Ves al contingut principal

Histèria desfermada en la brigada de narcòtics

Oportunista, demagog, friki, feixista, irresponsable, buit, populista, totalitari, aprofitat, individualista, agre, incapaç, patètic, escalfacadires, embrutidor. Tota la gama possible de l'insult, del més simple al més refinat. Mostres d'un odi irracional i desfermat en els membres més reconeguts de la brigada de narcòtics. Aquest és el núvol de qualificatius que vaig sentir ahir a can Cuní en relació a les aspiracions polítiques de l'expresident del Barça, el bon patrici Joan Laporta. Caram, quina por. Sobta. Costa d'entendre si hom valora la seva obra de govern en la primera institució de la societat civil catalana: aquells fets i no paraules que tant agrada a la factoria de ficció socialista. És incomprensible si es té en compte que totes i cadascuna de les enquestes publicades en tots els mitjans de comunicació, dins i fora de la brigada, asseguren que no té cap mena de possibilitat de futur en les properes eleccions autonòmiques.

Dilluns es presenta Democràcia Catalana, la nova formació política impulsada per Laporta. En escriure aquest apunt, un 58% dels 283 lectors d'aquest bloc que han contestat l'enquesta consideren que els bons patricis han de votar a la tardor la candidatura transversal independentista que es formalitzarà el proper 10 de juliol (quin dia de marxa!) a la III Assemblea de Reagrupament. De veritat, costa d'entendre com és que la brigada de narcòtics dedica tants esforços, segrega un tipus de bilis tan corrosiva, descarrega tota la seva artilleria pesant més barroera, per disparar contra algú, per ells, de trajectòria tan absolutament irrellevant i fracassada. Serà que alhora que l'insulten el veuen capaç de connectar amb una part del país que està fins al monyo de la permanent frustració a què ens han conduït amb l'autonomisme? O sigui, amb els ciutadans farts dels que no són oportunistes, ni demagogs, ni frikis, ni feixistes, ni irresponsables, ni buits, ni populistes, ni totalitaris, ni aprofitats, ni individualistes, ni agres, ni incapaços, ni patètics, ni escalfacadires, ni embrutidors, però que ens han portat al desastre actual i pretenen mantenir-nos encara més temps a la ratera. Ai, ai, ai....

Comentaris

  1. Aquests desqualificatius van a tot el que sigui catalanista (de forma directament proporcional). S'ha de tenir molt en compte els insults que tb ha rebut el President de la Generalitat de Catalunya, pq ens agradi ell o la seva política, o no, no treu que sigui el MH, i que forma part de l'història d'aquesta nostra institució, la més important dels catalans.

    Però es que contra el catalanisme si val tot... Jo ho he pogut patir aquesta mateixa nit. Un grup de personatges (adolecents pel crits que emanaven) s'ha enparrat fins al balcó de cas ameva i m'ha arrencat l'estelada (la que vaig penjar en contesta a l'agressió del TC contra l'autogovern dels catalans).
    Com si així em puguin fer callar o canviar de conviccions. Aixó si, algo més d'inseguretat em provoquen.
    Tot i el moment que vivim, veig moltíssima gent (de 40 en amunt) molt desanimada, sense creure,... i a molts adolecents passant de tot lo que no sigui fruit de la globalització (TV series, PS3, la roja,...).

    Novament decebut, però convençut de no tirar la toballola, un que us segueix des de les terres de Lleida.

    Visca la Terra Lliure!

    ResponElimina
  2. Per cert, a mesura que pasen les hores ho vaig recordant:

    tot i estar dormint, m'he desvellat pq he sentit força escàndol, concretament càntics d'un grup de jovenets, en castellà, en que l'únic que he entès és ... todos a una ... No he fet cas i he seguit dormint (avui treballo), pel senzill motiu que ahir va començar la festa major al meu poble i pnt, que hi hagi soroll és normal.

    Jo estic indignadíssim. Ells poden atacar, insultar, passar-se la democràcia pel forro dels collons,... i els catalans que fem? Fins ara, i des de fa massa anys, fer-nos fotre i no reaccionar.

    Al final ens faran exiliar o convertir-nos. Ens deixarem?

    ResponElimina
  3. Per això estic convençut que aquesta vegada ens en sortirem!
    Perquè els unionistes espanyols ja no poden treure els tancs. Perquè fan la rabieta dels qui han estat mal educats des d'un principi feixista.
    Aquesta és la nostra primera victòria des del 1714 perquè, per primer cop, tenim el poder del raonament contra el de la violència a favor nostre. Tenim eines capaces per poder aconseguir la victòria. I, ells saben que l'estan perdent iremeiablement. Perquè no saben, viciats com estan, raonar la seva situació a l'època actual.

