Ves al contingut principal

Confondre identitats personals amb projectes col·lectius



Les persones som complexes. Hi ha qui interpreta la realitat com si respongués a una freda fórmula matemàtica. I no. Resulta que tots vivim en la contradicció permanent, no només en l'ordre polític, sinó també en tots els altres de la vida. Els autonomistes acostumen a repetir dia rere dia (aquest i el de la fractura social són ja els únics arguments que els queden als de la brigada de narcòtics) que la majoria dels catalans se senten catalans i espanyols. Certament, a la majoria de les enquestes que formulen preguntes relatives a la identificació nacional, hom acostuma a trobar equilibrat el percentatge dels que se senten catalans i espanyols i el d'aquells que es diuen més o només catalans. Com això, també és cert, que el nombre de catalans que es declaren independentistes a les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió només supera lleugerament el 21% en el moment màxim dels dos darrers anys.

Tot això és cert. Però el que és un error (no pas innocent en els de sempre) és extrapolar aquestes respostes per aplicar-les a preguntes que no es fan perquè no convé. Els dos grans organismes públics que es dediquen a prospectar l'opinió política a Espanya i Catalunya (CIS i CEO) mai no pregunten directament, des de fa anys, què votarien els catalans en un Referèndum d'independència. No val, doncs, fer servir les respostes a les dues preguntes abans esmentades (que et sents i com et defineixes) per afirmar que no existeix una majoria que votaria sí en el Referèndum.

Repeteixo, som complexos: molts dels que saltaven fa quatre dies amb els gols de Villa i Iniesta votaran que sí. També ho faran milers i milers de catalans que se senten espanyols. Perquè, potser per mil i un llaços familiars o personals, se senten espanyols d'una Espanya que saben (i cada dia es demostra més) impossible. D'una Espanya que és una entelèquia. I arribats al moment de la resposta definitiva es continuaran sentint espanyols, però sabran que la millor manera de respondre als seus problemes quotidians serà la construcció d'un Estat propi. Sembla contradictori. Però és que tots els humans ho som. De moment, a l'espera del gran dia, fins i tot el diari dels Godó va haver de reconèixer ahir que els partidaris del sí ja superem d'onze punts els contraris a la independència de Catalunya (47% a 36%). Ja hem girat la truita. És només qüestió de temps que el canvi social es tradueixi a les institucions.

Comentaris

  1. Sí, amic Granollachs,
    La truita la tenim a favor nostra. Ens juga a favor nostra la lleugera puixança del nivell cultural personal, el que permet veure la realitat, el que asserena les boires de la ignorància, la que permet que els joves sàpiguen per què hi van a una manifestació.

    Al marge d'això, cada persona té el seu propi rol, com la seva pròpia carta astrològica. No ens hem permetre mai intentar estandaritzar els caràcters. Aniríem pel mal camí. Seria una pseudo-militarització popular, de l'estil Nord-Coreà, Xina, etc...
    L'important, al meu entendre, és divulgar cultura d'història, de política, d'arts, d'economia.... i, sobretot, fer despertar l'esperit analític amb tot. I, en primer lloc, amb un mateix!. Aplico la paraula "analític" i no "crític", que seria el correcte, perquè avui-dia aquesta paraula s'ha desplaçat al sentit destructiu i prou.

    Al marge d'aquestes disquisicions filosòfiques, a línia de terra, em pregunto si, en les circumstàncies polítiques nostres actuals, si seria adequat que els partits catalans que estiguin realment ofesos amb Espanya s'absentessin dels escons del "Congreso..."
    El gest seria significatiu! En contrapartida, ells serien els qui, en definitiva, en sortirien guanyant, ja que ja no seríem més aquella "mosca collonera" que tant els molesta.

    A pesar de tot, cal seguir anant-hi o no...?

    ResponElimina
  2. Molt bona anàlisi. Només afegiria que en el proper Parlament és molt important que entri en força l'independentisme desacomplexat que representa a dia d'avui Reagrupament. No podem permetre que els partits tradicionals apaguin, amb els seus tripijocs i la seva covardia, aquesta flama de llibertat que tant ha costat d'encendre.
    D'altra banda, em va agradar molt l'entrevista al doctor Carretero a l'AVUI d'ahir: clar, català i sense ni un bri de demagògia.
    Pere B.

    ResponElimina
  3. La comparativa que fas de l'evolució de les enquestes és molt interessant. Avancem pel bon camí.
    I sí, he vist gent que es va alegrar dels gols de Villa i companyia i que votarà sí en un referèndum. Estem arribant a una gent que fa uns anys semblava impossible de convèncer.

    ResponElimina
  4. M'ha agradat el post. Jo fins ara apostava per CiU en les properes eleccions ja que necessitem com l'aire un canvi de govern. A banda d'això m'agrada el nou discurs pro-independència que s'intueix en les paraules de Mas i cia. Tammateix, tenint clar que Mas es el proper president de la Generalitat (ho diuen les enquestes i a més se sap que ERC ja no vol tripartit), penso que seria bo que REagrupament entrés amb força al parlament per tal de que CiU no s'adormi i recordi que Catalunya vol un canvi, però el vol de veritat!! Seria terrible que els partits de sempre, amb la comoditat d'una nova legislatura per estrenar ens traissin als catalans que els han fet confiança per canviar les coses. Així que opto per a que Reagrupament/Laporta entrin amb força al Parlament!

    ResponElimina
  5. Molt bona anàlisi. És cert, no es poden extrapolar les dades, però hem aconseguit que se'n parli obertament ( abans era tabú o propi de quatre adolescents eixalabrats) i per primera vegada és veu com a visible un canvi. Ja em passat pel davant, ara hem d'arribar a la majoria.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…