Ves al contingut principal

El metge que boxejava a estones lliures

La cara dura del personatge no té límits. Rodríguez Zapatero va aprofitar l'impuls de les flexibles cordes del ring bastit pel Partit Popular per impulsar-se i llançar sobre el nostre país un directe a la mandíbula. Encara que no podem dir que no esperéssim la garrotada, la duresa de l'impacte fou violentíssima. Ens va trencar el nas. I la ferida sagna en abundància. Quan comencem a aixecar-nos i obrim els ulls, malmesos també per la duresa del cop, encara atordits, sense plena consciència, descobrim que ja no som al damunt del quadrilàter, sinó en un llit d'hospital. Distingim només una ombra al llindar de la porta. La vista es va aclarint a poc a poc. Una bata blanca. No pot ser. És el mateix doctor Rodríguez Zapatero qui, ple d'abnegada responsabilitat, se'ns presenta ara al davant disposat a guarir-nos. Ha canviat els guants de boxa pel cotó fluix. Ens posarà uns quants punts i com nous. Aquí no ha passat res.

Rodríguez Zapartero va afirmar ahir al Fòrum Tribuna Barcelona que no se sentia responsable de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatutet de la Moncloa. A veure si ens entenem, tots sabem que el fil conductor de la demolidora sentència ha estat exactament el mateix que el de les al·legacions que en el seu dia l'Advocat de l'Estat va presentar en "defensa" del text català (amb aquests defensors...). De qui depèn l'advocat? Del Gobierno amigo. Tots sabem que la majoria que ha aprovat la vomitiva sentència està conformada bàsicament pels magistrats nomenats per Rodríguez Zapatero. I tots sabem que la sentència ha sortit a la llum exactament quan li ha convingut al president espanyol per preparar els suports als propers pressupostos generals de l'Estat. Cal tenir molta barra per tornar a l'escenari del crim amb aquesta cara de jo només passava per aquí. En aquestes condicions, de les seves promeses de futur només podem dir una cosa: bla, bla, bla.

Comentaris

  1. Absolutament genial, la primera part!!
    Llegint-te, m'ha vingut una imatge que pot definir en ZP: La cara blanca de l'Aznar. Potser, se li hagi de dir "la marca blanca..." per allò del que es compra més barat...!
    Va tenir gràcia en Del Olmo:
    -"Usted, Presidente, dijo que apoyaria el Estatuto; Rajoy, dijo que lo impugnaria."
    En ZP, vermell com un tomàquet...

    I, és que hem de fugir necessàriament de tants cínics, analfabèsties, i altres exemplars de la fauna ibèrica

    ResponElimina
  2. Us suggereixo que mireu i/o graveu avui del C·33 a les 22 hores, el documental "Cineastes contra magnats", per allò de les "Brigades de narcòtics", etc. Crec que promet ser un treball interessant.
    Salut!
    (A veure si us deixo en pau...un estona!)

    ResponElimina
  3. Jo no sé com encara te la gosadia de venir a BCN a pendre'ns el pèl.

    ResponElimina
  4. Molt bon post, coincideixo amb l'anàlisi que fas.

    @Alyebard; potser per allò de què la ignorància és atrevida?

    ResponElimina
  5. Cal recordar, tb, que la meitat dels membres del TC van ser escollits per ells. I compte, pk de ben segur que vindrà més cops. I mirem l'estructura de l'acte: l'organitza el PSOE-riódico (el seu pamflet) i el presenta... el Montilla! Com si fos el seu escolanet. Lamentable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…