expulsió de Jäger i la seva família, adduint que havia estat cònsol holandès a Barcelona, fou un dels afers que més enterbolí la política catalana (les institucions del país acudiren en la seva defensa) i ajudà a decantar el Principat cap a l'arxiduc. Ell i Kies foren enllaç amb els seus compatriotes d'un dels primers nuclis de l'austriacisme a Catalunya, el del cercle de negocis de Narcís Feliu de la Penya, i participaren activament en els preparatius del Pacte de Gènova, a través del qual Catalunya s'assegurà la protecció abans del decantament definitiu a mans de Carles III. Foren bons amics holandesos. Esperem que avui d'altres compatriotes seus guanyin també aquesta categoria derrotant una vegada més Espanya, ara, damunt d'un llunyà terreny de joc africà.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.