Ves al contingut principal

De tant repetir-ho...

"El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". Ahir la vicepresidenta de la Vega vagava pels passadissos de la Moncloa com a ànima en pena (en el món de la política és ja més a l'espai dels morts que no pas als dels vius), repetint sense parar aquesta frase.

"El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". Ahir l'hàbil Moratinos, responsable de la posició internacional espanyola, que la separa d'Alemanya, Estats Units, Gran Bretanya i França i la uneix a la Xina, Rússia, Romania i Bulgaria, vagava pels passadissos del Palacio de Santa Cruz (seu del Ministeri espanyol d'Afers Exteriors) com a ànima en pena (en el món de la política és ja més a l'espai dels morts que no pas als dels vius), repetint sense parar aquesta frase.

"El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". "El cas de Kosovo i el de Catalunya no tenen res a veure". Ahir el president Montilla vagava pels passadissos del Palau de la Generalitat com a ànima en pena (en el món de la política és ja més a l'espai dels morts que no pas als dels vius), repetint sense parar aquesta frase.

Oi que jo també sé repetir-me? Com és ben conegut, la reiteració d'una prohibició o d'un missatge és resultat més del seu incompliment real o del pànic que provoca com a amenaça, que no pas prova de la realitat de les coses o de les seves possibilitats d'esdevenir un fet. Fins i tot es pot dir que és inversament proporcional.

Comentaris

  1. Aquest comentari teu, Bon Granollachs, em fa recordar que quan jo era jove, temps ha, feia travesses de Pirineus amb esquí. Res de pista, es clar! De vegades, m'acollonia d'haver de passar algun lloc realment complex. Un bon dia, vaig decidir que els altres companys eren igual que jo i, que si ho feien ells, jo també podia fer-ho, amb seguretat. I així fou, és feu la llum i guanyare amb seguretat pròpia. I millorà l'autoestima.
    Acabava d'nventar el llibre d'autoajuda sobre seguretat amb un mateix.

    En canvi, ni els llibres d'autoajuda serveixen per convertir la mentida en veritat. Llavores, els qui tenen aquest mal costum s'han d'aplicar aquella normativa de repetir la mentida fins que no hi queda més espai al cap per judicar. En lloc d'atrevir-se a veure la veritat, prefereixen fer l'estruç amagant el cap sota l'ala. I, els espanyols ja els va bé seguir-los com bens gregaris...

    Mal costum és mentir. Els ve de lluny i ho tenen molt arrelat. Un, menteix quan és incapaç de veure la realitat. Li fa por.
    Mentrestant, els espanyols prefereixen alinear-se amb els països dictadors i es perden l'oxigenació sana de conviure amb els països lliures, o de llevar-se aviat i saber-se net de pors.

    ResponElimina
  2. Estan veient que la situació se'ls escapa de els mans. Aquesta reiteració denota impotència i desesperació. Si ells estan tan nerviosos, significa que anem pel bon camí!

    ResponElimina
  3. Només cal fixar-nos en que el pronunciamnet del tribunal de la Haia (aquests si que fan justicia i no política) deixa ben clar que el procés és legítim i ho defineix en termes genereals. Vui dir, parlen de Kosovo però fan una sentència amb declaracions que serveixen a nivell mundial.

    Aquest és el precedent. Ja existeix i ha estat reconegut per la comunitat internacional (que espanya no ho faci només els deixa més en evidència i ensenya que realment estan cagats. Penseu que si aquí som 10 independentistes, espanya en veu 100, tot i que si els hi fan contar diuen que només n'hi ha 1).

    Si s'accepta la declaració unilateral d'independència d'un país com Kosovo, passat per guerra i neteja ètnica, com podria el món no accepter-la si es basa únicament en la democràcia del poble? (la pregunta és retòrica).

    Salut.

    ResponElimina
  4. Necessiten d'aquest Mantra per creure-s'ho. "No son lo mismo, seran buenos chicos, no se irán.. " Bon vent i barca nova!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.