El metge que boxejava a estones lliures

La cara dura del personatge no té límits. Rodríguez Zapatero va aprofitar l'impuls de les flexibles cordes del ring bastit pel Partit Popular per impulsar-se i llançar sobre el nostre país un directe a la mandíbula. Encara que no podem dir que no esperéssim la garrotada, la duresa de l'impacte fou violentíssima. Ens va trencar el nas. I la ferida sagna en abundància. Quan comencem a aixecar-nos i obrim els ulls, malmesos també per la duresa del cop, encara atordits, sense plena consciència, descobrim que ja no som al damunt del quadrilàter, sinó en un llit d'hospital. Distingim només una ombra al llindar de la porta. La vista es va aclarint a poc a poc. Una bata blanca. No pot ser. És el mateix doctor Rodríguez Zapatero qui, ple d'abnegada responsabilitat, se'ns presenta ara al davant disposat a guarir-nos. Ha canviat els guants de boxa pel cotó fluix. Ens posarà uns quants punts i com nous. Aquí no ha passat res.

Rodríguez Zapartero va afirmar ahir al Fòrum Tribuna Barcelona que no se sentia responsable de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatutet de la Moncloa. A veure si ens entenem, tots sabem que el fil conductor de la demolidora sentència ha estat exactament el mateix que el de les al·legacions que en el seu dia l'Advocat de l'Estat va presentar en "defensa" del text català (amb aquests defensors...). De qui depèn l'advocat? Del Gobierno amigo. Tots sabem que la majoria que ha aprovat la vomitiva sentència està conformada bàsicament pels magistrats nomenats per Rodríguez Zapatero. I tots sabem que la sentència ha sortit a la llum exactament quan li ha convingut al president espanyol per preparar els suports als propers pressupostos generals de l'Estat. Cal tenir molta barra per tornar a l'escenari del crim amb aquesta cara de jo només passava per aquí. En aquestes condicions, de les seves promeses de futur només podem dir una cosa: bla, bla, bla.

Comentaris

  1. Absolutament genial, la primera part!!
    Llegint-te, m'ha vingut una imatge que pot definir en ZP: La cara blanca de l'Aznar. Potser, se li hagi de dir "la marca blanca..." per allò del que es compra més barat...!
    Va tenir gràcia en Del Olmo:
    -"Usted, Presidente, dijo que apoyaria el Estatuto; Rajoy, dijo que lo impugnaria."
    En ZP, vermell com un tomàquet...

    I, és que hem de fugir necessàriament de tants cínics, analfabèsties, i altres exemplars de la fauna ibèrica

    ResponElimina
  2. Us suggereixo que mireu i/o graveu avui del C·33 a les 22 hores, el documental "Cineastes contra magnats", per allò de les "Brigades de narcòtics", etc. Crec que promet ser un treball interessant.
    Salut!
    (A veure si us deixo en pau...un estona!)

    ResponElimina
  3. Jo no sé com encara te la gosadia de venir a BCN a pendre'ns el pèl.

    ResponElimina
  4. Molt bon post, coincideixo amb l'anàlisi que fas.

    @Alyebard; potser per allò de què la ignorància és atrevida?

    ResponElimina
  5. Cal recordar, tb, que la meitat dels membres del TC van ser escollits per ells. I compte, pk de ben segur que vindrà més cops. I mirem l'estructura de l'acte: l'organitza el PSOE-riódico (el seu pamflet) i el presenta... el Montilla! Com si fos el seu escolanet. Lamentable.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)