Ves al contingut principal

Gent valenta que planta cara

A diferència dels polítics covards que ens han tocat, en Marc Belzunces és un patrici valent. No el conec, però em trec el barret. Fa uns mesos vaig sentir un dels brillants speechs històrics de l'Oriol Jonqueres ponderant tot allò que els catalans d'anteriors generacions s'havien jugat per salvar la nació i, per contrast, la petitesa de les coses que ell mateix i la majoria de nosaltres estem disposats a posar damunt la taula avui per mantenir encesa la flama. En Marc Belzunces no és d'aquests. És l'excepció. En temps de prudència, de càlcul, d'individualisme, d'anar cadascú a la seva, d'anar tirant, ell ha dit prou. I s'ha plantat. Arriscant els seus diners i el seu futur personal i professional. Em trec el barret.

Marc Belzunces va decidir que, com a bon patrici, no podia ni volia col·laborar amb la convocatòria de les eleccions espanyoles al nostre país i que, per tant, no s'hi presentaria a la mesa electoral a la qual l'havien cridat. I ara el seu cas ha arribat als tribunals espanyols. L'altre dia es va veure en judici oral la seva causa. I els mitjans de comunicació en varen parlar. Allò que més em va agradar és una part de l'argumentació de Marc Belzunces en defensa pròpia. Participar en unes eleccions espanyoles va en menyscapte del seu honor. Sí senyor. És un menyspreu total que, aquells qui ens mantenen lligats al rem ens obliguin a col·laborar de bon grat al manteniment del nostre propi esclavatge. Sí senyor, Marc Belzunces, no et conec però em trec el barret.

Comentaris

  1. Sí, recordo la notícia!!
    La llàstima és que no se'n fa gaire ressò, ni tampoc hi ha seguidors. Tornaran les eleccions espanyoles i tots els convocats a les meses, hi aniran per submisió.
    La falta de moral, dignitat o el que sigui, hi és present en tots els àmbits. Això ens porta a despreciar estrenar una peça musical d'en Granados per falta d'interès. Va ser una troballa feta en una botiga de Paris, fa uns dos anys. Sabeu on s'estrena? A Ucraïna!!

    L'última vergonya dels "nostres" comerciants de política, ha estat aquesta incapacitat de consensuar un escrit de rebuig de la sentència del TC, al "Congreso de los Disputados". Perquè aprofitar el preàmbul de l'Estatut com un escrit propi, frega la misèria pròpia i l'alièna, no...?

    Ramon Llull

    ResponElimina
  2. Jo també em trec el barret !
    Portem tan endins la condició de súbdits, que massa sovint se'ns oblida que som ciutadans europeus lliures!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.