Ves al contingut principal

Generositat gairebé infinita

Ells no han mogut un dit. No han fet absolutament res per conformar una majoria social independentista. Però són els solvents, els ordenats, els pentinats, els endreçats, els de confiança, els de tota la vida. Els altres, tots, són uns peluts, uns destralers, uns folls, uns desequilibrats. Segons en Sostres, ni tan sols van dutxats. Uns s'han partit la cara durant els darrers trenta anys; han suat la cansalada pel país en les condicions més adverses. Els altres sempre van nets i polits: de la piscina de casa a l'aire condicionat del quatre per quatre no dóna temps de suar. Però, que ens quedi clar (ens recorden amb llur prepotència habitual) el procés no tirarà endavant fins que els senyors s'hi apuntin. I ho faran quan ja no tinguin res a perdre. Quan el risc personal sigui zero. Quan tot estigui decidit. Ells no hauran tirat del carro ni durant un minut. No hauran suat ni una gota. Nets i polits. A recollir la glòria.

Fa uns dies no vaig resistir la temptació d'enviar un d'aquells correus de protesta que ara et conviden a llançar de forma massiva contra els polítics. Va ser amb motiu de la votació de CiU i ERC, respectivament, contra les dues o contra una de les Iniciatives Populars plantejades per l'equip d'Alfons López Tena i Uriel Bertran per reclamar la convocatòria d'un referèndum sobre la Independència de Catalunya. L'Artur Mas ha tingut la gentilesa de contestar-me amb les llargues habituals que estilen els convergents. Ara toca un temps més d'enganyifa mentre els de sempre continuen suant i trencant-se la cara. Els senyors volen esperar una mica més. Volen uns anys per aposentar-se a la Gestoria, fer més piscines i comprar més quatre per quatre. Diuen que ara, però, col·laboraran una mica més que durant els primers vint-i-tres anys. Sempre, però, sense arriscar-ne massa. Sense intenció de liderar res. Arribat el moment, a alguns els caldrà exercir una generositat gairebé infinita.

Comentaris

  1. La ideologia de Solidaritat Catalana per la Independència tant se val, ja que quan s'arribi a la independència es desfarà. Aleshores serà el moment de ser de dretes o d'esquerres. Si s'hi apunten 100.000 persones en un mes, veuràs com CiU, ERC, la CUP i potser PSC li aniran al darrera per tal de poder entrar en les seves llistes. Si no hi van els partits sencers, hi enviaran uns quants polítics de primer nivell.

    ResponElimina
  2. Seguint amb la mateixa línia de que CiU no arrisca mai res, molt propi de les dretes, ahir, mentre llegia el diari a l'ombra d'un bon plataner i al costat d'un estanyol, de sobte vaig petar a riure:
    "El corrent independentista d'UDC, anomenat "El Matí", està preparant un procediment per presentar-lo a Madrid per demanar la independència"!!! Per això, en Duran-Lleida insisteix que no està per aquestes collonades independ. Sap que té tota la seva jovenalla entretinguda al pati fent-los veure que són lliures de pensament.
    Llàstima que no li queda cabell; tampoc es despentinaria mai.... probablement, el que menys.

    ResponElimina
  3. Nosaltres tenim en les nostres mans portar a terme la "transició" de veritat. I no m'estic referint a ejpanya.

    ResponElimina
  4. Felicitats per la denúncia, que estimo totalment pertinent i que és l'arrel de molts problemes.
    Podies haver acabat "Ho sento, però algú ho havia de dir" ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…