Ves al contingut principal

De tant repetir-ho...

"El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". Ahir la vicepresidenta de la Vega vagava pels passadissos de la Moncloa com a ànima en pena (en el món de la política és ja més a l'espai dels morts que no pas als dels vius), repetint sense parar aquesta frase.

"El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". Ahir l'hàbil Moratinos, responsable de la posició internacional espanyola, que la separa d'Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya i França i la uneix a la Xina, Rússia, Romania i Bulgaria, vagava pels passadissos del Palacio de Santa Cruz (seu del Ministeri espanyol d'Afers Exteriors) com a ànima en pena (en el món de la política és ja més a l'espai dels morts que no pas als dels vius), repetint sense parar aquesta frase.

"El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". Ahir el president Montilla vagava pels passadissos del Palau de la Generalitat com a ànima en pena (en el món de la política és ja més a l'espai dels morts que no pas als dels vius), repetint sense parar aquesta frase.

Oi que jo també sé repetir-me? Com és ben conegut, la reiteració d'una prohibició o d'un missatge és resultat més del seu incompliment real o del pànic que provoca com a amenaça, que no pas prova de la realitat de les coses o de les seves possibilitats d'esdevenir un fet. Fins i tot es pot dir que és inversament proporcional.

Comentaris

  1. Aquest comentari teu, Bon Granollachs, em fa recordar que quan jo era jove, temps ha, feia travesses de Pirineus amb esquí. Res de pista, es clar! De vegades, m'acollonia d'haver de passar algun lloc realment complex. Un bon dia, vaig decidir que els altres companys eren igual que jo i, que si ho feien ells, jo també podia fer-ho, amb seguretat. I així fou, és feu la llum i guanyare amb seguretat pròpia. I millorà l'autoestima.
    Acabava d'nventar el llibre d'autoajuda sobre seguretat amb un mateix.

    En canvi, ni els llibres d'autoajuda serveixen per convertir la mentida en veritat. Llavores, els qui tenen aquest mal costum s'han d'aplicar aquella normativa de repetir la mentida fins que no hi queda més espai al cap per judicar. En lloc d'atrevir-se a veure la veritat, prefereixen fer l'estruç amagant el cap sota l'ala. I, els espanyols ja els va bé seguir-los com bens gregaris...

    Mal costum és mentir. Els ve de lluny i ho tenen molt arrelat. Un, menteix quan és incapaç de veure la realitat. Li fa por.
    Mentrestant, els espanyols prefereixen alinear-se amb els països dictadors i es perden l'oxigenació sana de conviure amb els països lliures, o de llevar-se aviat i saber-se net de pors.

    ResponElimina
  2. Estan veient que la situació se'ls escapa de els mans. Aquesta reiteració denota impotència i desesperació. Si ells estan tan nerviosos, significa que anem pel bon camí!

    ResponElimina
  3. Només cal fixar-nos en que el pronunciamnet del tribunal de la Haia (aquests si que fan justicia i no política) deixa ben clar que el procés és legítim i ho defineix en termes genereals. Vui dir, parlen de Kosovo però fan una sentència amb declaracions que serveixen a nivell mundial.

    Aquest és el precedent. Ja existeix i ha estat reconegut per la comunitat internacional (que espanya no ho faci només els deixa més en evidència i ensenya que realment estan cagats. Penseu que si aquí som 10 independentistes, espanya en veu 100, tot i que si els hi fan contar diuen que només n'hi ha 1).

    Si s'accepta la declaració unilateral d'independència d'un país com Kosovo, passat per guerra i neteja ètnica, com podria el món no accepter-la si es basa únicament en la democràcia del poble? (la pregunta és retòrica).

    Salut.

    ResponElimina
  4. Necessiten d'aquest Mantra per creure-s'ho. "No son lo mismo, seran buenos chicos, no se irán.. " Bon vent i barca nova!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…