Ves al contingut principal

Els seus valors democràtics


Estan fatal. De la seva constitució pactada amb el feixisme en diuen democràcia. Diumenge passat, festa del patró d'Espanya, mentre el Borbó demanava a l'apòstol Sant Jaume que intercedís davant l'altíssim per las indissoluble unitat de la nació (en una nova mostra de l'encara vigent nacionalcatolicisme monàrquic), la seva ambaixadora a la República d'Irlanda, segons ens ha explicat Vilaweb, protestava davant el govern de Dublín per l'emissió de certes entrevistes de contingut inconvenient fetes a ciutadans anònims als carrers de Barcelona. Resulta que la Raidió Teilifis Éireann, la televisió pública irlandesa, va emetre les paraules d'una jove que afirmava no sentir-se espanyola, ni viure les victòries de "la roja" com a pròpies i que acabava reblant el seu argument amb un els "espanyols són idiotes".

I això no ha agradat a Madrid. Acostumats a girar la cara a la realitat, a ignorar que a Catalunya som uns quants que no hem sucumbit (encara) a tres-cents anys d'ocupació i que, sigui per herència o per elecció, no ens sentim espanyols, no els agrada tampoc sentir-ho a l'estranger. Estan tan acostumats a amagar la realitat que pretenen que els altres també la censurin. Què volen exactament amb la protesta diplomàtica, que la televisió irlandesa elimini les entrevistes que no els agraden o, potser, millor, fer desaparèixer directament als qui responen allò que no els agrada escoltar? És el curiós concepte espanyol de respecte a la llibertat d'expressió. És la seva manera de respectar les identitats plurals. És, en definitiva, la forma casposa i arbitrària d'entendre la democràcia que han conreat durant els darrers trenta anys. Ens volen sotmesos i callats. Santiago y cierra España.

Comentaris

  1. Estan cagats.

    Però compte, la cultura de Castella els ha funcionat durant més de 500 anys i aixó no ho canviarem mai (sempre fent servir la força, que la tenen). Pnt al tanto que quan una mala bestia es sent ferida o amenaçada esdevé molt perillosa.

    Cal que ens protegim a nivell polític, social amb unitat catalanista, sinó ens doblegaran sense miraments.


    VISCA CATALUNYA LLIURE!

    ResponElimina
  2. Crec que més aviat es tracta d'un intent organitzat per l'estat de maquillar fora el que tots sabem que es impossible de fer empassar dins: Espanya com un ens uniforme, atractivament llatí, torero i modern alhora.

    I com a intent organitzat em refereixo a prioritat de primer nivell del Ministeri d'Exteriors i dels serveis d'intel·ligència espanyols. Si ets un país estranger no pots ajudar o aliar-te amb allò que no coneixes.

    I l'objectiu es que Catalunya no es conegui i per tant no existeixi.

    ResponElimina
  3. Una mostra més de la seva curta visió de mires, si ens amaguen sota la catifa no existim. Però ja hi ha més d'una cancelleria europea que ha vist les imatges del 10-J, ara només falta que ens vagin donant suport i que no fem l'enze nosaltres, perquè com més aprop siguem de la independència més provocacions hi hauran.

    ResponElimina
  4. A ca PSC-PSOE estan movent mobles sense saber on posar-los. Això deu passar quan hi deu haver nervis dins d'una família. Mireu aquest enllaç i jutgeu!
    http://www.histocat.cat/index.html?msgOrigen=6&CODART=ART01008
    On abans El Periódico deia que el seu sondeig donava majoria independ., ara en fan un matiç i tot plegat queda amb un no res d'un 16% de descamisats...

    Em d'estar molt, molt preparats per compensar aquesta reacció d'estruç. Cal divulgar molt clarament el què està passant. Que no arribin a poder-nos tapar! Del contrari, podem caure amb un descrèdit insalvable.

    Les entitats privades no podran fer vacances aquest estiu. Cal que facin rodes de premsa amb informació actualitzada constantment. Caldrà estar molt alerta a la barrija-barreja electoralista i la nostra d'alliberament nacional. Caldrà la bona disposició dels periodistes que separin l'embolic d'informació que vindrà, o que ja està arribant.

    ResponElimina
  5. Signo, penso i pateixo cada una de les teves paraules. Això cada cop és més inestable i insuportable....

    ResponElimina
  6. La queixa de l'ambaixadora espanyola és contraproduent per als seus interessos.
    Només es posen en evidència i ens publiciten gratuïtament. Ja m'està bé!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…