Ves al contingut principal

Els desastres de la guerra contra Catalunya (VIII)

La crua actualitat m'ha desviat de la voluntat d'anar apuntant en aquest bloc les pàgines més negres de la nostra història de subjectes desgraciats de la repressió vinguda de ponent. Avui, finalment, sí que toca. L'Ordenança de Carles III (el dels Borbons) de 1770 establí per a Catalunya un reemplaçament militar obligatori de 2.400 soldats. Segons Lluís Roura, es tractava "d'avançar de nou en la voluntat política d'uniformització que impregnava el reformisme absolutista del regnat de Carles III". En aquest context esclatà el denominat "motí de les quintes" de 1773. Les pasquinades populars contra l'allistament i les primeres fugides de joves per evitar-lo començaren a mitjans d'abril d'aquell any. El 4 de maig, entre cinc i sis mil persones, majoritàriament menestrals precàriament armats, es concentraren davant la Porta Nova de la ciutat de Barcelona amb el propòsit d'entrar a la ciutat tancada.

Pals i pedres contra la guarda espanyola de la muralla. Rebudes les ordres, foc de formació contra la multitud. Resultat: cinc morts i onze ferits greus. A l'esplanada davant la Ciutadella no hi ha cap tipus de negociació prèvia. La tropa dispara directament contra la població concentrada: dos morts i una cinquantena de ferits, dels quals disset es dessagnaran als hospitals fins a morir). Entretant, el capità general, màxima autoritat civil i militar dels Borbons al nostre país, ordena l'execució sumària dels quatre suposats responsables de la revolta a la plaça de Palau. Encara que al Memorial Democràtic no en vulgui saber res, aquests bons patricis assassinats per l'exèrcit espanyol també mereixen memòria.

Comentaris

  1. Es el que te que el memorial democràtic el portin quatre hippyperroflauta reciclats, no fos que s'enfadessin a Madrid i se'ls acabés la mamella.

    ResponElimina
  2. Benvolguts/des companys i companyes,

    La Mesa del Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit el dimarts 8 de juny la Iniciativa Popular perquè la Generalitat convoqui un Referèndum Oficial sobre la Independència. Ha estat una decisió de transcendència històrica, doncs, per primera vegada, s’obre la porta a l’exercici del dret a l’autodeterminació per part del Parlament de Catalunya.

    D’aquí a unes setmanes es començarà la recollida de signatures (se'n necessiten unes 220.000) perquè el Ple del Parlament voti formalment la convocatòria del Referèndum sobre la Independència. Llavors , i sigui quina sigui la posició del Govern espanyol, s'exigirà la convocatòria del referèndum sobre la independència.

    La intenció és aconseguir el màxim de voluntaris per la recollida de signatures.

    Si voleu firmar ho podeu fer mitjançant aquest enllaç.
    Si us plau, reenvieu aquest correu electrònic als vostres contactes, amics i familiars.

    www.referendumindependencia.cat/ip

    ResponElimina
  3. Un altre tema, si em permeteu.
    El C·33 el 10 de juliol mateix, a les 22h. i a l'espai Sala 33 Documental, passaran el documental "L'enigma Cervantes", sobre la mateixa enganyifa que ens han fet amb en Colom.
    Com que molts encara estarem pel carrer i/o cansats -sobretot els mil·lenaris com jo!-, podem programar-ho al nostre DVD gravador, que no és tan difícil... fins i tot per a mi...

    ResponElimina
  4. També i tan o més greu, en època de Carlos III, el primer ministre comte de Floridablanca promulgà una provisió per la qual les escoles havien d'ensenyar la gramàtica de la Real Academia de la Lengua, mantenint exclòs l'ensenyament de la llengua catalana a l'escola.

    ResponElimina
  5. I, el Carrer de Floridablanca encara hi és a Barcelona...!
    Aquest Floridablanca deuria ser el precursor del Franco en pla petitó. Perquè això de prohibir el català, amic Setembre, era el mínim que ens va passar amb el Franco....!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…