    Lamentablement, les brigades de narcòtics, amic Granollachs, s'ha decantat per la manera barroera PPera. Generen espectacles americanòfils emmerdar-ho tot i no saben per on tirar. Han confós la política amb el mercat negre, on la cara bonica i dura ven més (a l'estil del seu admirat Hollywood) que la maduresa intel·lectual.
    Quan vaig llegir la declaració de principis de l'amic Laporta, no solament el vaig felicitar per la seva ponderació amb el seu raonament, sinó també, per la claretat de les seves declaracions. Cap ambigüitat. Els hollywoodians saben que perdran quota de pantalla (Aprofito la victòria d'en Tresserras) i que perdran molts, molts espectadors narcotitzats per la bellesa-vulgaritat del seu espectacle.

    Hem d'aprofundir amb el camí a seguir, treballant amb conciència d'estat i amb molta prudència; amb molta discreció per no haver de retrocedir ni un pam. L'escrit d'ahir que us vaig copiar, procedent de l'Avui digital, era una pista claríssima de per on hem d'anar. Crec que aquesta pista és el nucli, el desllorigador, la clau de volta per sortir-nos-en amb la gran victòria que ens cal. L'Univers facilita pistes a qui les cerca. Aprofitem-les, perquè el guia només ens acompanyarà una vegada, no dues ni tres...

    Hem de despertar i picar ferro fins que s'ecalfi!

    PD: Disculpeu la repetició del meu missatge d'ahir. Suposo que el nostre servidor es va atabalar i va tenir un petit infart ... Vaig repetir la tramesa davant de la nota de que havia fallat el lliurament. Al cap d'unes dues hores, vaig veure aparèixer els dos missatges seguits... coses de l'internet... o de mi, que potser ja sóc massa vell...

    Vostre eternament,
    Ramon Llull

    ResponElimina
  4. M'agrada el teu bloc, el puc enllaçar amb el meu ?
    http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti

    ResponElimina
  5. Estic d´acord amb tots, però heu de fer una reflexió important, us vull parlar de les webs dels Bons Patricis, no està tan clar que tots els de la llista siguint Bons Patricis, manca per exemple: Manifest 12 d´Abril. De les 16 webs, que jo sàpiga transversals i trasparents son 7 o 8, les altres han de demanar autorització a la Plaça Sant Jaume. En la meva opinió i siguent coneixedor del que estic parlant, la única persona que en aquest moment pot encapçalar el moviment es en Patrici Laporta, i és l´únic que pot agafar una escombra i netejar el panorama polític català. Sense coneixe´l per a mí es el referent. Sigui com sigui i hagi fet el que hagi fet, té les idees clares i sap envoltar-se de gestors eficients. Lo difícil ho fa fácil.

    ResponElimina
  6. Benvolgut Moisès, em sembla perfecte!
    Pel que fa a en Serrallonga: és una selecció de webs i blocs, sens dubte, millorable. Potser no són tots els que hi són i hi manquen d'altres. Amb el vostre ajut i entre tots ho anirem millorant. En tot cas, moltes gràcies a tots dos!

    ResponElimina
  7. L'espectacle dels amics de la gallinota Cuní va ser d'allò més patètic. El Iaio Caguetes del Foix i La Cosa, l'Antonio Franco, transmetien el missatge que indenpendentisme = populisme = feixisme. Patètic!!

    ResponElimina
  8. Atenció perquè això s'anima de debò!
    Aneu a llegir l'espai CCN.cat Cercle Català de Negocis.
    No vull dir que ens haguem d'atabalar i comencem a declarar la independència una altra vegada fora de temps!
    Els economistes ja els tenim organitzats! Ara, ens cal que els juristes ens expliquin el procediment per guanyar la independència. Abans, els cal, crec, crear la Constitució Catalana; després, el procediment.

    Ramon Llull

    ResponElimina
  9. Els de la CCN son unes persones admirables, treballen en la seua feina i organitzen actes arreu de Catalunya per les nits, funcionen amb motor turbo i son gent jove, estil Laporta. Patrici Llull, el dissabte fem la manifestació, veurem el resultat, aquest estiu tots a fer campanya, sigui a la platja o la montanya, hem de fer els impossibles per anar tots a una i la tardor votar i aleshores ès quan ens de plantejar el procediment. Tots junts ho aconseguirem. Pel Gran Patrici Granollacs li he de preparar una resposta pel seu agraït comentari, serà tal vegada demà. Gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…