Ves al contingut principal

De com liquidar la immersió lingüística

Per molt que vulguem llegir amb carinyo l'informe dels experts cridats pel Govern de la Generalitat, qualsevol neòfit és capaç de veure que la part interpretativa de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatutet de la Moncloa conté els fonaments per a la liquidació en un futur proper de la immersió lingüística. No ho estableix ara, però aplana el camí. I molt. La brigada de narcòtics treballa intensament aquests dies per fer veure el contrari. Diuen que no. I que d'això ens n'hem d'alegrar. Que, veus, no és tan greu. Es tracta de camuflar la realitat per fer-la desaparèixer momentàniament de l'ànim del català emprenyat.

I qui dia passa any empeny. Quan passi ja ho afrontarem. Però no cola. D'una banda, la sentència ha acabat per sempre amb el blindatge que l'Estatut suposadament oferia a les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya, en el cas que ens ocupa, en l'àmbit de l'educació. De l'altra referma el dret en abstracte a rebre una educació en la qual el castellà constitueixi la llengua vehicular i d'aprenentatge en tots els nivells de l'ensenyament.

Així, doncs, l'operativa és senzilla per a l'espanyolisme militant. A banda de continuar la batalla al carrer acudint als tribunals ordinaris cas per cas, s'obre clarament la possibilitat que una futura i invasiva Llei orgànica d'Educació espanyola (una de les totpoderoses lleis de bases amb les quals anorreen quan volen l'autogovern de la Gestoria) concreti l'exercici d'aquest dret emparat ara per la sentència. De manera que una victòria del Partit Popular a les properes eleccions generals (escenari que gràcies a la incapacitat de Zapatero és visualitza com la possibilitat més plausible) obrirà la porta de bat a bat a la liquidació del sistema d'immersió lingüística des del Congreso de los Diputados espanyol. El temps (i les conjuntures polítiques) em donarà o no la raó. Però els instruments hi són. Si us plau, deixeu de fer veure que no ha passat res...

Comentaris

  1. Ens volen fer combregar amb rodes de molí. Si això passa a l'escola dels meus fills hi haurà calbots pel primer para que ho proposi

    ResponElimina
  2. El que deia jo ahir,
    Des de madrid, ells ens veuen molt tranquils, segurs que som uns despellifats radicals de perifèria. I, ho diuen sonrient, amb sorna!
    El que no volen fer, pel que he anat veient, és comptabilitzar el nombre de manifestants, no contrarestables amb els de la victòria del futbol. No té res a veure una cosa amb l'altre.

    Només desitjo, com deia, que es pugui mantenir aquest caliu fins el setembre-octubre. A veure, llavores, com van les eleccions... És qüestió que les entitats mantinguin la guàrdia de concienciació ben desperta durant tot l'estiu.
    En Laporta presenta aquest cap de setmana el seu partit, crec. És una bona ocasió per remoure les brases. Espero que ho faci bé!

    Ramon Llull

    ResponElimina
  3. Uf, els meus fills ja comencen a ser grans (no massa, tampoc) i ara ja, per ells, la seva educació ha estat completament "immersa", i com que la política d'educació d'aquest pais, el nostre, és tan penosa i amb unes mancances terribles, ja no els "pillarà" l'espanyolisme recalcitrat i regresiu, ja que possiblement, per a no dir que segur en un 99,99% hauran d'anar a estudiar a països més competitius en temes d'educació (nòrdics, per posar un exemple fàcil). Però els que tingueu fills petits, ho sento profundament, però s'acosten èpoques dures i desconcertants..... De la universitat ja ni en parlem, perquè serà el lloc més guillotinat en temes llingüistics i on més merders hi hauran.....

    ResponElimina
  4. Que es perdi la immersió no és cap drama. La immersió ha barrejat a la mateixa classe a cinc nens catalans i vint i cinc d'espanyols, i el resultat no ha estat la catalanització dels 25 espanyols sinó la castellanització dels 5 catalans que no hagin volgut automarginar-se. I en conec força casos. Si haguessim estat intel·ligents, mai hi hauria hagut d'haver immersió o l'haguessim tingut que tancar nosaltres mateixos, els catalans, a la vista dels nefastos resultats, per molt que les estadistiques cantin les meravelles del sistema i fer un doble sistema escolar. Si tinguessim dos dits de front, ens tindriem que haver mosquejat quan el PSC-PSOE va donar suport a la immersio. Un engany mes.
    El problema ara es que el desmantellament de la immersio es fara a cop de sentencia, i les alternatives seran dictades des de Madrid, amb el que podem acabar tenint un unic circuit escolar en catala i castella que acabara sent 99% en castella, per no ofendre les hispanos, els moros, els filipins, o els espanyols.
    Un altre fruit podrit de la era Pujol.
    El mal es que ara

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.